Sampleòpolis 04. Original i còpia

En l'episodi "Original i còpia" hi ha un bon grapat de cançons que han marcat les nostres vides i les de músics i artistes que han volgut retre'ls homenatge. Així que... per què triar entre l'original i la còpia? 

TRACKLIST SAMPLEÒPOLIS 04 

01. [Sintonia] M.I.A. - Pull up the people 

02. SIMON & GARFUNKEL - The sound of silence 

03. CHROMATICS - The sound of silence 

04. THE WHO - My generation 

05. ATOM TM - My generation 

06. GLORIA JONES - Tainted love 

07. SOFT CELL - Tainted love 

08. THE LOOVIN' SPOONFUL - Summer in the city 

09. FUTURE UTOPIA feat. TOM G & TIA C - Do we really care? Pt1 

10. JOE SOUTH - Walk a mile in my shoes 

11. COLDCUT - Walk a mile in my shoes 

12. NEIL YOUNG - Only love can break your heart 

13. SAINT ETIENNE - Only love can break your heart 

14. DAVID BOWIE - Heroes 

15. JANELLE MONAE - Heroes 

16. DEPECHE MODE - Heroes 

17. NEIL YOUNG - Hey hey my my (into the black) 

18. CHROMATICS - Into the black 

19. JOY DIVISION - She's lost control 

20. GRACE JONES - She's lost control 

21. DEPECHE MODE - Ice machine 

22. ROYKSÖPP - Ice machine 

23. BRUCE SPRINGSTEEN - Dancing in the dark 

24. HOT CHIP - Dancing in the dark 

25. NEW ORDER - Bizarre love triangle 

26. DESIRE - Bizarre love triangle 

27. LEONARD COHEN - Dance me to the end of love 

28. MISTRESS BARBARA - Dance me to the end of love 

29. BLACK - Wonderful life 

30. SMITH & BURROWS - Wonderful life 

31. BAND OF HORSES - The funeral 

32. ECSTASY - The funeral

Bola Extra: Selecció 2020

Un episodi especial de Sampleòpolis amb una selecció molt personal del millor del 2020 en una sessió sense interrupcions. 

 BOLA EXTRA: SELECCIÓ 2020 TRACKLIST 

 01. [Intro] Suzanne Cianni - Xenon Pinball 

02. Kali Uchis - vaya con dios 

03. Para One - Yret 

04. Cut Copy - Cold Water [Kaitlyn Aurelia Smith Remix] 

05. Kruder & Dorfmeister - Love Hope Change 

06. FLOHIO - Unveiled 

07. Enemy Radio - Lock your wheels 

08. Clipz - Again (ft. Ms. Dynamite, Ms. Banks & Jaykae) 

09. VISE - Kalim (Ed is Dead Remix) 

10. Mild Minds - DOPAMINE 

11. The Orb - Daze (Missing & Messed Up Mix) 

12. JARV IS… - House Music All Night Long (All Night Gonz Extended Version) 

13. K-Lone - Cocoa 

14. Deepend - Desire (feat. She Keeps Bees) 

15. Sébastien Léger - Secret 

 16. WhoMadeWho & Adana Twins - Immersion (Original Mix) 

17. El Columpio Asesino - Ataque celeste 

18. HOSH & 1979 Feat. Jalja - Midnight (The Hanging Tree) 

19. Maverick Sabre - Slow Down Feat. Jorja Smith (Slow Motion & Vintage Culture Official Remix) 

20. Ango Tamarin - What Was That 

21. Jack Wins feat. Caitlyn Scarlett - Animals (BYOR Remix) 

22. Maceo Plex - Nu World 

23. CARIBOU - Never Come Back 

24. BICEP - ATLAS 

25. Disclosure (ft. Eko Roosevelt) - Tondo 

26. Tiga & Hudson Mohawke - Love Minus Zero 

27. TOM And His Computer Puzzle (feat. Roxy Jules) (Trentemøller Remix) 

28. Jamie XX - Idontknow (7 Version) 

29. The Weeknd - Blinding Lights

Sampleòpolis 03. Aniversari Ninja

Benvinguts i benvingudes a Sampleòpolis, un espai dedicat a la música electrònica; en format de podcast, dirigit i conduït per una servidora: Aurora Mora.

Hui a Sampleòpolis estem d’aniversari. 

Celebrem els 30 anys d’existència del segell britànic, amb base en Londres, Ninja Tune. 

Sí, sí, heu llegit bé: 30 anys. 3 dècades produint música d’una qualitat excelsa per part d’una discogràfica independent que s’ha convertit en una referència inel·ludible per a qualsevol amant de l’electrònica més sofisticada, el jazz, el hip hop i el funk. 

Des de Sampleòpolis no podem fer més que alegrar-nos, donar-los les gràcies de tot cor i desitjar-los moltes felicitats en aquest episodi-homenatge a Ninja Tune titulat #AniversariNinja. 

Escolta Sampleòpolis:

[TRACKLIST]

01. M.I.A. - Pull up the people

02. DJ FOOD - Ninja walk

03. DJ FOOD - Sunvibes 

04. STEINSKI AND MASS MEDIA - It’s up to you 

05. 9 LAZY 9 - The herb

06. DJ FOOD - The dawn 

07. THE HERBALISER - Scratchy noise

08. DJ VADIM - My Radio (The Inaugeration) 

09. COLDCUT - Music 4 no musicians

10. AMON TOBIN - Bridge

11. MR. SCRUFF - Get a move on

12. HEXSTATIC - Ninja Tune

13. WAGON CHRIST (LUKE VIBERT) - The premise 

14. THE CINEMATIC ORCHESTRA - Burn out

15. BONOBO - Flutter 

16. JAGA JAZZIST - Oslo skyline

17. COLDCUT - Everything Is Under Control 

18. THE BUG - Angry 

19. DAEDELUS - Fair weather friends

20. DAEDELUS - Only for the Heart Strings

21. LORN - Soft room

22. EMIKA - Double edge

23. ROOTS MANUVA - Get the get

24. TWO FINGERS - Fools Rhythm

25. MACHINEDRUM - Gunshotta 

26. CONGO NATTY - Get ready VIP dub (Sukh Knight remix)

27. BICEP - Glue

28. YOUNG FATHERS - In my view

29. FLOATING POINTS - Last bloom

30. LITTLE DRAGON - Hold On 

Sampleòpolis 02. Gènere Violeta

Benvinguts i benvingudes a Sampleòpolis, un espai dedicat a la música electrònica; en format de podcast, dirigit i conduït per una servidora: Aurora Mora. 

 Cada primer diumenge de mes, teniu a la vostra disposició a Ivoox i a Spotify un nou episodi de 90 minuts per a gaudir, escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI. 

 El mes passat ens vam estrenar en aquest món del podcasting, fent una panoràmica de cinc dècades de música electrònica. Però aquest mes de novembre volem equilibrar la balança i fer justícia al paper decisiu de les dones en el seu desenvolupament. I és que, com sabeu, un dels fonaments del sistema patriarcal és la invisibilització del paper de les dones en la història. I l’escena de l’electrònica no és, ni molt menys, una excepció. 

Per eixe motiu hem titulat aquest segon episodi de Sampleòpolis amb el nom “Gènere Violeta”, on la nostra agenda musical s’alinia, necessàriament, amb l’agenda feminista. En aquest Gènere Violeta, pretenem, a més a més de fer sonar música electrónica feta per dones, posar en primera línia els noms d’aquelles dones que van ser pioneres de la música electrònica a través de la invenció d’instruments musicals, de la composició, de la creació de programes de radiodifusió o d’esdeveniments musicals, i sense les quals, avui no existiria la música electrònica tal i com la coneixem. Escolta Sampleòpolis:

 

 [TRACKLIST] 

01. M.I.A. - Pull up the people 

02. TOKIMONSTA - Up and out 

03. BABY ROSE - In your arms 

04. MARIANA BO - Feeling good 

05. JOHANNA MAGDALENA BEYER - Music of the spheres 

06. MISSY ELLIOTT - Cool off 

07. LA MALA RODRÍGUEZ - Peleadora 

08. NAWJA NIMRI - Pan pan 

09. NAWJA NIMRI - Heroic Mood 

10. SUZANNE CIANI - Xenon Pinball 

11. SMOKIN JO’ - Now what (Original mix) 

12. LENNA WILLIKENS - Mari Ori 

13. WENDY CARLOS - Beethoven's (Synthesized) 9th - 4th Movement 

14. KAMPIRE - Gatluak (Gan Gah, Cardi Monáe & Kampire remix) 

15. MON LAFERTE & GUAYNAA - Plata Ta Tá 

16. ELSE MARIE PADE - Faust 

17. KIERRA LUV feat. RAY MOON - Good day 

18. BILLIE EILISH - Ocean eyes 

19. MARIE DAVIDSON - Work it 

20. PAULINE OLIVEROS - Bye bye butterfly 

21. RÓISIN MURPHY - Incapable 

22. BJÖRK - Losss 

23. BJÖRK - Big time sensuality 

24. MARUSHA - Free Love 

25. JASSS - Turbo Olé 

26. ELLEN ALLIEN - I can’t see you 

27. KITTIN - Cosmic adress 

28. VERONICA VASICKA - From Here

Sampleòpolis 01. Panoràmica

Benvinguts i benvingudes a aquesta nova etapa de Sampleòpolis, un espai dedicat a la música electrònica; aquesta vegada, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per una servidora: Aurora Mora.

I dic nova etapa perquè, efectivament, hi hagué un temps passat en el qual Sampleòpolis va estar en antena, concretament a l’emissora Ràdio Klara, lliure i llibertària. 

Però els temps han canviat, i ara podreu gaudir Sampleòpolis quan i on vullgueu, des dels vostres mòbils o tauletes. Cada primer diumenge de mes, tindreu un nou podcast de 90 minuts per a gaudir, escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI.

En aquest primer episodi de Sampleòpolis titulat “Panoràmica” intentarem mostrar l’evolució de la música electrònica durant cinc dècades, des de 1970 fins a 2020.

TRACKLIST:

01. [Sintonia antiga] Orbital - Tension

02. [Sintonia nova] M.I.A. - Pull up the people

03. KRAFTWERK - Autobahn

04. KRAFTWERK -Radioäktivitat

05. BRIAN ENO - Ambient 1: Music for airports

06. GIORGIO MORODER - EMC2

07. GIORGIO MORODER - From here to eternity

08. DONNA SUMMER - I Feel Love

09. QUADRANT SIX - Body mechanic

10. KRAFTWERK - Nummern und Computerwelt 2 

11. AFRIKA BAMBATAA - Planet rock

12. DEPECHE MODE - Everything counts

13. MARSHALL JEFFERSON - Move your body

14. DERRICK MAY - Strings of life

15. MODEL 500 (JUAN ATKINS) - The Chase

16. UNDERGROUND RESISTANCE - Final frontier

17. FAST EDDIE - Acid Thunder

18. PUBLIC ENEMY - Bring the noise

19. AUTECHRE - Nine

20. PORTISHEAD - Roads

21. PRODIGY - Out of Space

22. THE DUST BROTHERS - Song to siren

23. THE CHEMICAL BROTHERS - Setting Sun

24. LAURENT GARNIER - The man with the red face

25. DJ ROLANDO - Jaguar

26. RICHIE HAWTIN - The tunnel

27. AFRO MEDUSA - Pasilda

28. APHRODITE - Calcutta 

29. SKRILLEX - Scary monsters and nice sprites

30. DRAKE - God’s plan

Torna Sampleòpolis

Ha arribat el moment d’anunciar-vos un humil projecte...

Entre els anys 2001 i 2002 vaig dirigir i presentar un programa de música electrònica cada divendres a les 23h en Ràdio Klara. Als controls de so m’acompanyaren

Xavier Martínez

primer i Andrés González després.

Tot i i el seu caire divulgatiu, ens ho passàvem tant bé fent-lo que el bon rotllo arribava als oients a través de les ones. A més, l’oferta musical era tant variada i heterodoxa en 60 minuts que podia agradar a tota classe de públic, des dels més puristes als més inconformistes.

