divendres, 16 d’octubre de 2009

Pensa-ho bé

10 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Hola, Aurora! M'agrada el vídeo. Encara que la gent que s'oposa a l'avortament ho fa amb una mala llet un tant maniquea queda clar que ningú no vol enviar a presó a les dones que avorten. Els/les proavortistes heu de considerar que els que ens manifesten contra l'avortament no ho fem criminalitzant les dones sinò buscant una ordenacio social tal que faça possible, realment, la possibilitat d'elecció d'una maternitat/paternitat responsable i que faça possible que l'adveniment d'un xiquet al món no siga vist com quelcom que ha de desfer la vida de sa mare i son pare. Altra discussió és qué considerem que és tindre una vida plena i com un bebé pot (?) destrossarla. Potser la discussió s'ha de centrar en l'hedonisme que aquesta esquerra irresponsable que ens governa ha pres com a bandera per a engantxar els joves.

mireia ha dit...

quer? jo no se en quin mon vius (el xicon del comentari) pero (disculpeu que no tinc accents al PC) al mon on jo visc hi ha vegades que les dones es queden embarassades sense voler-ho i per tant necessiten avortar. Sempre ens preocupem molt per les vides truncades o destruides que provoquen els avortaments aci, en canvi sembla que tant a l'esglesia com als antiavortistes se la pela prou que hi hagen milions de xiquets al mon amb una vida vida de merda, sense cap perspectiva digna de futur i desamparats completament!No ho entenc i no ho entendre mai, qui no vulga avortar que no ho faça, pero que a la resta ens deixen tranquil·les.

Jesús Párraga ha dit...

Molt bé, Mireia has encadenat pràcticament tots els tòpics que se senten des dels anys setanta. Podries dir també allò de que les "pijes" de dretes s'en van a avortar a Londres i que si els retors pariren tararí, tararà. Ostres, com saps tu, Mireia si una vida té o no té futur? Ets futuròloga com el Rapel? Potser hauríem d'eliminar a tots els que "no tenen futur"? ELS INSTITUTS ES QUEDARIEN BUÏTS! De totes maneres continua amb aquest discurs ple de consignes de pancarta que podràs arribar lluny.

Aurora Mora ha dit...

Hola Jesús, què tal. M'agrada saber que t'agrada el video, encara que la teua opció (actitud predisposada al diàleg) no hi estiga representada. Realment hi mostra molta mala llet, però això té una explicació, i és degut a que l'opció contrària a l'avortament, o el que els mitjans de la dreta han qualificat de "pro-vida", s'ha manifestat de forma virulenta, sense opció de dur a terme un debat serè sobre els límits que ha de contenir la llei. La postura que ha trascendit a través de diaris com l'ABC, la Razón o l'ALBA ha sigut d'un fonamentalisme cristià extrem, basat en la vida com un dogma religiós i per tant, allunyat de la societat present.

D'altra banda, i com diu Mireia, les situacions en les que es poden trobar moltes dones (i homes) no sempre són les més addients per portar al món un ésser humà. Realment volem que a) l'avortament continue en la clandestinitat amb tot el que això suposa? i b) que hi haja un gran nombre de persones que naixen sense oportunitats de tenir una vida digna?

Els catòlics s'han volgut convertir en estandards de la vida (la pancarta és sols propietat de l'esquerra?), però la vida... a quin preu? Hem de santificar la vida perquè si o volem que tots aquells que habiten aquest món tinguen una vida com pertoca: amor maternal, alimentació adequada, salut, educació, habitatge?

Jo també sóc contrària a la frivolització de l'avortament, però s'ha de córrer eixe perill perquè els beneficis seran major que els perjudicis. I per suposat, és necessària una autèntica educació sexual, allunyada de fonamentalismes i tabús, tal i com, per exemple, "s'ensenya" a les escoles religioses. I creu-me que sé molt bé de què parle.

Toni ha dit...

El vídeo deixa un poc que desitjar, però al menys el missatge és el correcte. Les dones han de tindre dret a decidir sense més.

Jesús Párraga ha dit...

Conversa quasi literal amb els meus alumnes de 4t d'ESO:
-Com és que arriveu a aquestes hores?
-És que venim d'una xerrada d'educació sexual.
-I què vos han dit?
-Res, el mateix de l'any passat.

Desconec l'educació sexual que imparteixen als col.legis religiosos però conec la que tenim als col.legis públics: rutinària, tecnificada i desconectada de qualsevol relació amb la moral. Ja sé, ja sé. Entenc que qualsevol relació que implique dos éssers humans n'és "moral" y per tant no es pot descriure en termes mecànics. Amb les xorrades que diuen els psicòlegs als instituts com a molt tindren bons follaorets (potser ni això) però mai bons amants i companys. Però puc assegurar una cosa: els xics (els mascles vull dir) estan convençuts de que les que han d'enverinar-se amb píndoles de totes classes (d'abans i de després) o arriscar-se a intervencion quirúrgiques són les xiques. Que s'apanyen, això és cosa de dones.
Dius que els beneficis estaran per damunt dels prejudicis, has de reconèixer que aquesta és una posició utilitarista, liberal i, en qualsevol cas, cladria posar-se d'acord sobre allò que entenen per "benefici". Per ara la suma total de sofriment no fa més que crèixer. Bon dissabte, Aurora, i "coneixement amb la veguda" (V. A. Estellés)

Xavier Martínez ha dit...

