dijous, 18 de juny de 2009

Sónar

Porte anys volent anar al Sónar, però mai he pogut perquè sempre em pillava en època d'exàmens. Enguany, el primer any que no estic pringada estudiant, sí vaig. I creieu-me si us dic que no puc explicar com em sent: feliç, emocionada, meravellada, il·lusionada, extasiada, i tot el que vullgueu.

I realment, aniria sols per a veure un grup. A este:



Encara que, ja que estic, aprofitaré.

4 comentaris:

Felip ha dit...

Bua, Animal Collective, el que donario jo per veure'ls! Han de ser una passada en directe.

Gaudeix-ho bona cosa!

Marc Peris ha dit...

Me caguen la mar, que finalment tampoc puc anar! Per cert, t'ha telefonat una col·lega mexicana? Li vaig donar el teu telèfon perquè hi volia anar...

#M# ha dit...

A mi em va passar el mateix durant tot els anys que vaig estar a la facultat.

I ara!!! SÒNAR!!!!

Jo també hi seré, potser ens trobem. A passar-s'ho bé, es temps de SònaR!

Andrés ha dit...

Quina sort! Ja escriuràs una bona crònica!!