Sempre Emma

Diumenge passat, el meu bon amic Lucas va fer-me un regal excepcional; un vell quadern d’Anagrama que va trobar en la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió, amb tres assaigs d’Emma Goldman: “Tráfico de mujeres”, “Matrimonio y amor” i “El sufragio femenino”, tots ells escrits el 1917, i amb un pròleg d’Alix Shulman titulat: “La mujer más peligrosa del mundo”, publicat originàriament en 1970 en un periòdic feminista de Baltimore.

Moltes gràcies, Luc. Sens dubte, Emma Goldman va ser, i continua sent, tot un referent en la lluita per l’emancipació femenina. I és que no sols va ser una brillant oradora, sinó que les seues anàlisis eren tant profundes i avançades per a la seua època, que tot allò que diem avui les feministes ja ho havia dit ella a principis del segle XX. I com a mostra, un botó:

El desenvolupament (de la dona), la seua llibertat, la seua independència, han de sorgir d’ella mateixa i és ella qui haurà de dur-los a terme. Primer, afirmant-se com una personalitat i no com una mercaderia sexual. Segon, rebutjant el dret que qualsevol pretenga exercir sobre el seu cos; negant-se a engendrar fills, llevat que siga ella qui els desitge; negant-se a ser la serventa de Déu, de l’Estat, de la societat, de la família, etc., fent que la seua vida siga més simple, però també més profunda i rica. És a dir, tractant d’aprendre el sentit i la substància de la vida en tots els seus complexes aspectes, alliberant-se de la por a l’opinió i a la condemna públiques. Sols això, i no el vot, farà a la dona lliure (E. Goldman, El sufragi femení, 1917).

---

No existeix un sol lloc on la dona siga tractada en base a la seua capacitat de treball, sinó al seu sexe. Per tant, és quasi invitable que dega pagar amb favors sexuals el seu dret a existir, a conservar una posició en qualsevol aspecte. En conseqüència, és sols una qüestió de grau el què es venga a un sol home, dintre o fora del matrimoni, o a molts. Encara que els nostres reformadors no vullguen admetre-ho, la inferioritat econòmica i social de les dones és la responsable de la prostitució (E. Goldman, Tràfic de dones, 1917).

---

El dret de vot o la igualtat de drets civils poden ser exigències útils, però la vertadera emancipació no comença ni en els col·legis electorals ni en els tribunals. Comença en l’ànima de la dona. La història ens demostra que qualsevol classe oprimida sols aconsegueix alliberar-se realment dels seus amos amb els seus propis esforços. És precís que la dona aprenga aquesta lliçó, que s’adone que únicament aconseguirà la seua llibertat quan conqueste el poder. Per tant, és molt més important que inicie la seua pròpia regeneració interior, que s’allibere del pes dels prejudicis, de les tradicions i dels costums (E. Goldman, The tragedy of Woman’s Emancipation, 1906).