diumenge, 3 de gener de 2021
Sampleòpolis 04. Original i còpia
diumenge, 27 de desembre de 2020
Bola Extra: Selecció 2020
diumenge, 6 de desembre de 2020
Sampleòpolis 03. Aniversari Ninja
Hui a Sampleòpolis estem d’aniversari.
Celebrem els 30 anys d’existència del segell britànic, amb base en Londres, Ninja Tune.
Sí, sí, heu llegit bé: 30 anys. 3 dècades produint música d’una qualitat excelsa per part d’una discogràfica independent que s’ha convertit en una referència inel·ludible per a qualsevol amant de l’electrònica més sofisticada, el jazz, el hip hop i el funk.
Des de Sampleòpolis no podem fer més que alegrar-nos, donar-los les gràcies de tot cor i desitjar-los moltes felicitats en aquest episodi-homenatge a Ninja Tune titulat #AniversariNinja.
Escolta Sampleòpolis:
[TRACKLIST]
01. M.I.A. - Pull up the people
02. DJ FOOD - Ninja walk
diumenge, 1 de novembre de 2020
Sampleòpolis 02. Gènere Violeta
Cada primer diumenge de mes, teniu a la vostra disposició a Ivoox i a Spotify un nou episodi de 90 minuts per a gaudir, escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI.
El mes passat ens vam estrenar en aquest món del podcasting, fent una panoràmica de cinc dècades de música electrònica. Però aquest mes de novembre volem equilibrar la balança i fer justícia al paper decisiu de les dones en el seu desenvolupament. I és que, com sabeu, un dels fonaments del sistema patriarcal és la invisibilització del paper de les dones en la història. I l’escena de l’electrònica no és, ni molt menys, una excepció.
Per eixe motiu hem titulat aquest segon episodi de Sampleòpolis amb el nom “Gènere Violeta”, on la nostra agenda musical s’alinia, necessàriament, amb l’agenda feminista. En aquest Gènere Violeta, pretenem, a més a més de fer sonar música electrónica feta per dones, posar en primera línia els noms d’aquelles dones que van ser pioneres de la música electrònica a través de la invenció d’instruments musicals, de la composició, de la creació de programes de radiodifusió o d’esdeveniments musicals, i sense les quals, avui no existiria la música electrònica tal i com la coneixem. Escolta Sampleòpolis:
diumenge, 4 d’octubre de 2020
Sampleòpolis 01. Panoràmica
Benvinguts i benvingudes a aquesta nova etapa de Sampleòpolis, un espai dedicat a la música electrònica; aquesta vegada, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per una servidora: Aurora Mora.
I dic nova etapa perquè, efectivament, hi hagué un temps passat en el qual Sampleòpolis va estar en antena, concretament a l’emissora Ràdio Klara, lliure i llibertària.
Però els temps han canviat, i ara podreu gaudir Sampleòpolis quan i on vullgueu, des dels vostres mòbils o tauletes. Cada primer diumenge de mes, tindreu un nou podcast de 90 minuts per a gaudir, escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI.
En aquest primer episodi de Sampleòpolis titulat “Panoràmica” intentarem mostrar l’evolució de la música electrònica durant cinc dècades, des de 1970 fins a 2020.
divendres, 25 de setembre de 2020
Torna Sampleòpolis
dimarts, 7 de juliol de 2020
¿Por qué?
A casa dels pares. Trobe apunts de classe de segon de BUP. En la carpeta de literatrura espanyola, entre desenes de comentaris de text i redaccions hi ha açò, que no recordava.
Amb quinze anys escrivia contes i relats a màquina i, tot i la meua inseguretat i la meua evident autocrítica (llegiu la nota prèvia i el post scriptum!), alguns -en realitat, la majoria- m'agraden.
(La transcripció que ve a continuació inclou les correccions del meu professor).
Nota de la autora: He intentado hacer una crítica al nacionalsocialismo alemán, desde un punto de vista trágico y además he intentado añadir algunos datos culturales. Digo "he intentado" porque, de hecho, no sé si habrá resultado lo que yo quería. He intentado hacerla lo mejor posible y que sea correctamente entendida por el lector o lectora.
Dedico esta especial parodia a todos los "heavies" y demás tribus urbanas que no han perdido la esperanza de ver muertos algún día a todos los nazis.
¿POR QUÉ?
No tengo nombre propio, pero mi nombre común es: cruz gamada o esvástica. Soy bien conocida de toda la humanidad, la cual tiembla cuando oye mi nombre, cosa que me entristece, porque mis antepasados eran sagrados. Las cruces de mi generación, se convirtieron sin embargo en un símbolo de odio y terror. Y esta generación es la criticada por la gente hoy día, gente ignorante que tacha la cruz sin saber que es un símbolo sagrado para religiones antiquísimas de países como la India, China, México o Perú y que por un listillo llamado Guido List, que aseguró que la esvástica se había usado como símbolo secreto entre los primitivos germanos "arios", la cruz se incorporó como símbolo de varios grupos antisemitas, y más tarde como emblema del partido nazi.
