En s'estiu...

Ja sóc aquí de nou. Ahir vaig arribar de Mallorca, però no he estat operativa fins avui, després de fer una marató de son d’unes 25 hores (obrint els ulls durant unes cinc hores aproximadament), la qual cosa pot donar-vos una idea del tute que ens hem pegat a l’illa. Quina meravella! I tot gràcies als nostres amfitrions, que ens han donat a conéixer els racons més fabulosos. De fet, el primer dia, vam arribar a ca’n Marc i ens afanyarem per a anar a la platja. El destí: Calavarques, una fantàstica cala amb una arena blanca i aigua cristalina que et feia desitjar que el temps no passara, que es quedara quiet per sempre i que ens acabàrem convertint en peixos.

Però tot i que el desig no es va fer realitat, i finalment vam haver de deixar la platja, l’aventura només acabava de començar. El viatge en cotxe cap a la ciutat (i cap a qualsevol altre lloc) sempre va estar amenitzat per bona música. El tito Marc s’havia currat una selecció de quilo (Tricky, The Clash, Massive Attack, Antònia Font, Sex Pistols, Pixies, Portishead, The Breeders, etc.) que ens feia més alegre el trajecte i ens activava els sentits per viure i respirar el paisatge mallorquí.
El segon dia vam optar per fer turisme urbà, un costum que s’acabà implantant al llarg de l’estada a l’illa (intercalant dia de platja amb dia de ciutat), i que és un vertader luxe si vius al ple centre de Palma i t’ho pots fer tot caminant. Així era en el nostre cas.
A l’endemà, una altra platja paradisíaca: Hotel Formentor.

Tot i haver de caminar un bon tros perquè havien privatitzat l’accés i l’havien tancat al trànsit, va valer la pena. En arribar vam instal·lar-nos sota un pi, que ens feia una bona ombra i ens vam llançar a l’aigua corrent, desitjant sentir de nou eixe plaer de romandre a la mar i de fondre’t amb la natura fins que se t’arrugava la pell. A més, com que portàvem ulleres de buceig, podíem nadar per sobre de les praderes de Posidònia i contemplar les anades i vingudes dels peixos buscant menjar. Vam ser dels últims en abandonar la platja i de camí, vam decidir aturar-se a un mirador que hi ha a la muntanya i que ens posà davant dels nostres ulls una de les vistes més impressionants que recorde, un lloc realment privilegiat per observar la unió de la terra amb la mar.
I com que ja estàvem a divendres, per la nit ens vam pegar la nostra primera “fies”. Primer vam enfilar per la llotja i vam acabar a un garito anomenat “Bugulú” que tenia una selecció de rock dels seixanta prou interessant, però que l’aparell de l’aire condicionat estava per a dissimular. Sortírem al carrer a prendre l’aire i els nostres acompanyants van anar deixant-nos, un a un, fins que finalment ens vam quedar el trio Calavera. Decidírem agafar un taxi i anar cap al Marítim. Abans d’arribar al nostre destí, el “CulturaClub”, vam tenir ocasió de fer amistat amb el taxista, que era tot un personatge i que de no ser perquè estava treballant podia haver-nos acompanyat de festa.
A l’endemà, ens acompanyà la ressaca fins que vam arribar a Pórtol, a la casa de la mare de Tània, una mallorquina del grup de Marc i Laura, on vam fer-se un bany a la piscina i una torrà. Després vam dirigir-se a la verbena del poble, que estava en festes, i vam acabar ballant el més caspós de la història de la música garrula gràcies a Orriscamoi, un grup que fa furor entre els mallorquins (eh, David?)

Quan el diumenge vam obrir els ulls, vam dinar i vam enfilar cap a Es Trenc, una platja l’entorn de la qual havíen començat a destrossar amb la construcció d’una urbanització que havien paralitzat perquè era il·legal. Menys mal que no estàvem al País Valencià, perquè a casa nostra no s’haguera aturat de cap de les maneres. El cas és que llevat d’eixe tros de xalets fantasma al principi de la platja, la resta era territori verge i l’aigua i la sorra estaven tant netes com les anteriors.

Va ser una autèntica passada fer un bany i prendre el sol una estona abans de fer unes birres a S’embat, un xiringuito ideal per gaudir de l’entorn i al mateix temps d’un concert com el què va oferir el grup La Vereda, que ens va contagiar un bon rotllo impressionant a tots els assistents.
Per fi arribà el dilluns, que va ser un dia relativament de descans, ja que havíem d’agafar forces per a aguantar la nit, doncs com que el nostre avió eixia a les 6:30 hores, havíem decidit anar d’empalmada. Vam començar fent unes cerveses a "Ses Voltes", una terrassa preziosa, als peus de la catedral. En acabant vam enfilar cap al "Lisboa", un pub del què ens van tirar a les 2:45 i ens dirigírem cap al "Lontano", que en teoria obria fins les 4:00. Inexplicablement, però, estava tancat i ens vam acabar fent la nostra última birra mallorquina a un local de maqueo total. Després el tito Marc ens donà la bona nit i al Jose i jo sols ens quedà esperar. No cal que diga que aquesta part va ser la pitjor, però la tornaria a repetir tantes vegades com tocara per tal de passar unes vacances així de nou. Quin país tenim, xe!

Pd. En Marc també ha dit alguna cosa de la nostra visita a Mallorca al seu blog.