(Entrada publicada originàriament el 7 de juliol de 2007 al bloc cat.bloctum.com/diferenciairepeticio)
La setmana passada els mitjans de comunicació van posar el crit en el cel en conèixer l’informe de l’ONU relatiu al consum de drogues en el món.
Les dades relatives al consum de cocaïna a l’Estat Espanyol han sigut reflectides a la premsa amb bombo i platillo. Vegem-ho amb alguns exemples:
Titular de El País - El consumo de cocaína en España supera por primera vez al de EE UU
Un informe de la ONU alerta de que el 20% de los adictos a esta sustancia en Europa son españoles
Titular de El Mundo - El consumo de cocaína en España cuadruplica la media europea
Uno de cada cinco consumidores de coca en Europa se encuentra en España
Es el país europeo en el que se hacen más incautaciones de esta droga
Titular de La Vanguardia - España ya es el país donde se consume más cocaína
Según un informe de la ONU, el consumo y la producción de drogas tiende a estabilizarse en todo el mundo
Titular de Diario Metro - La ONU alerta que la tasa de consumo de cocaína en España supera por primera vez a la de EEUU
Titular de CNN+ - Informe ONU: España es el país que consume más cocaína del mundo
Bé, jo crec que amb aquests titulars ja va bé. Amb la suma de tots ells podem trobar totes les dades de les què els mitjans van informar (excepte tal vegada, la de l’edat). Com podreu observar, la informació publicada es centra en l’augment del consum de cocaïna a Espanya.
Efectivament, es tracta de dades significatives, però desgraciadament, la informació es dona de manera sensacionalista, amb la intenció de crear una alarma social. I molt bé que fan, pensareu algunes de vosaltres. Correcte, no us lleve la raó, objectivament es tracta de nivells de consum molt alts, el problema és que no ens podem acostar a una qüestió d’aquesta envergadura d’una manera tan ximple, tan efectista com ho han fet els mitjans.
La problemàtica de l’ús i el consum de drogues és inherent al propi sistema social. Per tant, parlar de drogues és una qüestió molt complexa que no es deu limitar als titulars que hem vist i llegit.
Sols tinc coneixement d’una persona que haja parlat seriosament de les drogues: Antonio Escohotado Espinosa.
Per als qui no sapigueu qui és aquest home, us recomane que li pegueu una ullada a dues pàgines web (amb aquest petit viatge per la xarxa serà suficient per a que s’inicie la curiositat dins de vosaltres, ara bé, una vegada vistes, torneu a aquesta de nou, que heu de continuar llegint aquest post!):
http://www.escohotado.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Escohotado
M’alegre que no s’hageu perdut per Internet, descobrint coses noves. Això ho podeu fer després, ara toca parlar de drogues i, en concret, de la farlopa.
Començaré dient que em sembla prou trist el panorama. És cert que els mitjans no han aconseguit, en el meu cas, que salte l’alarma: ja estic curada d’espant; però això no lleva que no haja de fer una reflexió sobre una notícia com la donada la passada setmana. És més, em sembla molt necessària.
En primer lloc, i com ja he esmentat abans, el problema de les drogues és summament complex i no pot (o no deuria) abordar-se d’una manera tan sesgada i parcial com ho fan els mitjans. En segon lloc, i com també he esmentat ja, només hi ha una persona (o unes poques persones) que ha/n parlat seriosament de les drogues.
És el moment, ara, de què gaudiu d’uns vídeos que he trobat per la blogosfera: Escohotado en un programa de La 2. No deixeu de visitar-los, vos els recomane al 100%:
http://www.papelenblanco.com/2007/06/20-antonio-escohotado-en-carta-blanca
Dit açò entraré en matèria, per fi. Aquells què em coneixeu, sabeu que sempre he tingut una actitud liberal cap a les drogues. De fet, sempre que m’he fet alguna (inclòs amb algunes de vosaltres) ho he fet de manera “responsable”, és a dir, que m’he fet el justet i mai ho he prolongat massa en el temps. Les excepcions a aquesta regla, es troben en el tabac i el cafè.
Moltes de vosaltres sabeu també que m’agrada molt eixir. Molt estrany és el cap de setmana què em quede a casa, tot i que una ja té una edat i no se’n va de rave tropecientas mil horas. Tanmateix, ix el suficient com per a observar l’entorn i veure quin és el nivell de drogues que la gent jove (sobretot) es fa cada cap de setmana. No s’ha de ser un as per a saber la resposta: la penya es fa a trisca de tot. I sobretot: la farlopa no falta, ja siga de festa o en un sopar de treball, tothom és fa ratlles. De fet, s’ha introduït com a normal en la vida de molta gent.
Per tant, em sembla molt trist constatar com la gent s’intoxica amb una substància de manera contínua. I m’explique: sóc una persona tolerant, no m’importa que ningú, esporàdicament, es pille mig gram o un gram, és més, em sembla guai. El problema és quan la farlopa es consumeix compulsivament. Aquí radica la meua crítica a l’ús que alguns grups socials li donen a les drogues: la pauta de consum és desorbitada; siga cocaïna, televisió, tranquil·lizants, play station, xat, roba, hamburgueses, ordinador… (Us dic açò i em ve a la ment una pel·lícula increïble: Réquiem por un sueño. No deixeu de vore-la, senzillament impressionant).
Crec que les pautes de consum de cocaïna a l’Estat Espanyol són preocupants, però també crec que tal i com els mitjans reflecteixen la qüestió de les drogues suposa acotar el debat a certes conseqüències que pot tenir l’ús indiscriminat de coca (com l’augment de costos per a la seguretat social) junt a un discurs prohibicionista i autoritari. Si, com hem dit, el problema de les drogues és inherent a la societat i s’hauria d’abordar amb profunditat, mantenim que la prohibició és (no sols contrària a l’essència de la llibertat i, per tant, reaccionària) sinó també inútil, inclús contraproduent. A aquest respecte, us adrece a:
http://prohibicion.blogspot.com/2006/05/problemas-inherentes-la-prohibicin-de.html
Vol dir això que la legalització és la panacea? Des del meu punt de vista, no. Aquesta només pot ser un instrument per a minimitzar les conseqüències negatives que la prohibició té, com ja hem vist. Però no pot ser la solució final. El què s’ha de canviar són les pautes de consum. Perquè si no, l’únic canvi que es produirà serà en la condició de legal o il·legal que tinga la substància que consumim: la pauta continuarà sent similar.
Si la nostra societat és la jungla dels negocis, de la pasta, de la competitivitat, de la racionalitat econòmica, de la rapidesa, de l’estrès, del consume hasta morir, de l’individualisme, de l’especulació, de la cultura i el menjar basura, de la precarietat laboral, de les hipoteques vitalícies, del menyspreu a l’immigrant, dels assassinats de joves a mans dels cotxes… com no va a ser la societat que es posa de farla fins les celles? Hem de transformar la jungla, però no en un paradís, com prometien alguns profetes (siga aquí o al més enllà), sinó en un lloc on es puga viure dignament i sense precarietat ecològica, social, econòmica i cultural; a més d’un lloc on l’ús que es faça de qualsevol droga siga equilibrada i respectuosa amb cadascun dels individus, començant per nosaltres mateixes.
La setmana passada els mitjans de comunicació van posar el crit en el cel en conèixer l’informe de l’ONU relatiu al consum de drogues en el món.
Les dades relatives al consum de cocaïna a l’Estat Espanyol han sigut reflectides a la premsa amb bombo i platillo. Vegem-ho amb alguns exemples:
Titular de El País - El consumo de cocaína en España supera por primera vez al de EE UU
Un informe de la ONU alerta de que el 20% de los adictos a esta sustancia en Europa son españoles
Titular de El Mundo - El consumo de cocaína en España cuadruplica la media europea
Uno de cada cinco consumidores de coca en Europa se encuentra en España
Es el país europeo en el que se hacen más incautaciones de esta droga
Titular de La Vanguardia - España ya es el país donde se consume más cocaína
Según un informe de la ONU, el consumo y la producción de drogas tiende a estabilizarse en todo el mundo
Titular de Diario Metro - La ONU alerta que la tasa de consumo de cocaína en España supera por primera vez a la de EEUU
Titular de CNN+ - Informe ONU: España es el país que consume más cocaína del mundo
Bé, jo crec que amb aquests titulars ja va bé. Amb la suma de tots ells podem trobar totes les dades de les què els mitjans van informar (excepte tal vegada, la de l’edat). Com podreu observar, la informació publicada es centra en l’augment del consum de cocaïna a Espanya.
Efectivament, es tracta de dades significatives, però desgraciadament, la informació es dona de manera sensacionalista, amb la intenció de crear una alarma social. I molt bé que fan, pensareu algunes de vosaltres. Correcte, no us lleve la raó, objectivament es tracta de nivells de consum molt alts, el problema és que no ens podem acostar a una qüestió d’aquesta envergadura d’una manera tan ximple, tan efectista com ho han fet els mitjans.
La problemàtica de l’ús i el consum de drogues és inherent al propi sistema social. Per tant, parlar de drogues és una qüestió molt complexa que no es deu limitar als titulars que hem vist i llegit.
Sols tinc coneixement d’una persona que haja parlat seriosament de les drogues: Antonio Escohotado Espinosa.
Per als qui no sapigueu qui és aquest home, us recomane que li pegueu una ullada a dues pàgines web (amb aquest petit viatge per la xarxa serà suficient per a que s’inicie la curiositat dins de vosaltres, ara bé, una vegada vistes, torneu a aquesta de nou, que heu de continuar llegint aquest post!):
http://www.escohotado.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Escohotado
M’alegre que no s’hageu perdut per Internet, descobrint coses noves. Això ho podeu fer després, ara toca parlar de drogues i, en concret, de la farlopa.
Començaré dient que em sembla prou trist el panorama. És cert que els mitjans no han aconseguit, en el meu cas, que salte l’alarma: ja estic curada d’espant; però això no lleva que no haja de fer una reflexió sobre una notícia com la donada la passada setmana. És més, em sembla molt necessària.
