dissabte, 26 de setembre de 2009

El proletariat

El dijous passat un grup de bloggers vam celebrar el II Blog i Birres a La Bodegueta de Benimaclet. La nit ens va deportar algunes sorpresses agradables en forma de debat polític i inclús, en forma d'acalorades discussions en determinats moments. Concretament recorde una, amb un militant d'un partit d'esquerres i nacionalista (diguem-li "X"), sobre la base social que havia de conformar eixe tipus de partit. El company partia de l'afirmació que la base social del seu partit i, entenc que de l'esquerra en general, eren altermundistes, feministes, gais i lesbianes, etcètera, i que cap a ells anava adreçat el seu missatge. Per tant, la base social per a ell havia deixat de tenir un component materialista, per a passar a tindre exclusivament un component identitari. La pregunta era... i què passa amb el proletariat? Doncs senzillament, no entrava dins dels seus plans. El component materialista, senzillament, havia desaparegut per art de màgia. Açò, que des del meu punt de vista és una gran errada, com ja ens ha fet veure la crisi sistèmica en la que estem immerses, se sustenta en una interpretació conceptual molt restringida del concepte "proletariat".

I per a explicar-me, recuperaré a Antonio Negri i a Michael Hardt. La qual cosa espere que no us escandalitze massa. Ja al primer llibre d"Imperi" diuen:

"La composició del proletariat s'ha transformat, i amb això deu canviar també la nostra comprensió del mateix. En termes conceptuals, entenem el proletariat com una ampla categoria que inclou tots aquells el treball dels quals esta directament o indirecta explotat pel capitalisme i subjecte a les normes de producció i reproducció del mateix. En l'era prèvia la categoria del proletariat es centrava, i per moments estava efectivament subsumida, en la classe treballadora industrial, la figura paradigmàtica de la qual era el treballador baró de la fàbrica massiva. A eixa classe treballadora industrial se li assgnava amb freqüència el paper principal sobre altres figures del treball (tals com el treball camperol i el treball reproductiu), tant en les anàlisis econòmiques com en els moviments polítics. Avui en dia eixa classe quasi ha desaparegut de la vista. No ha deixat d'existir, però ha estat desplaçada de la seua posició privilegiada en l'economia capitalista i la seua posició hegemònica en la composició de classe del proletariat. El proletariat ja no és el que era, però açò no significa que s'haja desvaït. Significa, al contrari, que ens enfrontem una altra vegada amb l'objectiu analític de comprendre la nova composició del proletariat com una classe.

El fet que baix la categoria del proletariat entenem a tots aquells explotat per i subjectes a la dominació capitalista no indica que el proletariat és una unitat homogènia o indiferenciada. Està, pel contrari, tallada en diverses direccions per diferències i estratificacions. Alguns treballs són assalariats, altres no; alguns treballs estan limitats dintre de les parets de la fàbrica, altres estan dispersos per tot l'ilimitat terreny social; alguns treballs es limiten a vuit hores diàries i quaranta hores setmanals, altres s'expandeixen fins ocupar tot el temps de la vida; a alguns treballs se'ls asigna un valor mínim, a altres se'ls exalta fins el pinacle de l'economia capitalista. (...)

(...) És aquest fet d'estar dintre del capital i sostenir el capital allò que defineix el proletariat com a classe."

* Les negretes són meues.

El debat està servit.

1 comentari:

Jesús Párraga ha dit...

No fa falta anar-se'n a Negri, camarada Aurora: fins i tot al "Manifest Comunista" n'hi ha una certa diferenciació entre "classe obrera industrial" i "proletariat", entés aquest últim com a "la inmensa majoria de la societat" (que, obviament, inclou més gent que no pas la classe obrera estricta.)Si t'interessa aquesta distinció a "Marxismo y teoría de clases. Una crítica burguesa" de Frank Parkin s'analitzen les definicions "mínima" de Poulantzas i "màxima" de Paul Baran respecte a la classe obrera/proletariat.

Per altra banda, la tendència de l'esquerra postmoderna (segur que eixa X del teu post n'és algun element de Iniciativa del poble valencià o cosa semblant)a dirigir-se a col.lectius de caràcter identitari, a substituir les polítiques de classe por polítiques d'identitat, és evident des de fa anys. Aixi els va la cosa..: És impossible traure un 5 % de vots tot apellant a un 2% de la població. Allà ells, hi inclosa Esquerra Unida i el PCPV, que eixos són uns altres... En fi, si vols més informació teòrica sobre la deriva identitària de l'esquerra pots mirar el nº 176/177d'"Utopías. Nuestra Bandera" la revista teòrica del PCE... que en pau descanse.