Vaig poder comprovar-ho en una festa del programa organitzada en el pub ‘El Tornillo’ (desconec si encara existirà), allà per l’any 2001, on el feed-back amb el públic va ser espectacular. I així va ser com vaig començar a punxar en festes públiques i privades. La imatge és d'aquella nit.

Durant aquells anys vaig compartir “cabina” amb grans amics i vaig intentar que el personal s’ho passara d’allò més bé. Durant aquells anys vaig compartir “cabina” amb grans amics i vaig intentar que el personal s’ho passara d’allò més bé.

Després, Sampleòpolis també va ser un blog: http://sampleopolis.blogspot.com que servia de contenidor per a tot el que escrivia sobre música en diferents mitjans (crítiques de discos, entrevistes, cròniques i reportatges...) quan tenia temps, donat que mai ho he fet professionalment.

La meua relació amb la música ha continuat sent molt intensa aquests darrers anys, però no he gaudit del temps suficient per a cuidar aquesta passió i poder compartir-la amb vosaltres. Fins ara.

Porte molt de temps pegant-li voltes a la idea de tornar a fer ràdio i finalment se m’ha obert una finestra d’oportunitat que pense aprofitar. Així que... amics i amigues: TORNA SAMPLEÒPOLIS. En format podcast de 90 minuts i amb periodicitat mensual, cada primer diumenge de mes.

Com que sóc de la vella escola, el gravaré en directe i sense edició digital, utilitzant un portàtil, un micro i una taula de mescles Traktor Control S2.

I no res, porte dies planificant, investigant i guionitzant el primer episodi d’aquesta nova etapa de Sampleòpolis, que es titularà #Panoràmica i estarà disponible a partir del diumenge 4 d’octubre.

Solament em queda per decidir en quina plataforma. S’accepten suggerències!

¿Por qué?

A casa dels pares. Trobe apunts de classe de segon de BUP. En la carpeta de literatrura espanyola, entre desenes de comentaris de text i redaccions hi ha açò, que no recordava. 
Amb quinze anys escrivia contes i relats a màquina i, tot i la meua inseguretat i la meua evident autocrítica (llegiu la nota prèvia i el post scriptum!), alguns -en realitat, la majoria- m'agraden. 
(La transcripció que ve a continuació inclou les correccions del meu professor).

Nota de la autora: He intentado hacer una crítica al nacionalsocialismo alemán, desde un punto de vista trágico y además he intentado añadir algunos datos culturales. Digo "he intentado" porque, de hecho, no sé si habrá resultado lo que yo quería. He intentado hacerla lo mejor posible y que sea correctamente entendida por el lector o lectora.
Dedico esta especial parodia a todos los "heavies" y demás tribus urbanas que no han perdido la esperanza de ver muertos algún día a todos los nazis. 

¿POR QUÉ?

No tengo nombre propio, pero mi nombre común es: cruz gamada o esvástica. Soy bien conocida de toda la humanidad, la cual tiembla cuando oye mi nombre, cosa que me entristece, porque mis antepasados eran sagrados. Las cruces de mi generación, se convirtieron sin embargo en un símbolo de odio y terror. Y esta generación es la criticada por la gente hoy día, gente ignorante que tacha la cruz sin saber que es un símbolo sagrado para religiones antiquísimas de países como la India, China, México o Perú y que por un listillo llamado Guido List, que aseguró que la esvástica se había usado como símbolo secreto entre los primitivos germanos "arios", la cruz se incorporó como símbolo de varios grupos antisemitas, y más tarde como emblema del partido nazi. 

Vivo en un museo de Londres, enjaulada en una urna, cosida para siempre al uniforme de Adolf Hitler. No sólo tengo que aguantar el roce del tejido del uniforme de un loco que engañó al pueblo alemásn sino que también debo aguantar la cara de repugnancia de la gente que pasa cada día por delante de esta urna. 

Nací en una fábrica téxtil de un pueblo cercano a Berlín. Éramos una serie de trescientas cruces. Mis doscientas noventa y nueve compañeras fueron enviadas a las "Juventudes hitlerianas", y a mí me tocó lo peor: mi destino era estar junto al cabecilla de un régimen inútil. 

Cuando llegué a casa del "Führer", una modista me cosió a la manga de su uniforme... ¡Dios! ¡Qué dolor! Una serie de aguijonazos traspasaban una y otra vez mi tejido y entonces comprendí qué sienten los humanos al ponerse inyecciones.

Mis compañeras sufrieron mucho viendo morir absurdamente a muchísimos judíos. Sus amos administraban una muerte lenta y dolorosa a los semitas, no sólo a hombres, sino también a mujeres y niños. 
Yo no contemplé ningún asesinato de ningún judío, pero me siento responsable y culpable del gran genocidio nazi, que se cobró la vida de más de cuatro millones de personas. 

Viviendo junto a Hitler tuve algunas aventuras, como ver en persona a Mussolini y a Franco o, algo mejor todavía, algunas noches contemplé sus juerguecitas nocturnas con Eva Braun, con la que se suicidió después de haberla convertido en su esposa. Suicidio que también tuve el honor de contemplar, aunque por desgracia me manché de su "sangre" (líquido rojo, diría más bien) y no sólo eso sino que además la saboreé, fue horrible. 

¿Por qué tuve que vivir todo esto? ¿Por qué el nombre de la cruz gamada fue manchado por los nazis alemanes? ¿Por qué la siguen manchando hoy en día jóvenes sin escrúpulos y que no saben siquiera lo que hacen? ¿Por qué pasó la cruz de estar dedicada al culto del Sol a estar dedicada al derramamiento de sangre semita? ¿Por qué? ¿Por qué? Lo peor de todo es que no lo sé, nadie lo sabe. 

PD. Creo que en esta redacción me he metido en camisa de once varas, y he salido de ella como he podido. Es un tema difícil en el que se debería profundizar más, y creo que no estoy a la altura de tratarlo, aunque creo que no voy mal encaminada. 


AURORA MORA 2º B

Fresquet Mix

Ja podeu escoltar el meu nou recopilatori per a l'estiu 2020 en aquest enllaç. 
Espere que us agrade!

PLAYLIST (3h 38m):

1.- The Avalanches (feat. Rivers Cuomo & Pink Siifu) - Running Red Lights
2.- Chloé & Vassilena Serafimova - Balani
3.- Fyfe & Joel Baker - Prayer Emojis
4.- Chromatics - Teacher
5.- Lisasinson - Barakaldo
6.- Moses Sumney - Bless Me
7.- The Nix - The Highest
8.- Oscar Jerome - Sun For Someone (Edit)
9.- Blvck Lion, Arianna Puello & GWZ - Sounds Of Rage
10.- Eminem (feat. Ed Sheeran) - Those Kind Nights
11.- The Weeknd - Blinding Lights (Major Lazer Remix)
12.- Missy Elliott - Cool Off
13.- Jacknife Lee, Earl St. Clair & Beth Ditto - I'm Getting Tired
14.- Rosalía (feat. Travis Scott) - TKN
15.- Buscabulla - Vámono
16.- Guetto Kumbé - Sola
17.- Beyoncé - Black Parade
18.- DJ Snake - Quiet Storm (with Tomboy)
19.- Armin Van Buuren - Blah Blah Blah
20.- Diplo & Sidepiece - On My Mind (Billy Kenny Remix)
21.- Imanbek & Martin Jensen - I'm Just Feelin' (Du Du Du)
22.- Catnapp & IXXF - Slow (2k20 Version)
23.- Maverick Sabre (feat. Jorja Smith) - Slow Down (Vintage Culture & Slow Motion Remix)
24.- Kid Loco (feat. Thomas Richet) - No Tether (My Own Ghosts Remix)
25.- Selofan - The Must Be Somebody
26.- Farah - Law Of Life
27.- Régina Demina - Couzin
28.- Bajofondo & Julieta Venegas - Pa' Bailar (Siempre Quiero Más)
29.- JARV IS... - House Music All Night Long (All Night Gonz Extended Remix)
30.- Yeah But No - Run Run Run (Marek Hemmann Remix)
31.- Kraków Loves Adana - Young Again
32.- Mooncat & Lasai - Lion
33.- Gorillaz (feat. Octavian) - Friday 13th
34.- Lex Amor - Mazza
35.- Jamie XX - Idontknow (7'' version)
36.- Fontaines D.C.- A Hero's Death
37.- The Strokes - The Adults Are Talking
38.- Mujeres - Tú y Yo
39.-Angelo De Augustine - Santa Barbara
40.- Andrew Bird - Capital Crimes
41.- Flevans & Scooby Jones - Ambition Like Cream
42.- Squid - Sludge
43.- Sleaford Mods - Second
44.- Protomartyr - Processed By The Boys
45.- Melenas - No puedo pensar
46.- First Aid Kit - My Silver Lining
47.- Soko - Blasphémie
48.- Glok & C.A.R. - Shade In Me
49.- Deepend (feat. She Keeps Beeps) - Desire
50.- JeeCee - Milavain (Sam Feldt Edit)
51.- Sébastien Léger - Secret
52.- Client_03 - Am I Reaching You?
53.- Jack Wins (feat. Caitlyn Scarlett) - Animals (Byor Remix)
54.- Polo & Pan - Feel Good
55.- Yann Tiersen & Gruff Rhys - Monochrome (Portrait Version)