Vivo en un museo de Londres, enjaulada en una urna, cosida para siempre al uniforme de Adolf Hitler. No sólo tengo que aguantar el roce del tejido del uniforme de un loco que engañó al pueblo alemásn sino que también debo aguantar la cara de repugnancia de la gente que pasa cada día por delante de esta urna.
Nací en una fábrica téxtil de un pueblo cercano a Berlín. Éramos una serie de trescientas cruces. Mis doscientas noventa y nueve compañeras fueron enviadas a las "Juventudes hitlerianas", y a mí me tocó lo peor: mi destino era estar junto al cabecilla de un régimen inútil.
Cuando llegué a casa del "Führer", una modista me cosió a la manga de su uniforme... ¡Dios! ¡Qué dolor! Una serie de aguijonazos traspasaban una y otra vez mi tejido y entonces comprendí qué sienten los humanos al ponerse inyecciones.
Mis compañeras sufrieron mucho viendo morir absurdamente a muchísimos judíos. Sus amos administraban una muerte lenta y dolorosa a los semitas, no sólo a hombres, sino también a mujeres y niños.
Yo no contemplé ningún asesinato de ningún judío, pero me siento responsable y culpable del gran genocidio nazi, que se cobró la vida de más de cuatro millones de personas.
Viviendo junto a Hitler tuve algunas aventuras, como ver en persona a Mussolini y a Franco o, algo mejor todavía, algunas noches contemplé sus juerguecitas nocturnas con Eva Braun, con la que se suicidió después de haberla convertido en su esposa. Suicidio que también tuve el honor de contemplar, aunque por desgracia me manché de su "sangre" (líquido rojo, diría más bien) y no sólo eso sino que además la saboreé, fue horrible.
¿Por qué tuve que vivir todo esto? ¿Por qué el nombre de la cruz gamada fue manchado por los nazis alemanes? ¿Por qué la siguen manchando hoy en día jóvenes sin escrúpulos y que no saben siquiera lo que hacen? ¿Por qué pasó la cruz de estar dedicada al culto del Sol a estar dedicada al derramamiento de sangre semita? ¿Por qué? ¿Por qué? Lo peor de todo es que no lo sé, nadie lo sabe.
PD. Creo que en esta redacción me he metido en camisa de once varas, y he salido de ella como he podido. Es un tema difícil en el que se debería profundizar más, y creo que no estoy a la altura de tratarlo, aunque creo que no voy mal encaminada.
AURORA MORA 2º B
diumenge, 21 de juny de 2020
Fresquet Mix
Espere que us agrade!
PLAYLIST (3h 38m):
1.- The Avalanches (feat. Rivers Cuomo & Pink Siifu) - Running Red Lights
2.- Chloé & Vassilena Serafimova - Balani
3.- Fyfe & Joel Baker - Prayer Emojis
4.- Chromatics - Teacher
5.- Lisasinson - Barakaldo
6.- Moses Sumney - Bless Me
7.- The Nix - The Highest
8.- Oscar Jerome - Sun For Someone (Edit)
9.- Blvck Lion, Arianna Puello & GWZ - Sounds Of Rage
10.- Eminem (feat. Ed Sheeran) - Those Kind Nights
11.- The Weeknd - Blinding Lights (Major Lazer Remix)
12.- Missy Elliott - Cool Off
13.- Jacknife Lee, Earl St. Clair & Beth Ditto - I'm Getting Tired
14.- Rosalía (feat. Travis Scott) - TKN
15.- Buscabulla - Vámono
16.- Guetto Kumbé - Sola
17.- Beyoncé - Black Parade
18.- DJ Snake - Quiet Storm (with Tomboy)
19.- Armin Van Buuren - Blah Blah Blah
20.- Diplo & Sidepiece - On My Mind (Billy Kenny Remix)
21.- Imanbek & Martin Jensen - I'm Just Feelin' (Du Du Du)
22.- Catnapp & IXXF - Slow (2k20 Version)
23.- Maverick Sabre (feat. Jorja Smith) - Slow Down (Vintage Culture & Slow Motion Remix)
24.- Kid Loco (feat. Thomas Richet) - No Tether (My Own Ghosts Remix)
25.- Selofan - The Must Be Somebody
26.- Farah - Law Of Life
27.- Régina Demina - Couzin
28.- Bajofondo & Julieta Venegas - Pa' Bailar (Siempre Quiero Más)
29.- JARV IS... - House Music All Night Long (All Night Gonz Extended Remix)
30.- Yeah But No - Run Run Run (Marek Hemmann Remix)
31.- Kraków Loves Adana - Young Again
32.- Mooncat & Lasai - Lion
33.- Gorillaz (feat. Octavian) - Friday 13th
34.- Lex Amor - Mazza
35.- Jamie XX - Idontknow (7'' version)
36.- Fontaines D.C.- A Hero's Death
37.- The Strokes - The Adults Are Talking
38.- Mujeres - Tú y Yo
39.-Angelo De Augustine - Santa Barbara
40.- Andrew Bird - Capital Crimes
41.- Flevans & Scooby Jones - Ambition Like Cream
42.- Squid - Sludge
43.- Sleaford Mods - Second
44.- Protomartyr - Processed By The Boys
45.- Melenas - No puedo pensar
46.- First Aid Kit - My Silver Lining
47.- Soko - Blasphémie
48.- Glok & C.A.R. - Shade In Me
49.- Deepend (feat. She Keeps Beeps) - Desire
50.- JeeCee - Milavain (Sam Feldt Edit)
51.- Sébastien Léger - Secret
52.- Client_03 - Am I Reaching You?
