El 18 d'agost de 1963 va aparèixer en la premsa la notícia que havia estat executada, "con sujección a las formalidades de la ley penal común", la sentència de pena de mort dictada contra "los terroristas Francisco Granados Data y Joaquín Delgado Martínez".Amb aquesta nota el franquisme feia públic que dos joves anarquistes, pertanyents a la Federació Ibèrica Llibertària, havien estat escanyats amb el garrot vil en la presó de Carabanchel.. El metge que va estendre els certificats de defunció, va fer constar, com a causa de les seues morts, "asistolia y causa fundamental traumatismo bulbar".
Van ser detinguts en les seues cases per policies de la Brigada Político-Social (BPS) i traslladats a la Direcció General de Seguretat. Allí van ser salvatgement torturats perquè admeteren ser els autors de la col·locació de dues bombes a Madrid, una en la Direcció General de la Policia de la dictadura i altra en la seu del Sindicat vertical feixista.
La BPS va instruir l'atestat en 24 hores, després de les quals els va posar a disposició de la jurisdicció militar. En només 24 hores es va convocar el Consell de Guerra que tot just va durar una hora.
El "Juzgado Militar Especial para Actividades Extremistas", els va condemnar sabent que eren innocents, fins i tot els veritables autors, Antonio Martín i Sergio Hernández ho van fer públic a París explicant els fets i atribuint-se l'autoria, però no va servir de res, la sentència tractava de contenir i escarmentar al moviment anarquista que estava ressorgint.
Va ser altre judici farsa en el qual ni tan sols van guardar les formes: se'ls va assignar un defensor sense títol d'advocat, no es van contrastar les seues declaracions, no es van admetre testimonis, es va negar la pràctica de proves... Se'ls va condemnar a mort amb la seua sola declaració després de les salvatges tortures. El Tribunal va ser presidit per José María Ruiz Jarabo, afecte al règim, designat pel propi genocida Franco per a garantir les condemnes.
Va ser un crim d'estat. Es va utilitzar l'aparell judicial per a assassinar a dos innocents, un crim més del terror de la sagnant dictadura. El judici va ser tan escandalós que el mateix Tribunal Constitucional ha anul·lat aquella ignominiosa sentència i reobert la causa, després de llargs anys de lluites de Pilar Vaquerizo, companya de Francisco Granados, que va peregrinar de Tribunal en Tribunal, d'organisme en organisme, quasi sempre amb totes les portes tancades.
Això sí, els autors i col·laboradors dels assassinats, són avui dia, en virtut de la Llei d'Amnistia del 77 i de la Llei de la Memòria recentment aprovada pel nostre democràtic parlament, persones respectables que cobren, els qui encara viuen, pensions a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada