Acabe de patir un accident de trànsit. No res greu, sols danys materials. Anava tranquilament amb el cotxe, amb el semàfor en verd quan, de sobte, m'ha eixit un Renault Scénic per l'esquerra que s'havia botat una senyal d'stop. La dona, d'uns seixanta anys, estava alterada quan ha baixat del vehicle. Jo, en certa manera, també. Tot i que ser-ne conscient de que tens la raó et lleva un gran pes del damunt. Hem discutit. Ella insistia en que tenia el semàfor en àmbar i que no hi havia stop. En adonar-se que sí estava el senyal, ha afirmat que l'havia fet, que s'havia aturat. Jo insistia una i una altra vegada: si haguera fet l'stop, no m'haguera donat el colp.
Tot i això, sempre et queda un no sé què d'incertesa, de desassossegament. Supose que per això vos ho conte, afegint en veu baixa que li haguera arrencat el cap i m'haguera quedat tan ampla.
3 comentaris:
Uff. M'alegre que estigues bé. Espere que tota la resta -paperassa, arreglar el cotxe i demés- no et done massa maldecaps.
Gràcies, Tur. Esperem...
Hei ! espere que no t'hages fet res, per la resta, està l'assegurança...
Suposse que quan ens vegem, davant unes birretes m'ho contaràs amb pèls i senyals, no ?
Doncs ahí queda, a veure si no passa d'aquesta setmana !
Un bes !
Publica un comentari a l'entrada