53.- Jack Wins (feat. Caitlyn Scarlett) - Animals (Byor Remix)
54.- Polo & Pan - Feel Good
55.- Yann Tiersen & Gruff Rhys - Monochrome (Portrait Version)
dilluns, 13 d’abril de 2020
Sobre posar en risc els teus votants en plena pandèmia de la Covid-19
dimecres, 1 d’abril de 2020
Tenim la millor sanitat pública del món?
El neoliberalisme, com a discurs hegemònic creat als think-thank del capital, i com a pràctica política 'única' i 'vertadera' dictada per les institucions europees, ha sigut la base i la punta de llança per a l'afebliment conscient i deliberat de l'Estat social. La seua lògica és molt senzilla: les polítiques socials, com la sanitat, l'educació o els serveis socials, són polítiques de "despesa", i com a tals, amb marge de reducció, sota el concepte màgic d'"eficiència".
Eficiència, en resum, vol dir alguna cosa així com "fer més amb menys". O en l'àmbit sanitari, per exemple, vol dir "mantindre la qualitat assistencial amb menys despesa". Això, que en molts àmbits de la vida pot ser molt útil i recomanable, en l'àmbit de les polítiques socials, i conseqüentment, en la sanitat pública, equival a dir externalitzacions (la qual cosa no vol dir, ni tant sols, menor despesa sanitària, com bé s'explica en aquest fil de twitter, equival a dir retallades en prestacions sanitàries i farmacològiques, i molt especialment, equival a dir menors costos laborals, via augment de la temporalitat i la precarietat.

No obstant tot l'anterior, podríem intentar resignificar el mot "eficiència", llevant-li la pàtina neoliberal i dotant-lo d'efectivitat des d'un punt de vista analític, acostant-lo al seu sentit originari tal i com es va concebir des de la ciència econòmica. Així, podríem descriure certs comportaments que hem vist aquests dies com a "poc desitjables" en l'àmbit de la gestió, i que és important que ens qüestionem també.
La centralització que està comportant l'estat d'alarma és, a moltes llums, ineficient. Ho hem vist descarnadament amb la compra sanitària de test ràpids centralitzada per part del Ministeri de Sanitat, que seria un assumpte digne de fer acudits si no fos per la gravetat de la situació, i ho hem pogut descobrir amb aquesta notícia sobre factures sanitàries en el calaix -és a dir, serveis i subministraments no pagats als proveïdors-, publicada hui en Valencia Plaza: "El Consell aflora 481 millones de euros de facturas 'en el cajón' de entre 2016 y 2019", que m'ha esperonat a fer aquesta reflexió. Si hi ha un discurs ideològic i una pràctica política que implica un comportament ineficient -en el sentit que he assenyalat-, antieconòmic i fins i tot, perillòs, com estem veient aquests dies, és el centralisme. Eixe discurs i eixa pràctica política sota el que es permet centrifugar el virus per tota la península abans que confinar la ciutat (la comunitat autònoma) més afectada -la del centre, per descomptat-. Eixe discurs demagògic que esgrimeix el risc de trencament d'Espanya fins i tot davant qualsevol intent de posar en l'agenda política el finançament adequat dels serveis essencials -transferits a les comunitats autònomes-, o una política fiscal justa i redistributiva. Perquè eixe discurs i eixa pràctica política anomenada "centralisme" suposa negar la possibilitat d'un finançament que ens permeta augmentar la despesa sanitària per càpita -que en realitat no és despesa sinó inversió- i afrontar en millors condicions la crisi de la Covid-19, tant ara com en passar l'estiu. Perquè si alguna cosa ens està ensenyant aquesta crisi sanitària és que el discurs i la pràctica del neoliberalisme, junt amb el discurs i la pràctica del centralisme, esdevenen un risc per a totes i tots nosaltres.
Un perill de mort pitjor que el propi virus.