dissabte, 12 de desembre del 2009

Una ullada a La Razón-Comunidad Valenciana

Desconec si la plantilla de la secció Comunidad Valenciana del diari La Razón comptarà amb algun periodista o els bastarà amb un individu per tal de centralitzar les notes de premsa que arriben dels gabinets de les diferents Conselleries, així com de les Diputacions i dels Ajuntaments governats pel PP. Desconec si, en eixe cas, l'individu tindrà la condició de becari o serà el fill o nebot d'algú important del partit, amb una suculenta nòmina. Siga quin siga el cas, no tindrà massa treball, ja que com deia, les "notícies" venen ja prefabricades pels òrgans de propaganda del Consell, alimentats per un autèntic exèrcit de becaris en condicions de vertadera explotació. Siga quin siga el cas, el que de segur se li exigirà al nostre protagonista és que siga profundament devot de la fe catòlica, la única vertadera.

El que no acabe d'entendre és per què La Razón no és capaç d'estirar-se una miqueta i dedicar part dels fons que garanteixen la seua fidelitat a la dictadura de partit únic per tal de pagar un maquetador que s'encarregue del tractament de les imatges en l'edició digital, doncs alguna que altra vegada es produeixen situacions vertaderament còmiques. Tot i que puga semblar mentida, fotografies on els protagonistes de la notícia no tenen cap són prou habituals.
D'acord. Em direu que els lectors de la Razón, donada la seua mitjana d'edat, no estan fets per a fenomens tan moderns com Internet, però... com és possible que els opinion makers del diari tinguen fotografies com aquesta per a encapçalar la seua columna?


Com diria Xavi Castillo... "Això és de veres!". És el cas d'Enrique Miguel Rodríguez, columnista habitual del diari, com podeu comprovar ací. A mi, sincerament, no m'importa gens ni miqueta el que puga dir aquest home, la única cosa que em té intrigada és: 1) on estava quan li van fer la fotografia? i 2) és la millor que té per a il·lustrar la seua columna?

Impagable.

Una altra cosa que em causa curiositat en la secció valenciana de La Razón és el suplement "L'Escola". Alimentat, com no podia ser d'una altra manera, per les notes de premsa cuinades a la Conselleria d'Educació, com bé demostren els seus actuals titulars: "Los alumnos de Secundaria y FP podrán obtener el certificado de Nivel Básico de Idiomas con una prueba homologada" o "Educación premia proyectos innovadores que favorecen la creatividad en las aulas", em fa preguntar-me cada dia: però... per què Educació? Per què lloar la tasca de la Conselleria, juntament amb Benestar Social -també present en el suplement-, més discutida? Serà precisament per això, per tal d'apuntalar la figura d'un dels Consellers més poc estimats de tots els temps? És el més lògic. I, de segur, tal i com estipulen les sagrades escriptures, seran ben recompensats per tant "noble" tasca...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Es de suposar que ja t'has comprat el llibre i veig que ho has fet en la traducció castellana. Si eres catalanoparlant no ho has encertat: la traducció catalana és molt més millor.

aurora ha dit...

Sr. Galiana, de quin llibre estem parlant?

Anònim ha dit...

Bo, he vist un lloc on posa: estic llegint...El nombre de la rosa, d'Umberto Eco.
(Ja em perdonaràs, però he tingut més curiositat per altres coses que pels teus escrits i més encara m'ha encuriosit açò de posar què estàs llegint)

P.S. Perquè em dius Sr. Galiana? pensava que en Internet no es gastaven eixes formalitats.

aurora ha dit...

D'acord, d'acord, res de formalitats. En realitat era per no dirigir-me a tu dient "R." (Ramon, Robert, Rafel?) Són tantes les possibilitats que... bé, encara continue sense saber com adreçar-me a tu. Millor Galiana a seques?

En tot cas, vaja, pensava que la columna de la dreta no interessava ningú. Supose que perquè mai ningú m'havia fet cap comentari al marge dels escrits. De totes maneres, ara que ja sé de quin llibre estem parlant, et diré que realment l'estic llegint per compromís. Me'l va deixar una persona amb la que he de quedar bé, així que no tinc més remei, hehe. I sent sincera, se m'està fent una miqueta indigest, així que em llegiré aquesta edició i després... au, cacau! Però és bo saber que la traducció catalana és molt millor. Tampoc és el més habitual, malhauradament.

Benvingut a este humil blog!