Home Jesús, crec que el és ara tòpic i pamfletari ets tu mateix, tant en el post anterior com en aquest, els teus arguments son del tipus "totes les feministes sou unes histèriques". Hem sembla, crec que com a moltes dones i molts homes, que l'avortament és l'últim recurs, prèviament hi ha un munt d'anticonceptius per poder planificar el moment de la maternitat i que aquesta siga decidida i no per atzar.

Per altra banda, pense que en les escoles i instituts no son sols els psicòlegs els que diuen "xorraes", els mestres i professors també es cobreixen de glòria. Tan sols per posar-te un exemple, si haguera fet cas al que hem deien (no fa molts anys) a l'escola i a l'institut, pensaria que Espanya existeix abans de que els dinosaures dominaren la terra.

És a dir, és d'allò del més habitual, que sota el mot "moral", la majoria d'ensenyants imposen ideologia.

Perquè s'ha de donar "moral" a les classes d'educació sexual? S'ha de donar "moral" també a les classes d'història, matemàtiques, música, educació física o ciències naturals? Quina és eixa moral? Que no s'han de tenir relacions sexuals sense estimar a l'altra o a les altres persones? Què és ser un bon o un dolent amant?

Tornem de nou, a l'ideologia, no creus? Que una persona aprenga quins son els mètodes anticonceptius que té al seu abast, quines son les parts del cos que més plaer li poden donar en una relació sexual, quins tipus de relacions estableixen les persones i sobretot veure el sexe com una cosa natural i sense tabus ni complexos no té res a veure amb que unes persones, lliurement, trien quin tipus de relació vullguen tenir, amb amor, sense amor, amb fidelitat, sense...

Tal vegada quan tothom ens adonem que les relacions humanes, sentimentals, sexuals... tenen un principi i un final i que no cal viure en una relació amb algú per tenir relacions sexuals i sobretot, que el sexe és molt més que una ferramenta de reproducció, serem molt més lliures.

De fet, totes les religions han emprat el sexe per dominar els seus fidels, conscients que és una pulsió humana irreprimible.

Sense acritud.

Una abraçada!

Jesús Párraga ha dit...

"...els teus arguments son del tipus "totes les feministes sou unes histèriques"" Em fa gràcia (bé, la veritat és que no em fa ni punyetera gràcia) la capacitat per a llegir en un text allò que no hi és. Sembla (i dic "sembla") que quan es tracta de temes tant ideologitzats com aquest n'hi han persones que lligen directament allò que, segons ells, l'altre "ha de dir" independentment de les lletres que té davant. Paciència i pedagogia: jo he parlat del feminisme "de a euro el quilo" i et pose un exemple: quan militava al PCPV la secretària d'organització ens demanà que no digueren "membres del partit" perquè açò era fal.lòcrat. Això és feminisme de a euro el quilo, això i el de totes les/els incompetents que fan carrera política emparant-se en la seua condició identitària i no en la seua capacitat política i/o solvència ideològico-intelectual.
És de veres que no només els psicòlegs diuen xorrades. En això tens raó. Per exemple: segons els mestres del meu fill Jaume I era un rei de puta mare (que dic jo que per damunt de tot seria un puto monarca), tant de puta mare que va crear el País Valencià, va portar el català i tota la pesca... pero va i resulta que no tenia religió, que no era cirstià o que aquest aspecte no és rellevant. Supose que seria ateu o que havia estudiat educació per a la ciutadanía. NO sé.
La moral no se "dóna" en classe però impregna tota la pràctica docent perquè no és una matèria que es puga aprendre teòricament sinò que forma part de l'aprenentatge pràctic de la nostra vida i, si tornes a llegir el meu comentari anterior, veuràs que entenc per moral el conjunt de normes que regeixen de manera necessària les relacions humanes. Et pose uns exemples: són inmorals (segos els codis ètics que compartim) les relacions humanes basades en el domini, en la humiliació, en l'agressió, en la violació d'una persona per una altra... encara que "tècnicament" n'hi haja persones que s'ho passen pipa i tinguen molt de plaer amb aquests tipus de relacións. Les relacions lliurement triades de què parles, moltes vegades són similars al contracte "lliurement volgut" entre un obrer i un capitalista. Si assumim el llenguatge de l'economia per a les relacions humanes no passem de ser uns liberals com ara Von Hayek, per molt que anem de progres amb la palestina al coll.
Em fas moltes preguntes (que supose són retòriques) no sé si he contestat algunes pero puc assegurar-te una cosa: entenc que els que parlem per ací estem tots compromesos amb el discurs emancipatori, però aquest discurs no pot deixar-se seduiïr per l'hedonime individualista com és el cas dels que pensem l'esquerra amb valors ultraliberals.
Salut.

Jesús Párraga ha dit...

Ostres, a la darrera línia del comentari anterior diu "pensem", i ha de dir "pensen", obviament. Disculpeu l'errada i les altres que n'hi ha per ahí. Trobe que només a les pàgines escrites en català la gent es preocupa de l'orotgrafia. Bona cosa.

Jesús Párraga ha dit...

orotgrafia? ORTOGRAFIA, home. Merda de teclat.