Composició i estructura.Die Linke és certament, tal i com resa el seu programa de Dortmund del 2007, un partit com mai no ha existit a Alemanya, encara que hi ha qui ha intentat buscar paral·lelismes històrics amb l'USPD (Partit Socialdemòcrata Independent), el KPD-O (Partit Comunista Alemany-Oposició) o l'SAPD (Partit Socialista Obrer d'Alemanya). "La prohibió del KPD durant la Guerra Freda en l'estat en primera línia del front que va ser Alemanya Occidental conduí a un desenvolupament d'allò que va produir-se en altres variants continentals de sistemes de representació electoral proporcional, en els quals van sorgir forts partits comunistes dels moviments de resistència antifeixistes de la Segona Guerra Mundial (incloent la pardoxa de que en aquells països on les tendències revolucionàries eren més fortes el capitalisme va ser introduït més o menys a la força, mentre que en els països d'Europa Oriental amb moviments de resistència menys caracteritzats pel seu socialisme s'imposà una economia planificada per l'estat en el context d'una Guerra Freda). Des d'aquest punt de vista, Die Linke no és un aflebit vestigi d'èpoques passades amb una forta font de joventut procedent de la dècada dels seixanta cada vegada més envellida, sinó una nova formació política que sorgeix al si d'una crisi hegemònica del neoliberalisme, els perfils de la qual van dibuixant-se gradualment amb una major concreció", escriu Solty.
Compta Die Linke amb quasi 80.000 afiliats organitzats federalment, en 16 assemblees regionals i 326 assemblees de circumscripció, i amb un 38,1%, té la major proporció de dones de tots els partits alemanys (dades del 2008). Té representació en tots els parlaments regionals de l'antiga Alemanya oriental (Mecklemburg-Vorpommem, Berlin, Branderburg, Sachsen, Sachsen-Anhalt i Thüringen) i en cinc de l'antiga Alemanya occidental (Niedersachsen, Bremen, Hamburg, Hessen i Saarland), i en el parlament federal compta, en el moment d'escriure's aquest article, amb 53 diputats -actualment 76, doncs l'article és anterior a les eleccions federals de 2009-. A Branderburg supera en nombre de militants a l'SPD i a la CDU, a Sachsen i Thüringen és la segona força política i a Berlin, on l'SPD governa en coalició amb Die Linke, aquesta ha aconseguit uns gens menyspreables éxits socials, a saber: "la implementació, molt resistida, d'un gran sector d'ocupacions finançades amb fons públics; el fet que la ciutat sols permet treballar a empreses que paguen un salari per hora mínim de 7,50 euros; la inserció en la Constitució de la possibilitat de realitzar referèndums, inclús d'iniciativa popular; la gratuïtat dels jardins d'infantesa; la no privatització de la Caixa d'Estalvis de Berlin, així com de qualsevol altra caixa pública de previssió". En el nivell federal, ha aconseguit introduïr en l'agenda política la qüestió de la justícia social: sectors de l'SPD tornen a la crítica al capitalisme i inclús la CDU s'ha retractat, almenys de boqueta, de les seues polítiques més neoliberals.
La direcció completa del partit consta de 44 membres, repartits paritàriament segons el partit d'origen: així, copresideixen el partit Lothar Bisky (procedent del PDS) i Oskar Lafontaine (procedent de la WASG), i hi ha quatre vicepresidències: Katja Kipping (PDS), Halina Wawzyniak (PDS), Ulrike Zerhau (WASG) i Klaus Ernst (WASG). Amb els seus vuit eurodiputats, encapçala actualment el grup GUE/NGL a través del Partit de l'Esquerra Europea, del qual el PDS va ser coimpulsor i compta així mateix amb una organització juvenil -Linksjugend['solid]-, una organització universitària -Die Linke.SDS-, una fundació -la Rosa-Luxemburg-Stiftung-, un diari -el Neues Deutschland, fundat el 1946 pel SED com a diari del partit- i una editorial -Karl Dietz, que reedita periòdicament les obres completes de Marx i Engels i Rosa Luxemburg-. Die Linke va fixar la seua seu en la Karl-Liebknecht-Haus, emblemàtic edifici on els haja, testimoni directe del convuls segle XX com a pocs i considerat des del 1977 d'interés històric.
Die Linke és un partit pluralista i democràtic; els seus militants poden formar fraccions en raó a les seus línies estratègiques. Actualment hi ha sis ales constituïdes al seu si:
- Ema.li (Esquerra emancipatòria) no se concep ella mateixa com una fracció, sinó com un corrent de pensament. Com a reivindicació política realista, Ema.li proposa una major reivindicació de la renda bàsica incondicional i una relació més estreta amb els moviments socials.
- Antikapitalistische Linke (Esquerra anticapitalista) proposa condicionar la participació del partit en coalicions de govern a un programa de mínims (ni privatitzacions ni participació en guerres ni retall de l'Estat social). Aboga per una orientació més anticapitalista del partit.
- Kommunistische Platform (Plataforma comunista) representa les posicions comunistes del partit, la tradició de les quals busca preservar. Un dels "objectius estratègics" de la Plataforma comunista és la "consecució d'una nova societat socialista, en la que s'utilitzen les experiències positives del socialisme real i es traguen conclusions de les errades comeses". És l'ala ortodoxa del partit, manté contactes amb el Partit comunista alemany (DKP) i fins el 2008 va estar vigilada per la Bundesamt für Verfassungschutz (BfV), els serveis secrets alemanys.
- Sozialistische Linke (Esquerra socialista) representa les posicions keynesianes i també les comunistes-reformistes del partit. Esquerra socialista, amb una base fortament sindical, aspira a un partit socialista reformat seguint els exemples de l'SP holandès o l'italià Rifondazione Comunista. Molts dels seus membres provenen de sindicats i de l'antiga WASG.
- Netzwerk Reformlinke (Xarxa de l'esquerra reformista) defensa la col·laboració amb l'SPD i els Verds. Les coalicions de govern a Mecklenburg-Vörpommern i Berlin es formaren per la seua suggerència. En ella militen sobre tot antic membres de la WASG. La política d'aquesta fracció va ser un dels arguments pels quals la WASG de Berlin va concórrer a les eleccions al parlament regional de 2006 amb una llista diferent. En el partit representa a diversos grups de treball.
- Forum demokratischer Sozialismus (Fòrum del socialisme democràtic) recull les opinions majoritàries de l'antic Linkspartei.PDS. Defensa la participació en coalicions i la implementació de reformes socials. És proper a les posicions de l'esquerra reformista i junt a l'esquerra socialista, és l'únic corrent del partit que es designa com a tal.
Compta Die Linke amb quasi 80.000 afiliats organitzats federalment, en 16 assemblees regionals i 326 assemblees de circumscripció, i amb un 38,1%, té la major proporció de dones de tots els partits alemanys (dades del 2008). Té representació en tots els parlaments regionals de l'antiga Alemanya oriental (Mecklemburg-Vorpommem, Berlin, Branderburg, Sachsen, Sachsen-Anhalt i Thüringen) i en cinc de l'antiga Alemanya occidental (Niedersachsen, Bremen, Hamburg, Hessen i Saarland), i en el parlament federal compta, en el moment d'escriure's aquest article, amb 53 diputats -actualment 76, doncs l'article és anterior a les eleccions federals de 2009-. A Branderburg supera en nombre de militants a l'SPD i a la CDU, a Sachsen i Thüringen és la segona força política i a Berlin, on l'SPD governa en coalició amb Die Linke, aquesta ha aconseguit uns gens menyspreables éxits socials, a saber: "la implementació, molt resistida, d'un gran sector d'ocupacions finançades amb fons públics; el fet que la ciutat sols permet treballar a empreses que paguen un salari per hora mínim de 7,50 euros; la inserció en la Constitució de la possibilitat de realitzar referèndums, inclús d'iniciativa popular; la gratuïtat dels jardins d'infantesa; la no privatització de la Caixa d'Estalvis de Berlin, així com de qualsevol altra caixa pública de previssió". En el nivell federal, ha aconseguit introduïr en l'agenda política la qüestió de la justícia social: sectors de l'SPD tornen a la crítica al capitalisme i inclús la CDU s'ha retractat, almenys de boqueta, de les seues polítiques més neoliberals.
La direcció completa del partit consta de 44 membres, repartits paritàriament segons el partit d'origen: així, copresideixen el partit Lothar Bisky (procedent del PDS) i Oskar Lafontaine (procedent de la WASG), i hi ha quatre vicepresidències: Katja Kipping (PDS), Halina Wawzyniak (PDS), Ulrike Zerhau (WASG) i Klaus Ernst (WASG). Amb els seus vuit eurodiputats, encapçala actualment el grup GUE/NGL a través del Partit de l'Esquerra Europea, del qual el PDS va ser coimpulsor i compta així mateix amb una organització juvenil -Linksjugend['solid]-, una organització universitària -Die Linke.SDS-, una fundació -la Rosa-Luxemburg-Stiftung-, un diari -el Neues Deutschland, fundat el 1946 pel SED com a diari del partit- i una editorial -Karl Dietz, que reedita periòdicament les obres completes de Marx i Engels i Rosa Luxemburg-. Die Linke va fixar la seua seu en la Karl-Liebknecht-Haus, emblemàtic edifici on els haja, testimoni directe del convuls segle XX com a pocs i considerat des del 1977 d'interés històric.
Die Linke és un partit pluralista i democràtic; els seus militants poden formar fraccions en raó a les seus línies estratègiques. Actualment hi ha sis ales constituïdes al seu si:- Ema.li (Esquerra emancipatòria) no se concep ella mateixa com una fracció, sinó com un corrent de pensament. Com a reivindicació política realista, Ema.li proposa una major reivindicació de la renda bàsica incondicional i una relació més estreta amb els moviments socials.
- Antikapitalistische Linke (Esquerra anticapitalista) proposa condicionar la participació del partit en coalicions de govern a un programa de mínims (ni privatitzacions ni participació en guerres ni retall de l'Estat social). Aboga per una orientació més anticapitalista del partit.
- Kommunistische Platform (Plataforma comunista) representa les posicions comunistes del partit, la tradició de les quals busca preservar. Un dels "objectius estratègics" de la Plataforma comunista és la "consecució d'una nova societat socialista, en la que s'utilitzen les experiències positives del socialisme real i es traguen conclusions de les errades comeses". És l'ala ortodoxa del partit, manté contactes amb el Partit comunista alemany (DKP) i fins el 2008 va estar vigilada per la Bundesamt für Verfassungschutz (BfV), els serveis secrets alemanys.
- Sozialistische Linke (Esquerra socialista) representa les posicions keynesianes i també les comunistes-reformistes del partit. Esquerra socialista, amb una base fortament sindical, aspira a un partit socialista reformat seguint els exemples de l'SP holandès o l'italià Rifondazione Comunista. Molts dels seus membres provenen de sindicats i de l'antiga WASG.
- Netzwerk Reformlinke (Xarxa de l'esquerra reformista) defensa la col·laboració amb l'SPD i els Verds. Les coalicions de govern a Mecklenburg-Vörpommern i Berlin es formaren per la seua suggerència. En ella militen sobre tot antic membres de la WASG. La política d'aquesta fracció va ser un dels arguments pels quals la WASG de Berlin va concórrer a les eleccions al parlament regional de 2006 amb una llista diferent. En el partit representa a diversos grups de treball.
- Forum demokratischer Sozialismus (Fòrum del socialisme democràtic) recull les opinions majoritàries de l'antic Linkspartei.PDS. Defensa la participació en coalicions i la implementació de reformes socials. És proper a les posicions de l'esquerra reformista i junt a l'esquerra socialista, és l'únic corrent del partit que es designa com a tal.
2 comentaris:
Quina currada de posts Aurora. Passar-ho tot de la revista al valencià. Felicitats!
Gràcies Toni. Si serveix d'alguna cosa, no m'importa en absolut dedicar-li temps i esforç.
Publica un comentari a l'entrada