Durant els últims dies s'ha donat la casualitat que he passat dues vegades pel cinema a veure pel·lícules d'aquelles que en diuen "de culte". La primera ja la vaig comentar, era This is England. La segona va ser ahir la nit: Juno. Si una marcarà la videoteca de qualsevol skinhead adolescent, l'altra serà vanagloriada per Indies i popies marca de la casa. Així començava l'últim post de JG. I de culte va la cosa. Tinc unes ganes terribles de veure: "Joe Strummer. The future is unwritten", de Julien Temple. Una pel.lícula que, de segur, farà les delícies dels fans, doncs se centra en el backstage de la gira "London Calling" (1998-2002) de Joe Strummer, que no caldrà que ho diga, va ser el líder indiscutible de The Clash.
--
Al loro amb les declaracions del director: “Per a mi, Joe Strummer, a pesar del seu status en el saló de la fama del rock&roll, va ser un filòsof que va destilar la vida i els temps que tots hem viscut. Joe va discutir i va pensar sobre la naturalesa de l’ésser humà, sobre el significat de la llibertat... sobre moltes qüestions que actualment no tenen importància en la nostra manera de viure. En una ocasió em va dir: “El pensament és la raó per a alçar-se de matí”. I tenia raó. Mentre siguem capaços de fer-ho, devem pensar. Així que en certa manera, es tracta d’una pel·lícula sobre la pèrdua, i al mateix temps és una celebració de totes aquelles coses per les què Joe lluità.”
--
Ací teniu el trailer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada