dimarts, 4 de novembre de 2008

Primera immersió en el món del còmic


M'he resistit durant vint-i-set anys. Bo, tal vegada resistència no siga la paraula correcta. Millor, ignorància o desconeixement. El cas és que tota la meua vida he sigut aliena al món del còmic fins ahir. Estava a la biblioteca i, per casualitat, vaig topetar-me amb una prestatgeria dedicada a aquest gènere. I vaig dir-me: "Per què no? Molta gent al meu voltant és aficionada, així que vaig a provar-ho". Després de mirar diversos exemplars durant una estona, vaig decidir-me per Maus, d'Art Spiegelman. Per què? Doncs perquè, tal i com diu la guia del còmic, està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història i perquè es tracta d'un dels escassos còmics que no sols ha trascendit al gran públic, sinó que ho va fer amb un reconeixement notable: va rebre un dels prestigiosos premis Pulitzer el 1992, una beca de la fundació Guggenheim i donà lloc a una exposició en el Museu d'Art Modern de Nova York.

Maus és la història d'un supervivent d'Auschwitz, Vladek Spiegelman, narrada al seu fill Art, l'autor del llibre. Però a més, en Maus l'autor també realitza un retrat de son pare en l'actualitat (en el moment en què s'entrevista amb ell per a què li relate els seus records de la guerra) així com de la seua difícil i tensa relació amb ell. En Maus, Spiegelman va més enllà de l'Holocaust per a instal·lar-se en la psicologia del supervivent en un intent de desfer la maranya de la seua relació paterno-filial, de l'ombra d'una mare suïcida i del fantasma d'un germà sanctificat a qui mai va conéixer.

Supose que començar per ací equivaldrà a iniciar-me en el món del còmic a lo grande. Ja us contaré.

5 comentaris:

Joan Vecord ha dit...

Jo me'l vaig llegir i em va agradar molt. De fet, durant un temps en vaig enganxar als còmics, sobretot al subgènere conegut com a "novel·la gràfica" (del que MAUS en formaria part), i principalment a les autobiografies dels propis autors (que acostumen a ser gent molt sensible, solitària i soferta). Una de les més conegudes (i molt recomanable) seria la de "Blankets", d'en Craig Thompson:

http://en.wikipedia.org/wiki/Blankets_(graphic_novel)

Menció a part em mereixen les obres d'en Lewis Trondheim, de dibuix molt senzill, tirant a tontet, però expressiu. Et semblarà una ximpleria, però m'agraden, sobretot, perquè es dibuixa a sí mateix amb cara d'ocell. Ja veus! El vaig conéixer, cómo no, a través d'una obra seva autobiogràfica: Mis Circunstancias.

http://www.astiberri.com/ficha_prod.php?cod=miscircunstancias

Si les trobes i te les llegeixes, espero que t'agradin!

Alfred Manfredi ha dit...

Olé! Una gran obra!

Aurora Mora ha dit...

Ei Ivan,
Moltes gràcies per les referències! Miraré de pillar-me-les a la biblioteca, perquè encara que semble una estupidesa, un dels motius principals per no iniciar-me en aquest món era la pasta, doncs ja em gaste "massa" en llibres.

Alfred, sí, la veritat és que ahir comencí a llegir-lo i vaig empassar-me quasi la meitat. Engantxa més que que la farlopa!

Joan Vecord ha dit...

Sí, sí, són caríssims! El de Blankets val 30€ o més, per exemple, i d'acord que té 600 pàgines, però... és una bona bufetada! Com que jo tampoc no me'ls puc permetre tan alegrement, aprofito que treballo a una llibreria i me'ls trec "a passejar" un parell de dies (¡sort que es llegeixen ràpid!) ;-)

Marc Peris ha dit...

Ei Aurora, et dedique un post al meu bloc. Sobre els còmics.