Sobre posar en risc els teus votants en plena pandèmia de la Covid-19

Fa uns quants anys em preguntava si hi havia un vot de classe al País Valencià. És una de les tantes preguntes que es fa la ciència política, i en línies generals, pot dir-se que la variable classe social continua explicant una part del vot, encara que no exclusivament. 

Tant és així que, si agafem la post electoral del CIS de les eleccions generals del 28 d’abril de 2019, podem comprovar que el PSOE és el partit que majoritàriament va votar la classe obrera, entesa com a la suma del percentatge d’obrers qualificats i obrers no qualificats, molt per damunt, fins i tot, d’Unidas Podemos. 

I si això és així, hauríem de preguntar-nos per què el govern de coalició, liderat pel PSOE, ha decidit enviar a la classe treballadora, és a dir, al seu gros de votants, a treballar de nou en sectors no essencials; quan l’epidèmia encara no està controlada, sense realitzar tests massivament ni saber quin és el nivell real de contagis. 

Sabem que la socialdemocràcia està en crisi fa molts anys a Europa, i sabem que és degut a que ha abandonat al seu feu de votants tradicionals. A Espanya, l’existència d’un govern de coalició que apostara clarament per posar els interessos de les classes populars per davant dels de l’oligarquia suposava un fre a eixa pèrdua progressiva de credibilitat entre la classe treballadora i una esperança de futur. 

Però la pulsió socioliberal que ha suposat el soterrament de la socialdemocràcia a Europa també impregna el PSOE de Pedro Sánchez, amb Nadia Calviño i Maria Jesús Montero com a elements visibles d’eixa opció ideològica que vol cooptar el “centre” polític afeblint el flanc esquerre. Una decisió francament miop, tenint en compte que el “centre” s’ha desplaçat a la dreta i que quan fa polítiques d’esquerres i una bona gestió, al PSOE li senta bé governar. Mireu si no al PSPV de Ximo Puig. 

Pel que fa a UP respecte a aquesta situació, la posició és francament més difícil. Si romanen al govern, potser aconseguisquen algunes mesures per a la majoria social que ni tant sols podran atribuir-se, però si no estigueren, els seus votants no li ho perdonarien mai. Un dilema sense solució a curt termini.  

Tenim la millor sanitat pública del món?

Des que va començar aquesta pandèmia de la Covid-19, amb la seua incidència brutal sobre el nostre sistema de salut, he escoltat repetidament el 'mantra' que tenim la millor sanitat pública del món. Ahir mateix, sense anar més lluny, ho van dir en un spot de TV. Malauradament però, estem lluny que siga així, doncs tots els indicadors existents mostren que tenim una sanitat pública mermada, o millor dit, esquilmada. I dic esquilmada perquè no trobe millor mot per a descriure el procés de desmantellament que hem patit els darrers anys. Un exemple: els hospitals alemanys tenen deu vegades més respiradors i llits dedicats a cures intensives. 

El neoliberalisme, com a discurs hegemònic creat als think-thank del capital, i com a pràctica política 'única' i 'vertadera' dictada per les institucions europees, ha sigut la base i la punta de llança per a l'afebliment conscient i deliberat de l'Estat social. La seua lògica és molt senzilla: les polítiques socials, com la sanitat, l'educació o els serveis socials, són polítiques de "despesa", i com a tals, amb marge de reducció, sota el concepte màgic d'"eficiència".

