dimecres, 2 d’abril de 2008

Lilit

No sé si deus saber que la primera dona no va ser Eva. Sol passar, només ens expliquen la història oficial, la de la dona (perillosa) que tempta Adam amb una poma saborosa i provoca la pèrdua del paradís. Des d’aleshores, a les dones se les ha d’observar amb lupa. Molt en compte, no te’n pots refiar.
Però hi ha una altra versió. Hi ha una altra dona. Es deia Lilit, i carai quina dona! A les
emancipades d’avui ens hauria donat cent mil voltes.
Segons diuen, a diferència de la resta d’animals de la creació, Adam no tenia companya i se sentia terriblement frustat. El pobre estava tant
desesperat que intentava acoblar-se a qualsevol femella que trobés. Allò, lògicament, no el convencia i se’n va queixar amargament a Déu que, per tal que satisfés les seves necessitats, va crear la primera dona. Però heus aquí que quan la primera parella anava a fer el primer clau, la noia va i se li quadra: “¿Per què he d’estar sota teu? Sóc el teu igual.” M’imagino la cara de disgust d’Adam. Tal com era d’esperar, la testosterona el va superar, i Adam, que era molt mascle, va voler forçar-la. ¿No deus haver estat tan ingènua de pensar que el noi intentara dialogar? No, és clar que no. Però, ¿què et sembla que va fer ella? El que hauria de fer més d’una: enviar-lo a passeig, o sigui, que el va abandonar.
La llàstima és que Adam no va aprendre la lliçó, i els homes que el van succeir tampoc.
La llàstima és que Lilit no s’hagi convertit, des d’aleshores, en
un model per a nosaltres.
M’encanta aquesta llegenda, que evidentment he adaptat al meu gust. I m’encanta tot i que, segons diuen, la senyora tampoc va acabar gaire bé. Els homes no ho haurien permès mai de la vida. No oblidis que eren ells qui, fins fa poc, escrivien i feien la història (recordo el gran esdeveniment que va suposar no fa gaires anys el llançament d’una història de la dona). ¿I qui mana a les diverses religions, si no són ells? No és estrany, doncs, que Lilit desaparagués del Gènesi i que a les cultures que encara la recorden fos desterrada a una mena d’infern (evidentment: calia castigar-la per mantenir-nos quietes), on, per acabar-la de fer bona, es va embolicar amb molts dimonis lascius (naturalment el que no ens expliquen és que s’ho va passar de pel·lícula). En resum, que es va convertir en una mala dona que embolicava la troca, una
puta*.

Sylvia de Béjar, És el teu sexe, Butxaca 62, 2005.

*Lilit, o Lilith, és per als jueus la primera dona d’Adam. Lilit l’abandona quan ell intenta forçar-la a copular en la postura del missioner, postura que ella considera humiliant. Jahvè, segons diu el Talmud, envia tres dels seus àngels a buscar-la. La troben a la vora del mar Roig, on cada dia dóna a llum més de cent fills, resultat de les seues relacions carnals amb els molts dimonis que habiten la regió. Li ordenen que torni amb Adam o mori, però ella s’hi nega. Finalment, Déru decideix castigar-la a perdre un centenar de fills cada dia. Per això, la tradició jueva la considera la reina de les diablesses, un dimoni que instiga els amors il·legítims i roba i mata els nounats.

1 comentari:

Paco ha dit...

Hi ha un llibre de Pedrolo que s'anomena "Múltiples Notícies de l'Edén" que també explica tota la història de Lilit entre moltes altres. No és gran cosa, però és curtet i molt curiós.

Un beset.