Avui en la seua columna de l'Informatiu, titulada "Camino a la semiesclavitud", l'amic i il·lustre blogger Juan Enrique Tur, ha posat la seua atenta mirada en una realitat que en altres mitjans ha passat totalment desapercebuda: la dels becaris.
I és que, arran de l'aberrant anunci de la CEOE d'un contracte d'esclavatge per a joves (temporal, amb salari mínim, sense cotització, sense acomiadament) com a proposta per a superar la crisi (!), els mitjans de comunicació -especialment els de la dreta, això és cert- van posar el crit en el cel. Però ningú, absolutament ningú, excepte en Tur, ha caigut en el compte de que eixa modalitat contractual existeix. I tant que existeix. A l'Administració som legió. I dic som perquè sí, sóc una d'eixes joves que tinc "l'honor" de ser explotada per l'administració pública. On, a sobre, hi ha la possibilitat d'estendre l'explotació molt més enllà de la proposta de la patronal: a l'administració autonòmica, ara es pot renovar fins a 36 mesos i a l'administració estatal, tinc entés que fins a 48.
Recorde una notícia de fa uns mesos, que deia que el País Valencià tenia una de les ratios més baixes de personal funcionari. Es deia així, en positiu, com si això fóra resultat de l'eficiència dels nostres polítics-gestors. Quan el ben cert és que, en la realitat, centenars de becaris estan cobrint places funcionarials amb sous baixos i ZERO drets. Un exemple proper en el temps i que il·lustra amb molta claredat les meues paraules és la notícia amb que l'Informatiu obria la seua portada el passat 1 de març: 24/9: 365 dies amb el 90% de periodistes en pràctiques i els mateixos vicis que Canal9.
Sí, sí. Heu llegit bé. El 90% dels periodistes en pràctiques. Al costat de l'amenaça de la patronal espanyola, la realitat de molts joves llicenciats no li té res a envejar.
I és que, arran de l'aberrant anunci de la CEOE d'un contracte d'esclavatge per a joves (temporal, amb salari mínim, sense cotització, sense acomiadament) com a proposta per a superar la crisi (!), els mitjans de comunicació -especialment els de la dreta, això és cert- van posar el crit en el cel. Però ningú, absolutament ningú, excepte en Tur, ha caigut en el compte de que eixa modalitat contractual existeix. I tant que existeix. A l'Administració som legió. I dic som perquè sí, sóc una d'eixes joves que tinc "l'honor" de ser explotada per l'administració pública. On, a sobre, hi ha la possibilitat d'estendre l'explotació molt més enllà de la proposta de la patronal: a l'administració autonòmica, ara es pot renovar fins a 36 mesos i a l'administració estatal, tinc entés que fins a 48.
Recorde una notícia de fa uns mesos, que deia que el País Valencià tenia una de les ratios més baixes de personal funcionari. Es deia així, en positiu, com si això fóra resultat de l'eficiència dels nostres polítics-gestors. Quan el ben cert és que, en la realitat, centenars de becaris estan cobrint places funcionarials amb sous baixos i ZERO drets. Un exemple proper en el temps i que il·lustra amb molta claredat les meues paraules és la notícia amb que l'Informatiu obria la seua portada el passat 1 de març: 24/9: 365 dies amb el 90% de periodistes en pràctiques i els mateixos vicis que Canal9.
Sí, sí. Heu llegit bé. El 90% dels periodistes en pràctiques. Al costat de l'amenaça de la patronal espanyola, la realitat de molts joves llicenciats no li té res a envejar.
1 comentari:
Així és. Ser becària suposa fer treballa de tècnica, enginyera... el que siga a un preu irrisori. El pitjor de tot és que a la Universitat per exemple, està totalment assumit que per poder quedar-t'hi has de passar uns anys en l'absoluta precarietat. Som la generació de superpreparats, amb estudis de segon i tercer cicle, idiomes, fem un seminari igual que donem una classe, igual que redactem un projecte... i per descomptat amb un nivell de vida que no demana molts luxes, perquè sinò ja em contaràs.
Xe, un desastre total. Si ho arribe a saber em faig controladora aèria!
un bes
Publica un comentari a l'entrada