Eficiència, en resum, vol dir alguna cosa així com "fer més amb menys". O en l'àmbit sanitari, per exemple, vol dir "mantindre la qualitat assistencial amb menys despesa". Això, que en molts àmbits de la vida pot ser molt útil i recomanable, en l'àmbit de les polítiques socials, i conseqüentment, en la sanitat pública, equival a dir externalitzacions (la qual cosa no vol dir, ni tant sols, menor despesa sanitària, com bé s'explica en aquest fil de twitter, equival a dir retallades en prestacions sanitàries i farmacològiques, i molt especialment, equival a dir menors costos laborals, via augment de la temporalitat i la precarietat. 

És a dir, que el personal estatutari i laboral del sistema de salut, el fonamental factor humà -a qui aplaudim cada dia des dels seus balcons per la titànica tasca que estan portant a terme-, és qui ha pagat el pato i qui, a pesar de tot, està a hores d'ara doblegant torns, encadenant guàrdies i privant-se d'estar amb la seua família. Vaig a posar-vos un exemple i ho entendreu clar i ras: tinc dues amigues que són metgesses, una radiòloga i una altra pneumòloga. Tenen anys i anys d'experiència, una gran formació, un fort compromís amb la sanitat pública i amb els pacients; però a dia de hui no tenen plaça funcionarial ni gaudeixen d'estabilitat laboral. No és bal·ladí que els darrers anys, desenes i desenes d'interins hagen demandat a diverses administracions públiques per encadenar contractes temporals durant períodes de 15 o 20 anys, en una pràctica fraudulenta exercida a gran escala, i de manera molt assenyalada en l'àmbit sanitari. 

No obstant tot l'anterior, podríem intentar resignificar el mot "eficiència", llevant-li la pàtina neoliberal i dotant-lo d'efectivitat des d'un punt de vista analític, acostant-lo al seu sentit originari tal i com es va concebir des de la ciència econòmica. Així, podríem descriure certs comportaments que hem vist aquests dies com a "poc desitjables" en l'àmbit de la gestió, i que és important que ens qüestionem també. 

La centralització que està comportant l'estat d'alarma és, a moltes llums, ineficient. Ho hem vist descarnadament amb la compra sanitària de test ràpids centralitzada per part del Ministeri de Sanitat, que seria un assumpte digne de fer acudits si no fos per la gravetat de la situació, i ho hem pogut descobrir amb aquesta notícia sobre factures sanitàries en el calaix -és a dir, serveis i subministraments no pagats als proveïdors-, publicada hui en Valencia Plaza: "El Consell aflora 481 millones de euros de facturas 'en el cajón' de entre 2016 y 2019", que m'ha esperonat a fer aquesta reflexió. Si hi ha un discurs ideològic i una pràctica política que implica un comportament ineficient -en el sentit que he assenyalat-, antieconòmic i fins i tot, perillòs, com estem veient aquests dies, és el centralisme. Eixe discurs i eixa pràctica política sota el que es permet centrifugar el virus per tota la península abans que confinar la ciutat (la comunitat autònoma) més afectada -la del centre, per descomptat-. Eixe discurs demagògic que esgrimeix el risc de trencament d'Espanya fins i tot davant qualsevol intent de posar en l'agenda política el finançament adequat dels serveis essencials -transferits a les comunitats autònomes-, o una política fiscal justa i redistributiva. Perquè eixe discurs i eixa pràctica política anomenada "centralisme" suposa negar la possibilitat d'un finançament que ens permeta augmentar la despesa sanitària per càpita -que en realitat no és despesa sinó inversió- i afrontar en millors condicions la crisi de la Covid-19, tant ara com en passar l'estiu. Perquè si alguna cosa ens està ensenyant aquesta crisi sanitària és que el discurs i la pràctica del neoliberalisme, junt amb el discurs i la pràctica del centralisme, esdevenen un risc per a totes i tots nosaltres. 

Un perill de mort pitjor que el propi virus.