En maig del 68 els estudiants de tot el món s'alçaren contra la guerra de Vietnam, contra les discriminacions racials i sexuals i contra el poder que els oprimia. Un any en el que canviaren molts valors, actituds i modes i maneres d'entendre la vida.
I fou en aquell any quan Paco obrí Lo Rat Penat.
Era època de 'guateques', sales de ball i festes en la clandestinitat quan s'inaugurà la primera discoteca de Torrent, i una de les primeres de tota València amb el nom de Discotheque Lo Rat Penat, influenciat per la llarga estada que Paco va passar a França en el París dels 60.
Era època de 'guateques', sales de ball i festes en la clandestinitat quan s'inaugurà la primera discoteca de Torrent, i una de les primeres de tota València amb el nom de Discotheque Lo Rat Penat, influenciat per la llarga estada que Paco va passar a França en el París dels 60. El veïnat més conservador del poble, amb un to recelós i ple d'escepticisme deia: "Este no dura ni quatre dies".
40 anys més tard, però, i després de passar per la transició dels 70, per la moguda dels 80 i per la globalització dels 90, Lo Rat, més coneguda com la rata (penada) és avuí dia una sala de grans dimensions i de diferents ambients.
El que fa molts anys era una discoteca de poble, és ara mateix un pub de 500 m2 on la joventut, i els no tan joves, de Torrent i de tota la comarca s'apleguen per passar-s'ho bé. Com resava l'eslógan del pub en els 80: 'Lo Rat, tot una festa'.
5 comentaris:
Mon pare que és del poble i jo que he passat moltes falles allí, mai havia sentit parlar d'este pub... la seua web en valencià, jaja, i el teu post m'han convençut, em passaré algun dia!
M'enrecorde que fa mil anys, quan això d'internet encara no arribava a ningú, tenien una web plena de cartells i enganxines del rotllo, i integrament en català.
Però la veritat és que nosaltres no anàvem massa, eh Aurora, tu ara estàs anant?? A vore si quedem un dia d'estos i fem un soparet uns quants del poble... que al final solament ens juntem la nit de nadal!
Bé Toni, tampoc et penses que és res de l'altre món, eh?
Andrés, nosaltres no anàvem perquè teníem el "nostre" lloc, el Giuseppe, que ja va passar a millor vida fa uns anys.
Però el ben cert és que sí que hi vaig des de fa uns tres o quatre anys i el lloc m'agrada. A més, Paco i el seu fill sempre t'atenen en valencià!
aix el Giuseppe... hehe
Jo, quan anava al mediterràneo, i hi passava a la vora, em pensava que era un casal faller o alguna cosa així...
Publica un comentari a l'entrada