Avui es compleixen 82 anys de l'assassinat de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti.
En 1977 -cinquanta anys després- l'Estat de la Unió s'excusà públicament per les greus errades comeses durant el procès, proclamà la seua total i absoluta inocència i demanà històriques disculpes, salvant el bon nom i honor dels màrtirs. No feia cap falta: Sacco i Vanzetti habiten en la memòria dels pobles com a símbol i bandera de tot moviment d'alliberament i de l'anarquisme internacional. Els pobles no creuen en històries oficials. (Horacio Sacco)
PS. Us recomane que llegiu l'article de Howard Zinn, "Sacco y Vanzetti", publicat a Rebelión.
2 comentaris:
Apunte la teva recomanació. La veritat és que és una història la d'aquesta gent que s'ha de conéixer. I en realitat, practicament ningú la coneix.
Espero que molts internautes llegeixin aquest post. L'assassinat de Sacco i Vanzetti és "didàctic".
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada