dijous, 4 de febrer de 2010

La crisi interna del PP, el cas de Villena i les eleccions municipals de 2011

A continuació us deixe un article sobre la darrera crisi municipal del PP (al municipi de Villena -l'Alt Vinalopó-) i les seues possibles conseqüències a les properes eleccions municipals. Va ser publicat el passat diumenge, 31 de gener, a la secció valenciana -impressa- de El Mundo, i en la meua opinió, és un balanç molt encertat de la situació.


Al desembre de 2008, José Joaquín Ripoll es jugava el seu futur i el dels seus a una sola carta: revalidar la Presidència Provincial del PP d'Alacant. Es tractava d'un últim reducte orgànic des del qual defensar la seua postura territorial després de quatre anys de contínua reculada enfront del creixent control sobre el partit en tota la Comunitat de l'entorn de Francisco Camps. Ripoll, que al seu torn havia aconseguit controlar la Diputació d'Alacant una segona legislatura gràcies a una àmplia majoria de 18 diputats populars enfront dels 13 del PSOE, estava a costa de set d'eixos 18 diputats, alineats amb la direcció regional.

El dirigent alacantí va guanyar el congrés provincial del partit per 5 vots al desembre de 2008. Un mins baló d'oxigen que prompte es va veure reforçat pels escàndols relacionats amb el cas Gürtel. Camps i els seus, van haver de deixar de mirar a la província d'Alacant i ajornar el seu objectiu de desbancar a Ripoll. Aquest, per la seua banda, va aprofitar la conjuntura per a erigir-se com un baró territorial i orgànic davant Gènova, juntament amb els presidents de les diputacions de València i Castelló.

Però l'objectiu només estava ajornat. Els afins a Camps no volen a Ripoll com a president provincial d'Alacant i el dirigent alacantí ja ha manifestat la seua intenció de repetir en 2011.

Així les coses, no és estrany que més d'un haja vist fantasmes en l'última crisi popular en la província, la de Villena. Davant una eventual pèrdua de les pròximes eleccions en la capital de l'Alt Vinalopó, davant el bloqueig que suposa la gestió municipal de l'alcaldessa per la marxa de cinc dels seus edils, es planteja un escenari nou: la pèrdua del diputat provincial del PP per eixa comarca.

L'avantatge de Ripoll encara és molt gran, però en una demarcació on la pèrdua d'un diputat provincial suposa de facto la seua atribució a l'adversari, el PSOE, l'avantatge de 8 es converteix en avantatge de 6. El que suposa que només faria falta tres canvis en la resta de comarques perquè els socialistes es feren amb la institució provincial d'Alacant.

Davant aquest escenari, en el PP ja han començat a fer números. La direcció provincial considera que fins i tot la pèrdua de la majoria absoluta a Villena no suposaria la pèrdua del diputat provincial, ja que sent un càrrec per elecció indirecta (de tots els regidors de la comarca) “hi ha marge suficient” per al PP, que controlaria encara la resta de municipis menuts de la comarca. Per a això, Ripoll es val del lideratge en el partit en aquesta zona de l'alcalde de La Canyada, Juan Molina, que a més ocupa l'únic escó de diputat provincial de la comarca.

Siga com siga, fonts del PP van explicar que Gènova ha inclòs a Villena entre els “municipis prioritaris” en les eleccions de 2011. Tant és així que la pròpia secretària d'organització, Ana Mato, ha estat en contacte directe amb la cúpula provincial del partit durant tota la crisi municipal. I com a municipi prioritari, el PP ha començat ja a fer sondejos d'intenció de vot i valoració de candidats en la localitat.

Segons les dades aportades a EL MUNDO, aquests sondejos atorguen a l'alcaldessa Celia Lledó una “popularitat social” major que la “popularitat orgànica dins del partit” que va aconseguir el passat estiu, en l'assemblea local del PP de Villena. I el fet que cinc regidors li hagen deixat des de fa un any en minoria i ara hagen traït les sigles per les quals es van presentar no només no està repercutint negativament en la imatge de l'alcaldessa davant els ciutadans, sinó més aviat al contrari. Segons eixos estudis, s'ha produït un “efecte rebot” que situa Lledó com “una màrtir” a la qual els uns i els altres (oposició i tránsfugues del PP) no estan permetent dur avant el seu programa electoral, un programa recolzat per la població amb una majoria absoluta en un feu tradicional del socialisme.

Però no tot el món dins del partit és de la mateixa opinió tenint en compte l'experiència en altres municipis. Llevat de Oriola, on Mónica Lorente (actual secretària general del PP provincial) va augmentar el seu avantatge respecte a l'oposició en 2007 després de diversos anys d'enfrontament directe amb el seu antecessor en el càrrec, les crisis internes sempre han afavorit al partit adversari quan s'han produït les següents eleccions municipals, com en els casos d'Alcoi, El Campello, San Vicente, Xàbia o Novelda. I Villena no gaudeix de l'excepcionalitat d'Oriola, pròpia de ser des de fa anys el graner de vots del PP, ja que en l'Alt Vinalopó és tradicional l'hegemonia del PSOE. Encara que també existeixen casos com el d'Elda, on un PP, trencat en l'oposició, va assolir la majoria absoluta en 2007.

1 comentari:

Xavier ha dit...

De crisi en crisi i tire perquè em toca...

;)