dijous, 28 de maig de 2009

La cervesa i el capitalisme global

Aquesta és la segona entrega de la sèrie "La Cervesa i jo". Si vols llegir la primera, clicka ací.
En la darrera dècada s’ha produit un procés de concentració empresarial en el negoci cerveser com mai abans s’havia vist. A l’igual que altres sectors de l’economia mundial, les megafusions en el mercat de la cervesa han sigut el pa de cada dia. D’aquesta manera, les grans corporacions, amb la seua matriu als països occidentals, han absorbit a cadenes més petites en tot el planeta, assegurant-se la seua expansió a nivell internacional i arribant a una situació en la qual les primeres deu cerveseres tenen més de la meitat del mercat mundial.

La carrera començà amb força a principis del nou segle, amb l’anunci de la fusió entre la belga Interbrew*, la tercera cervesera del món, i la brasilera AmBev, la cinquena. Amb ella es creà InBev NV: la major cervesera del món per volum, amb vendes per més de 12.600 milions de dòlars anuals i guanys bruts de 3.000 milions. A partir d’eixe moment, el gegant coparia el 14% del mercat global de cervesa, arribant a ser la primera o la segona cervesera en més de 20 mercats, inclosos Brasil, Canadà, Rússia, Ucraïna i Alemanya; amb marques tan reconegudes com Stella Artois, Beck’s, Skol (la tercera marca mundial en vendes), Brahma i Antarctica.

Mijançant una complexa operació d’intercanvi, emissió i oferta d’accions, valorada en 11.500 milions de dòlars, Interbrew comprà una participació majoritària en AmBev (57%). Aquesta, per la seua banda, es quedà amb el control dels actius d’Interbrew als Estats Units, que incloien la cervesera Labatt i el 30% de la mexicana Femsa (ama de les marques Dos Equis i Tecate). L’acord, a més, representava una complexa cruïlla accionarial en la qual ambdues empreses mantenien les seues cotitzacions en borsa per separat. Mentre que Interbrew se seguia pujant en la borsa de Brusel·les, AmBev ho feia en la del país carioca i en el New York Stock Exchange.

Per a Interbrew, AmBev representava la seua clau d’entrada a l’Amèrica Llatina, un mercat especialment codiciat pel seu potencial de creixement, doncs sols el brasiler era el quart del món i, juntament amb l’Argentina, havia estat creixent a un ritme del 5% anual. A més de dominar aquests dos mercats, gràcies a l’operació comptava amb importants participacions a Uruguay, Bolívia, Paraguay i Xile. En un comunicat de la companyia es sintetitzava a la perfecció la seua postura: “Llatinoamèrica és la joia de la corona. Hem mirat cap a eixe mercat una i una altra vegada i concluim que no hi havia una manera fàcil d’entrar en ell. En eixe mesura, la combinació amb AmBev representa una important oportunitat per a aconseguir-ho. No podíem deixar-la passar”. Per la seua banda, AmBev tenia una porta oberta per a arribar als mercats d’Europa, Estats Units i Xina.

En un món marcat per una onada de fusions on les grans corporacions globals es queden amb les empreses regionals (basta amb recordar la pròpia història d’Interbrew, que deu anys abans de l’operació amb AmBev era més petita que Bavaria i que després de comprar més de 30 empreses, es convertia en la major cervesera del món per volum), la resta de grans cerveseres havien de moure fitxa.

Així, l’any 2002 es concretà la compra de The Miller Brewing Company per part de South African Breweries per a formar SABMiller, la tercera cervesera del món (després d’ InBev NV i Anheuser Busch) en volum.

