Anarquisme i alliberament nacional

Mai he sabut definir-me ideològicament, clar que també és veritat que és innecessari. Potser a moltes us la repampimfle i també potser que molts de vosaltres serieu capaços d'ubicar-me dintre d'una de les grans ideologies modernes. La única cosa que jo puc fer, no obstant, és ubicar-me en l'extrema esquerra en un eix esquerra-dreta d'eixos que tant ens agrada utilitzar als politòlegs per a classificar i ximplificar.

Extrema esquerra. Què vol dir açò? Doncs molt i res. Molt perquè una persona que s'autoubique al centre, a la dreta o a l'extrema dreta a l'esmentat eix, em considerarà una indesitjable i res perquè els qui s'autoubiquen a l'extrema esquerra amb mi, poden tenir visions molt distintes de la realitat i de les maneres d'actuar per aconseguir una transformació social, per la qual cosa la diferència sempre estarà present (qüestió que no cal que entenem negativament).

No obstant, com a persona d'esquerres que sóc, compartisc una sèrie de sensibilitats i considere quasi com a propis alguns projectes polítics, encara que no "combregue" completament amb ells, sobretot si es tracta de projectes molt minoritaris, pràcticament marginals, doncs tinc un no sé què de ràbia per les majories, que al cap i a la fi, són la perversió de la democràcia.

I per què dic tot açò? Doncs per a introduir, d'alguna manera, el llibre Anarquisme i alliberament nacional que ja us podeu baixar a aquest link.

I per si no s'ha entés la meua explicació (he de reconéixer que de vegades no redacte amb suficient claredat), el què volia dir és:

1. que no sóc "anarco-indepe",

2. que no obstant la proposició 1, sent la suficient proximitat amb aquest micromoviment com per llegir-me el llibre i parlar del tema en aquest post i,

3. que encara que no ho haja dit fins ara, es tracta d'una reedició d'un llibre publicat l'any 87 i mola tenir certa perspectiva històrica.

A tot açò, he de sumar un agraïment al Xavi, que és qui m'ha enviat l'enllaç, como no!!