dijous, 24 de gener de 2008

D’alcaldes, regidors i llistes del PP

Tothom sap que les normes estan per a saltar-se-les i la dreta, evidentment, no és menys. Així, el PP ha confeccionat les seues llistes prescindint de la seua pròpia normativa d’incompatibilitats. Una norma estatutària que sembla haver estat redactada exclusivament per a Gallardón. I és que, tota regla té una excepció. Però jo avui no vull parlar de l’excepció (sonada, per altra banda), sinó de la regla.

A ningú se li escapa que sóc torrentina i que a la meua ciutat va guanyar el PP les passades eleccions municipals contra tot pronòstic i per primera vegada des que es van instaurar les eleccions democràtiques. Bo, tal vegada seria més correcte dir que el PSOE va perdre les eleccions perquè Josep Bressó era infumable. El cas és que de colp i moment, una niña bien de 26 anys, sense més carta de presentació que haver estudiat Dret al CEU i haver fet un màster, es va trobar amb un regal inolvidable: l’alcaldia de Torrent.

Encara no ens hem assabentat les torrentines de les polítiques que desenvoluparà el nou govern local (o és que es redueixen a posar quatre aparcaments -contats-per a bicis i canviar els contenidors per uns de colors?) i la xiqueta se’ns marxa a Madriz!!! Quasi m’ofegue amb el café quan ho he llegit a El País aquest matí.
Maria José Català, que és el nom de la susodicha, anirà de número quatre per València, seguida, pareu molta atenció, de la mega super estupenda regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de València, Marta Torrado. Ole, ole i ole, com mola el ditet de Camps (com suggereix subtilment la fotografia que acompanya la notícia) per a confeccionar les llistes. Ara que el paràgraf que incorporen els periodistes per a justificar la inclusió de Català és desternillant: “La inclusión de los munícipes en las candidaturas del PP permite a Camps cumplir con la ley de Igualdad en las listas electorales. Y además, muestra el deseo del presidente de la Generalitat de recompensar a algunas de las mujeres que asumieron con éxito el desafío de pelear en las pasadas elecciones municipales por alcaldías en plazas de hegemonía socialista.”

Efectivament, el senyor Camps és un actiu defensor de la Igualtat: permetrà que Català, Torrado i altres dones del PP s’intercanvien revistes de bellessa i de moda a les sessions del Congrès, o és que és just que només gaudisquen de les revistes els diputats masculins? No, clar que no. Visca la Igualtat! (o com en aquest cas dirien els guionistes de La Bola de Cristal: Visca el mal, Visca la igualtat!). Ara bé, el que no podrà garantir el senyor Camps i les seues llistes amb mujeres florero és el normal funcionament de les institucions. Perquè Torrent, una ciutat gran amb mitja alcaldessa, de segur que patirà disfuncionalitats importants, a no ser, com sospita el meu amic José Moratal, que el vertader alcalde en l’ombra s’encarregue de què tot rutlla bé.

Malauradament, l’estafa que ha suposat Català per a Torrent passarà desapercebuda per a la ciutadania. Que a l’alcaldessa el poble li importa tres pepinos és una obvietat. El drama és que les obvietats sols les veiem uns quants retorçuts.