Un any després, hi van haver compres, no tan grans, però sí més estratègiques, doncs les poques perspectives de creixement en els mercats ‘madurs’ obligaren a les empreses a mirar cap als mercats de Llatinoamèrica, Xina i Europa de l’Est.
Heineken comprà l’austríaca BBAG per 2.400 milions de dòlars, que li comportà una posició dominant en el mercat d’Europa de l’Est.
SABMiller, per la seua part, va fer una de les apostes més fortes: la compra de Bavaria, valoritzada en 7.800 milions de dòlars, amb la qual es convertia en la segona cervesera del món per volum i controlava els mercats de Colòmbia, Equador, Perú i Panamà. A més, anuncià un joint venture amb Harbin, la marca xinesa més antiga, per a consolidar la seua posició en el major mercat mundial de cervesa.
Anheuser Busch, mentrestant, s’ocupà de Tsingtao (a la Xina) i el Grupo Modelo de Mèxic.

SABMiller declarà en aquell moment el seu interès en seguir adquirint altres cerveseres, cosa que, efectivament, ha estat fent al llarg d’aquests anys. A més de comprar l'holandesa Grolsch, l'any passat anuncià l'adquisició de la firma ucraïnesa Sarmat, una de les principals empreses cerveseres d'eixe país, especialment atractiu per comptar amb un dels majors índex de creixement del mercat de la birra, amb un promedi anual d'augment del 14% des del 2006. Una estratègia que li comportà el lideratge fins que, obvi és dir-ho, dues de les seues rivals (autèntics pesos pesats), decidiren fusionar-se a l'estiu del 2008: ni més ni menys que InBev NV i Anheuser Busch.

Panoràmica d'algunes de les marques que comercialitza el gegant de gegants

Abans de la gran operació, deien que la companyia fusionada obtindria vendes netes anuals per uns 36.400 milions de dòlars, un 40 per cent de les quals es farien als Estats Units, produint un quart de la cervesa en el món. Una fusió, per cert, que va estat mediada per Rodrigo Rato i per a la qual ha estat decisiva que la Anheuser-Busch (fabricant de la Budweiser) anunciara un pla de reducció de 1.400 llocs de treball.

El mercat espanyol
Pel que fa a l’Estat Espanyol, ara per ara, hi ha sis grans grups -Heineken España, Mahou-San Miguel, Damm, Compañía Cervecera de Canarias, Hijos de Rivera y La Zaragozana- que produeixen la pràctica totalitat dels 33,2 milions d'hectolitres de cervesa venuts en 2007 a la península. Perviuen petits productors amb les seus pròpies marques, però la realitat indiscutible és que el mercat avança cap als grans grups amb subsidiàries en els països on les seues marques tinguen arrelament.

Així, una de les condicions que se li van imposar a Heineken per l’adquisició del grup Cruzcampo, va ser retallar la seua producció entorn a un 17%. No obstant els retalls, la compra de Cruzcampo li va permetre a Heineken combinar les seues operacions amb la seua subsidiària espanyola, El Águila, el que va convertir-les líders de mercat espanyol.

Mahou no es quedà enrere i va adquirir Maes España, la filial del grup belga Alken Maes. Un procès que culminà amb la distribució exclusiva per part de la marca madrilenya de totes les especialitats d’un dels grups cervesers líders del mercat belga: Mes Pils, Grimbergen, Cuvée de l’Ermitage, Mort Subite, Blanche de Bruges (Brugs) i Judas. Una operació a la que s’ha de sumar l’acord signat pel grup alemany Spaten-Löwenbräu per a la distribució a l’Estat de la seua cervesa, Löwenbräu, una de les més famoses d’Alemanya.

Ara per ara, la primera preocupació del sector se centra en saber quan i com els repercutirà la crisi econòmica i la contracció del consum. De fet, ja en els primers sis mesos de 2008, les cerveseres van posar en el mercat estatal 15,52 milions d'hectolitres de cervesa, xifra lleugerament inferior a la del mateix període de 2007 (15,67 milions d'hectolitres). Vista la situació, crec que la concentració empresarial a l'Estat anirà a més. I això, amics, no és gens bo.


* Interbrew va ser creada en 1987, quan les dues fàbriques de cervesa belgues més grans es van fusionar: Artois, localitzada a Leuven, i Piedboef, a Jupile.

1 comentari:

Jose ha dit...

Si,si, muchos litros de cerveza, pero ni una cañita!!y yo me quedado seco con este calorr! ;D