La secció “Comunidad Valenciana” de l’ABC es construeix a través de dos mecanismes molt senzills: odes i odis. Oda a Francisco Camps, odi a Alejandro Soler, oda a Rafael Blasco, odi a José Joaquín Ripoll, oda a Juan Cotino, odi a Ricardo Peralta. Depenent del dia te'ls pots trobar tots junts o per separat.
Hui ha sigut el torn d’Alejandro Soler, alcalde socialista del municipi d’Elx, que va ser imputat per un pressumpte delicte de malversació i de prevaricació com a conseqüència d’una querella presentada pel grup popular il•licità. Causa que va ser arxivada en el seu moment, sense que absolutament ningú del PP haja demanat cap dimissió per l'arxiu, com sí han fet a Borriana després que la querella socialista contra l'ex alcalde, Alfonso Ferrada, fóra arxivada per l'Audiència Provincial, sota l’argument “del dany moral produït tant als membres del Partit Popular de Borriana, injustament acusats, com a les seues famílies pel calvari que han hagut de suportar”. Es veu que per al partit hegemònic del País Valencià i per a l’ABC, Alejandro Soler no és digne de ser subjecte de resarciment moral ni a la seua persona ni a la seua família.
Odes i odis, dèiem, que, en realitat, són generalitzables (odes al campisme i odis al zaplanisme i a tot el que olore a roig: des d’Alarte fins a la CNT, passant com no, pel catalanisme) i transversals, tant a les notícies com a l’opinió. I sinó, basta amb pegar-li una ullada a la columna d’avui de José Luis Torró. L’ontinyentí ha aprofitat per a contar als seus lectors que el dilluns va poder assistir a l’estrena de l’òpera en L’Scala de Milà sense eixir de casa, en la mateixa sala de multicines Yelmo. Sí, tot com molt cultureta i glocal, veritat? Doncs no. Només anà a veure-la per a poder dir: “A «Carmen» le quedan dos telediarios a poco que la ministra de Igualdad, o cualquiera otro colego o colega ministerial, repare en la presencia de un crucifijo en varios pasajes de esta obra. Y nada digamos de la exaltación de la violencia de género que supone la propia ópera, en la que un despechado don José no duda en apuñalar a la protagonista, la gitana Carmen, una vez que ésta se reafirma en su amor por el torero Escamillo.
Eso, ya digo, si este Gobierno es coherente con su propio modo de hacer. Pero lo mismo a doña Sonsoles le dan un papel en el coro y por ahí «Carmen» se salva de la quema”.
Ja deia jo!
Hui ha sigut el torn d’Alejandro Soler, alcalde socialista del municipi d’Elx, que va ser imputat per un pressumpte delicte de malversació i de prevaricació com a conseqüència d’una querella presentada pel grup popular il•licità. Causa que va ser arxivada en el seu moment, sense que absolutament ningú del PP haja demanat cap dimissió per l'arxiu, com sí han fet a Borriana després que la querella socialista contra l'ex alcalde, Alfonso Ferrada, fóra arxivada per l'Audiència Provincial, sota l’argument “del dany moral produït tant als membres del Partit Popular de Borriana, injustament acusats, com a les seues famílies pel calvari que han hagut de suportar”. Es veu que per al partit hegemònic del País Valencià i per a l’ABC, Alejandro Soler no és digne de ser subjecte de resarciment moral ni a la seua persona ni a la seua família.
Odes i odis, dèiem, que, en realitat, són generalitzables (odes al campisme i odis al zaplanisme i a tot el que olore a roig: des d’Alarte fins a la CNT, passant com no, pel catalanisme) i transversals, tant a les notícies com a l’opinió. I sinó, basta amb pegar-li una ullada a la columna d’avui de José Luis Torró. L’ontinyentí ha aprofitat per a contar als seus lectors que el dilluns va poder assistir a l’estrena de l’òpera en L’Scala de Milà sense eixir de casa, en la mateixa sala de multicines Yelmo. Sí, tot com molt cultureta i glocal, veritat? Doncs no. Només anà a veure-la per a poder dir: “A «Carmen» le quedan dos telediarios a poco que la ministra de Igualdad, o cualquiera otro colego o colega ministerial, repare en la presencia de un crucifijo en varios pasajes de esta obra. Y nada digamos de la exaltación de la violencia de género que supone la propia ópera, en la que un despechado don José no duda en apuñalar a la protagonista, la gitana Carmen, una vez que ésta se reafirma en su amor por el torero Escamillo.
Eso, ya digo, si este Gobierno es coherente con su propio modo de hacer. Pero lo mismo a doña Sonsoles le dan un papel en el coro y por ahí «Carmen» se salva de la quema”.
Ja deia jo!
2 comentaris:
El "torró" aquest és molt indigest, cal recomenar que pel Nadal ningú consumeix torróns" d'aquesta marca... ¡Vergonyós!
Terrorisme quasi, com deien a altre blog...
Publica un comentari a l'entrada