dissabte, 1 de novembre de 2008

Les portes de la percepció (fragments)



"Sembla molt improbable que la humanitat en llibertat puga alguna vegada dispensar-se dels paraisos artificials. La majoria dels homes i dones porten vides tant penoses en el pitjor dels casos i tant monòtones, pobres i limitades en el millor, que l’afany d’escapar, l’ànsia de trascendir de sí mateixa encara que sols siga per breus moments és i ha sigut sempre un dels principals apetits de l’ànima (…)"
"Gastem actualment en begudes i tabac més del que gastem en educació. Açó, per descomptat, no és sorprenent. L’afany d’escapar de sí mateixa i de l’ambient es troba en la majoria de nosaltres quasi tot el temps (…)"
"(…) Tampoc pot sorprendre l’actitud corrent front a l’alcohol i el tabac. A pesar del creixent exèrcit d’alcohòlics sense remei, a pesar dels centenars de milers de persones mortes o incapacitades cada any per conductors borratxos, els comediants segueixen fent-nos riure amb les seues bromes sobre els aficionats a empinar el colze. I a pesar de les proves que relacionen la cigarreta amb el càncer de pulmó, pràcticament apenes hi ha persones que no consideren que el fumar és quasibé tant normal com el menjar. Des del punt de vista del racionalista utilitari açò pot semblar estrany. Per a l’historiador és exactament el què cabia esperar. La ferma convicció de la realitat material de l’infern mai va impedir els cristians medievals fer allò que la seua ambició, la seua luxúria o la seua codícia els reclamava. El càncer de pulmó, els accidents de trànsit i els milions d’alcohòlics miserables i transmissors de misèria són fets encara més certs del què ho era en temps de Dante el fet de l’infern. Però tots ells són fets remots i insubstancials al costat del fet proper i molt sentit de l’ànsia, ara, d’un alleujament, d’un sedant, d’un glop o una cigarreta."
"(…) Els problemes plantejats per l’alcohol i el tabac no poden ser resolts, sobra dir-ho, per la prohibició (…). La única acció raonable és obrir portes millors, amb l’esperança de què homes i dones canvien els seus dolents costums per hàbits nous i menys danyins (…). Però subsistirà indubtablement la necessitat de prendre’s freqüents vacances químiques de l’intolerable si mateix i del repulsiu ambient. El que fa falta és una droga que allleuge i console la nostra dolenta espècie sense fer a la llarga més dany del bé que fa a la curta. Una droga així ha de ser poderosa en molt petites dosis i sintetitzable (…)"
"L’afany de trascendir de l’autoconscient sí mateix és, com he dit, un principal apetit de l’ànima. Quan, per una raó qualsevol, els homes i les dones no aconsegueixen trascendir de sí mateixes mitjançant el culte, les bones obres i els exercicis espirituals, se senten inclinades a recórrer als substitutius químics de la religió; l’alcohol i les "píndoles" en el modern Occident, l’alcohol i l’opi a l’Est, el haixix en el món mahometà, l’alcohol i la marihuana en l’Amèrica Central, l’alcohol i la coca als Andes i l’alcohol i els barbitúrics en les regions més al dia d’Amèrica del Sud (…)"


Aldous Huxley, 1954.

1 comentari:

Marc Peris ha dit...

No obstant, en huxley va plantejar l'alienant Món Feliç amb el Soma al seu abast com a droga quotidiana.