dimarts, 30 de juny de 2009

Deu receptes per a ser feliç, per A. Jodorowsky

Publicat a El País, el 24 de febrer de 2002.

Com podria definir en termes positius la felicitat? Eixe concepte, abstracte fins a la medul·la, és impossible de ser descrit directament. Per a fer-ho he de donar un rodeig per la seua ombra. Vaja llavors la definició: 'Felicitat és estar cada dia menys angoixat'. Per a això puc intentar donar alguns consells sense ser ratllat d'il·lús.

1. Quan dubtes d'actuar, sempre entre 'fer' i 'no fer' escull fer. Si t'equivoques tindràs almenys l'experiència.

2. Escolta més a la teua intuïció que a la teua raó. Les paraules forgen la realitat però no la hi són.

3. Realitza algun somni infantil. Per exemple: si volies jugar i et van fer adult abans d'hora, estalvia uns 500 euros i veu a jugar-los a un casino fins que els perdes. Si ganes, segueix jugant. Si segueixes guanyant, encara que siguen milions, segueix fins que els perdes. No es tracta de guanyar sinó de jugar sense finalitat.

4. No hi ha alleugeriment més gran que començar a ser el que s'és. Des de la infància ens encolomen destinacions alienes. No estem en el món per a realitzar els somnis dels nostres pares, sinó els propis. Si eres cantant i no advocat com el teu pare, abandona la carrera de lleis i grava el teu disc.

5. Avui mateix deixa de criticar al teu cos. Accepta'l tal qual és sense preocupar-te de la mirada aliena. No t'estimen perquè eres bella. Eres bella perquè t'estimen.

6. Una vegada per setmana, ensenya gratis als altres el poc o molt que saps. El que els dónes, t'ho dónes. El que no els dónes, t'ho lleves.

7. Cerca tots els dies en el diari una notícia positiva. És difícil trobar-la. Però, enmig dels esdeveniments nefasts, sempre, de manera quasi imperceptible, hi ha una. Que es va descobrir una nova raça d'ocells; que els estels transporten vida; que un xiquet va caure des d'un cinquè pis sense danyar-se; que la filla d'un president va intentar suïcidar-se en l'oceà i va ser salvada per un obrer del qui es va enamorar i es van casar; que els joves poetes xilens van bombardejar amb 300.000 poemes, des d'un helicòpter, a La Moneda, on va ser eliminat Allende, etcètera.

8. Si els teus pares van abusar de tu quan menut/da, confronta't calmadament amb ells, en un lloc neutre que no siga el seu territori, desenvolupant quatre aspectes: 'Açò és el que vostès em van fer. Açò és el que jo vaig sentir. Açò és el que per causa d'allò ara patisc. I aquesta és la reparació que demane'. El perdó sense reparació no serveix.

9. Encara que tingues una família nombrosa, atorga't un territori personal on ningú puga entrar sense el teu permís.

10. Cessa de definir-te: concedeix-te totes les possibilitats de ser, canvia de camí quantes vegades et siga necessari.

8 comentaris:

Parlem d'una altra cosa ha dit...

Que dic jo que podrien afegir-hi una onzena recepta:
11. No faces cas de les receptes anteriors si et semblen una mescla de sentit comú vulgar i corrent, consells dels juniors o dels boy scouts, individualisme edípic i anunci de vodafon o de compreses amb aletes.
Ostres, sí que estic bord hui.

Aurora Mora ha dit...

Doncs tu mateix. Fes cas del que vullgues. No seré jo qui et diga què has de fer. La veritat és que no sé perquè barreges el sentit comú (menyspreant-lo) amb els putos juniors. Per cert, no sempre el pensament més 'finoli' és el millor: al cap i a la fi, els complexes de superioritat intel·lectualoide són pur ego. Insuportables.

Parlem d'una altra cosa ha dit...

Tens raó. Amb aquesta calor no m'aguante ni jo mateix. Últimament em baralle fins i tot amb la meua ombra. No obstant això, allò que diem "sentit comú" mereix una seriosa crítica com la que va dedicar-li Gramsci. Quan acabes amb l'amic Weber pots pegar-li una miradeta a la filosofia de la praxis. Disculpa'm, torne a dir que no m'aguante ni jo mateix.

Aurora Mora ha dit...

Molt aguda la teua observació. Supose que et referiràs a coses com aquesta: "La filosofía es un orden intelectual, cosa que no pueden ser ni la religión ni el sentido común. (...) La filosofía es la crítica y la superación de la religion y del sentido común; entendida de este modo, coincide con el "buen sentido", que se contrapone al sentido común" (pàg. 15 de Introducción a la filosofía de la praxis, de Gramsci, Ed. Península, 1970). Tanmateix, company, el mateix autor en la mateixa obra, una miqueta més endavant, diu: "¿Cuál es la idea que se hace el pueblo de la filosofía? Puede reconstruirse a través de los modismos del lenguaje común. Uno de los más difundidos es el de "tomarse las cosas con filosofía" que, si lo analizamos, veremos que no es totalmente rechazable. (...) Éste es el núcleo sano del sentido común, lo que podría llamarse precisamente buen sentido y que merece ser desarrollado y hecho unitario y coherente" (pàgs. 17 i 18).
Per cert, és molt possible que la rellegisca este estiu... gràcies, de veritat.

Parlem d'una altra cosa ha dit...

Hala! Quin nivell! Rellegir en estiu la traducció de l'amic Jordi Solé-Tura. Sí, sí, ho he mirat (què repedant que puc arribar a ser, Déu meu!)
Jo no vull ser menys: a hores d'ara estic llegint "El amor y occidente" de Denis de Rougemont i aquesta vesprada començaré "Aloma" de Mercè Rodoreda, que tinc el català una mica oxidat.
Salut i orxata per a aguantar la calor.

Félix Soria ha dit...

Encara que no estic d'acord amb tot, reconeixo que les receptes del Jodorowsky poden curar "enfermetats" molt variades.
Una abraçada y gracies pel texte.

Aurora Mora ha dit...

Gràcies a tu, Félix, per passar-te per este humil blog...

Félix Soria ha dit...

Aurora,
A la Blogosfera no hi han blocs petits ni grans. En tot cas, els "cristianos ronaldos" i el proletaris de la Blogosfera som tots.
Potser et sembli una boxería, pérò a a la Blgosfera ningú es imprescindible i al mateix temps ningú sobra.
Una abraçada i gracies per obrir les teves finestres.