En primer lloc, i com ja he esmentat abans, el problema de les drogues és summament complex i no pot (o no deuria) abordar-se d’una manera tan sesgada i parcial com ho fan els mitjans. En segon lloc, i com també he esmentat ja, només hi ha una persona (o unes poques persones) que ha/n parlat seriosament de les drogues.
És el moment, ara, de què gaudiu d’uns vídeos que he trobat per la blogosfera: Escohotado en un programa de La 2. No deixeu de visitar-los, vos els recomane al 100%:
http://www.papelenblanco.com/2007/06/20-antonio-escohotado-en-carta-blanca
Dit açò entraré en matèria, per fi. Aquells què em coneixeu, sabeu que sempre he tingut una actitud liberal cap a les drogues. De fet, sempre que m’he fet alguna (inclòs amb algunes de vosaltres) ho he fet de manera “responsable”, és a dir, que m’he fet el justet i mai ho he prolongat massa en el temps. Les excepcions a aquesta regla, es troben en el tabac i el cafè.
Moltes de vosaltres sabeu també que m’agrada molt eixir. Molt estrany és el cap de setmana què em quede a casa, tot i que una ja té una edat i no se’n va de rave tropecientas mil horas. Tanmateix, ix el suficient com per a observar l’entorn i veure quin és el nivell de drogues que la gent jove (sobretot) es fa cada cap de setmana. No s’ha de ser un as per a saber la resposta: la penya es fa a trisca de tot. I sobretot: la farlopa no falta, ja siga de festa o en un sopar de treball, tothom és fa ratlles. De fet, s’ha introduït com a normal en la vida de molta gent.
Per tant, em sembla molt trist constatar com la gent s’intoxica amb una substància de manera contínua. I m’explique: sóc una persona tolerant, no m’importa que ningú, esporàdicament, es pille mig gram o un gram, és més, em sembla guai. El problema és quan la farlopa es consumeix compulsivament. Aquí radica la meua crítica a l’ús que alguns grups socials li donen a les drogues: la pauta de consum és desorbitada; siga cocaïna, televisió, tranquil·lizants, play station, xat, roba, hamburgueses, ordinador… (Us dic açò i em ve a la ment una pel·lícula increïble: Réquiem por un sueño. No deixeu de vore-la, senzillament impressionant).
Crec que les pautes de consum de cocaïna a l’Estat Espanyol són preocupants, però també crec que tal i com els mitjans reflecteixen la qüestió de les drogues suposa acotar el debat a certes conseqüències que pot tenir l’ús indiscriminat de coca (com l’augment de costos per a la seguretat social) junt a un discurs prohibicionista i autoritari. Si, com hem dit, el problema de les drogues és inherent a la societat i s’hauria d’abordar amb profunditat, mantenim que la prohibició és (no sols contrària a l’essència de la llibertat i, per tant, reaccionària) sinó també inútil, inclús contraproduent. A aquest respecte, us adrece a:
http://prohibicion.blogspot.com/2006/05/problemas-inherentes-la-prohibicin-de.html
Vol dir això que la legalització és la panacea? Des del meu punt de vista, no. Aquesta només pot ser un instrument per a minimitzar les conseqüències negatives que la prohibició té, com ja hem vist. Però no pot ser la solució final. El què s’ha de canviar són les pautes de consum. Perquè si no, l’únic canvi que es produirà serà en la condició de legal o il·legal que tinga la substància que consumim: la pauta continuarà sent similar.
Si la nostra societat és la jungla dels negocis, de la pasta, de la competitivitat, de la racionalitat econòmica, de la rapidesa, de l’estrès, del consume hasta morir, de l’individualisme, de l’especulació, de la cultura i el menjar basura, de la precarietat laboral, de les hipoteques vitalícies, del menyspreu a l’immigrant, dels assassinats de joves a mans dels cotxes… com no va a ser la societat que es posa de farla fins les celles? Hem de transformar la jungla, però no en un paradís, com prometien alguns profetes (siga aquí o al més enllà), sinó en un lloc on es puga viure dignament i sense precarietat ecològica, social, econòmica i cultural; a més d’un lloc on l’ús que es faça de qualsevol droga siga equilibrada i respectuosa amb cadascun dels individus, començant per nosaltres mateixes.
2 comentaris:
Mil gràcies pel video d’Escohotado! Per fi el podem veure en un programa seriós i no-sensacionalista (cosa inèdita en els darrers anys).
Qualsevol interessat en les drogues, siga consumidor -com un servidor- o no, haurà de llegir la història general de les drogues d’escohotado per començar a entendre de què va la història realment.
Ele
Molt interessant el teu blog. Ja és el segon post en que em veig obligat a deixar-hi un comentari.
Estic d’acord amb tu sobre l’ús compulsiu, sigui de drogues o no. Jo també ara mateix m’he restringit al tabac i jo també a la cervesa, no prenc cafè.
Intentaré buscar algun llibre del Antonio Escohotado.
Aniol
Publica un comentari a l'entrada