dijous, 20 de març de 2008

Nin

(Publicat al número 126 de l'Accent)

El passat cinc de març el diari ABC va publicar un article que informava de l’aparició d’una fosa comuna a Alcalá de Henares on podria estar el cos d’Andreu Nin, Secretari Polític del POUM.

Amb aquest article, el diari conservador iniciava una estratègia dirigida a desgastar l’executiu de Rodríguez Zapatero en clau electoralista. Així, el mateix nou de març es publicava un article titulat “Andreu Nin, un esqueleto incómodo” on s’afirmava: “A pocos días de las elecciones, el verdadero espíritu de la Ley de Memoria Histórica afloraba macabramente en la fosa de Alcalá de Henares, con unas víctimas inoportunas, inesperadas y probablemente incómodas”.

Davant el descobriment de la fosa, i deixant de banda la basa oportunista jugada per l’ABC, la Fundació Andreu Nin es va reunir eixe mateix dimecres 5 de març i es va mostrar molt reservada amb la informació apareguda. Segons afirma un dels seus components –J. Gutiérrez- al mitjà electrònic Kaos en la Red, “Si hi havia alguna cosa certa en això, es tractaria de parlar en primer lloc amb els familiars directes, en tant que la Fundació tractaria de contribuir en allò possible, per exemple, demanant les conseqüents proves d’ADN. Ningú va parlar ni de roda de premsa ni de res per l’estil. Segurament, si algú ens haguès preguntat hauríem contestat com la Fundació de Madrid, amb prudència, amb una hipòtesi que “té certa lògica”. La postura de Gutiérrez i de la Fundació és la més sensata: “Per suposat, haurem d’esperar resultats”. Efectivament, la possibilitat de què un dels cadàvers trobats siga el d’Andreu Nin “té certa lògica”, però és preferible no realitzar judicis previs i esperar els resultats de les proves d’ADN. En tot cas, sí podem recordar la figura d’un dels fundadors del POUM i Secretari Polític del partit després de la detenció de Joaquín Maurín.

Nin començà la seua aventura revolucionària molt jove. Es va fer militant de la CNT el 1917 i com a tal viatjà a Moscou per a assistir al Congrès Fundacional de la Internacional Sindical Roja (ISR), en un moment en què la policia tractava d’implicar-lo en l’atemptat contra Eduardo Dato. Formà part del sector comunista forjat en l’anarquisme i en el sindicalisme revolucionari, i es convertí en el militant comunista de l’estat espanyol més lligat amb el PCUS i amb la Internacional, comunista i sindical. Com a Secretari General de la ISR va viatjar a diferents països europeus i en particular a Itàlia, on va conéixer a Antonio Gramsci. Però a mesura que la situació es degradava a la URSS, el “català de Moscou” no amagava, a l’igual que altres amics seus (Víctor Serge i Alfred Rosmer, sobretot), la seua simpatia i recolzament a les propostes de Trotsky.

Per altra banda, la seua obra teòrica té una brillantesa extraordinària. Els seus escrits sobre la revolució espanyola han estat publicats actualment a El Viejo Topo -en una edició preparada per l’historiador Pelai Pagès-. A més, un altre dels seus llibres més reconeguts, “Els moviments d’emancipació nacional”, ha sigut publicat aquest mateix any a l’editorial Base.

La seua mort té una dimensió especial, en primer lloc, per la seua importància com un dels líders més respectats del moviment obrer i internacional; però també perquè el seu assassinat va estar precedit per una campanya de difamació sense precedents. L’estalinisme encetà una sèrie de calúmnies contra els “trotkistes-feixistes” del POUM mesos abans del fets de maig de 1937, moment en què es produí una sublevació obrera, recolzada pel POUM i la CNT, contrària als interessos de la URSS. Alekxander Orlov, cap de l’NKVD, la policia secreta d’Stalin, va ordenar la detenció de Nin el 16 de juny, i mai més se’l tornà a veure.

Amb el descobriment del cadàvers de la fosa d’Alcalá s’obri dos vies: en cas de què no hi hagués resultats, segons la Fundació Andreu Nin, “es tractaria de persistir en allò possible en unes pesquises ja iniciades al seu dia pels autors d’Operació Nikolai, i després per iniciativa del president en funcions de la Comunitat de Madrid, Joaquín Leguina. En el cas de trobar-se, simplement es verificaria un tram més del què és sabut”. En tot cas, “estaria molt bé que açò succeira tard o d’hora per a què Andreu Nin fos soterrat en un lloc al qual poder visitar, com el què sense anar més lluny conté les restes de Buenaventura Durruti”.

Aurora Mora, Torrent

1 comentari:

Llúcia ha dit...

Acabe d'escoltar açò
http://es.youtube.com/watch?v=pZEPD2yxPhs
Kisses