Novetats editorials: assaig feminista

(Publicat a l'Accent)

Fitxa tècnica

Títol: Los pasos (in)visibles de la prostitución. Estigma, persecución y vulneración de derechos de las trabajadoras sexuales en Barcelona.

Autor: Celeste Arella, Cristina Fernández Bessa, Gemma Nicolás Lazo, Julieta Vartabedian.

Editorial: Virus

Any de publicació: 2007

Los pasos (in)visibles de la prostitución. Estigma, persecución y vulneración de derechos de las trabajadoras sexuales en Barcelona és el fruit d´un treball de camp ampli i complex, realitzat per quatre investigadores de la Universitat de Barcelona (UB), dedicat a estudiar el sector més complicat i problemàtic de la prostitució: aquella exercida per dones, en la seua majoria immigrants, als carrers de Barcelona.

Es tracta d´una investigació, com afirma Cristina Garaizabal a la presentació, que pertany a eixe grup d´investigacions que, tot i ser minoritàries, no per això són menys representatives i que, quan es parla de prostitució, sovint solen ser silenciades.

Així va ser, de fet, amb aquest treball, presentat públicament el passat 16 de novembre de 2005. Per aquelles dates, segons relaten les pròpies autores a la introducció, els plans de publicació semblaven imminents, ja que des de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l´Ajuntament de Barcelona s´expressà la intenció d´incloure el resultat de la investigació en una col·lecció de quaderns sobre "Ciutadania i Drets". Finalment, però, van decidir no publicar-lo i el treball no ha pogut veure la llum fins dos anys després, gràcies a la col·laboració de l´Institut Català de les Dones i l´editorial Virus.

Los pasos (in)visibles de la prostitución no sols recull els diferents discursos dels actors que intervenen directa o indirectament en aquesta temàtica, sinó que, a més, pren partit per la part més vulnerable, açò és, la de les treballadores del sexe, amb la finalitat que els seus drets humans obtinguen protagonisme.

Amb eixe objectiu, les autores fan, al capítol II, un recorregut pels diferents models jurídics que giren entorn a la prostitució, aturant-se en el model de l´Estat espanyol, on la prostitució no està oficialment regulada ni il·legalitzada.

Al capítol III fan un estudi de les migracions on aporten moltes dades que serveixen per il·lustrar la complexitat de les diferents xarxes que intervenen per facilitar l´entrada d´immigrants per vies irregulars, donat que les possibilitats legals són molt restrictives. Podem destacar aquí la deconstrucció que es fa del concepte "tràfic", utilitzat de forma abusiva quan es parla de prostitució i immigració, tot i que sol incloure en ell realitats molt diverses.

L´anàlisi que realitzen del treball sexual al carrer, al capítol IV, mereix especial atenció. Parteix de conceptes teòrics feministes en els què s´analitza la divisió entre l´espai públic i privat i acaba centrant-se en el barri del Raval. És de destacar especialment l´anàlisi dels discursos dels veïns, en què freqüentment apareixen prejudicis que lliguen la prostitució amb la brutícia, l´exhibicionisme o la indecència, així com l´anàlisi dels instruments que utilitza l´Ajuntament de Barcelona per gestionar i controlar l´espai urbà, a través bàsicament de mecanismes policials. Dintre d´aquesta anàlisi s´ha de ressaltar la revisió crítica que desenvolupa de la polèmica Ordenança del Civisme.

Per últim, al capítol VI, trobem un exhaustiu i interessant anàlisi dels drets humans de les treballadores del sexe que són sistemàticament vulnerats, com són els drets laborals, els drets a la integritat, a la tutela judicial efectiva, a la seguretat jurídica, a la llibertat, a la igualtat i els drets socials.

En definitiva, podem qualificar aquesta investigació com una molt important aportació al debat sobre la prostitució, que s´involucra amb la realitat i que intenta oferir instruments per a millorar-la, des d´una òptica valenta i arriscada, i on l´honestedat i la coherència estan sempre presents.

Fitxa tècnica

Títol: Estado de Wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género.

Autor: Barbara Biglia i Conchi San Martín (coords.)

Editorial: Virus

Any de publicació: 2007

Estado de wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género és un llibre col·lectiu que pretén entrellaçar i mostrar la complexitat i l´actualitat de la violència de gènere. Complexitat front els discursos que pretenen reduir-la a la violència domèstica, i actualitat perquè "creiem que les violències de gènere segueixen formant part de la nostra quotidianitat, tot i voler presentar-se, en massa ocasions, com a vestigis del passat, com aspectes sempre en vies de desaparéixer en un futur que no acaba d´arribar".

El llibre està dividit en cinc blocs i cada bloc conté quatre articles que desenvolupen distints aspectes de la temàtica proposada.

El primer bloc, dedicat a "les estructuralitats de les violències", s´obri amb la necessitat de resignificar el concepte de violències, entenent-les de dues maneres: com a constitutives i com a producte d´un marc de relacions de poder. La qüestió de la violència estructural es posa en el centre de l´anàlisi, permetent repensar críticament la gestió de les violències de gènere en l´àmbit de les polítiques públiques, tant en un àmbit genèric, com en altres més concrets, com per exemple, el tractament diferencial que reben les dones maltractades de diferents ètnies o les polítiques globals de gestió de la fertilitat.

En el segon bloc s´aprofundeix en la circulació d´imaginaris sobre les violències de gènere. En primer lloc, s´analitza com les idees entorn a la identitat de gènere femenina influeixen en la representació i percepció de les dones toxicòmanes i com açò té conseqüències en les pràctiques de rehabilitació. A continuació s´estudia la imatge estereotipada de la dona al cinema i les maneres amb què els mitjans de comunicació enfoquen les situacions de maltractament, representant els maltractadors com a éssers abominables. Una representació que ha dificultat en moltes ocasions la denúncia i l´acció contra els abusos perpetrats per persones "políticament correctes". En aquest sentit trobem un dels capítols més interessants de l´obra, en tant què se centra en casos reals de violències perpetrades per "companys" de militància en col·lectius d´esquerres i en l´actitud que manté el grup front a aquests fets. Capítol brillant que hauríem de posar en relació amb l´anàlisi que cap al final s´hi fa sobre el cas Althusser, on es mostra amb claredat com la història acaba convertint la víctima (Althusser assassinà la seua muller) en la dolenta, en un context ple de justificacions i toleràncies ideològiques.

Al tercer bloc vol subratllar-se "com les mateixes identitats de gènere són vertaderes expressions de violència". El primer dels articles que conformen aquest bloc es detén en els obstacles que hi existeixen per poder pensar una crítica de la masculinitat. A continuació es presenta una interessant entrevista a una transexual i els dos últims escrits analitzen detingudament els discursos de la disciplina psicològica en la construcció d´allò femení.

El penúltim bloc, "Darrere els murs", està dedicat a la funció de les institucions penitenciàries en el manteniment de les violències de gènere i conté algunes de les aportacions més enriquidores d´aquesta compilació, com són l´estudi sobre la invisibilitat de les dones recluses a les presons i el magnífic capítol sobre dones estrangeres i gitanes a les presons de l´Estat. És de destacar també l´article sobre el Manicomi de Ciempozuelos, institució psiquiàtrica femenina de l´època franquista.El bloc que tanca aquesta obra col·lectiva explica com afronten la crua realitat dels maltractaments una sèrie de col·lectius i professionals. En aquest context, resulta paradigmàtic el capítol de TAMAIA, una associació de dones, feminista, amb una llarga trajectòria de treball directe amb dones que han patit violència física per part de les seues parelles.

Estado de wonderbra és un llibre força interessant per diversos motius. En primer lloc, perquè és una espècie de collage de veus on cadascú aporta el seu granet d´arena per tractar un tema, el de la violència de gènere, summament complex. En segon lloc, perquè aporta aires frescs a la literatura que hi ha sobre aquesta problemàtica i, en tercer lloc, perquè s´aparta del to academicista, sense perdre seriositat però aportant, alhora, certa sensibilitat i esperit militant.

Aurora Mora, TORRENT