dilluns, 15 de març de 2010

Ho tinc decidit

2010 està sent un any de grans canvis per a mi. Ahir vaig prendre una decisió que suposarà un més. Definitivament, sóc una persona distinta.

12 comentaris:

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

A jutjar per la imatge em sembla entendre de què parles... ;-) Bona sort, és una prova ben difícil!

Aurora Mora ha dit...

Gràcies pels ànims Ivan. I tant que és difícil! Per a mi i per a la gent que em rodeja, que haurà de suportar els meus canvis d'humor. Ho sent molt per ells, però crec que pot valdre la pena.

Jesús Párraga ha dit...

Bah! Joan, no exageres. Jo vaig deixar de fumar fa més de sis anys i només pensar en la pasta gansa que m'he estalviat... És per animar, costa una mica però, de veres, no tant com pareix. A mi me va ajudar molt un llibre que es titula "dejar de fumar es fácil" o algúna cosa així. Això i que el metge em va amenaçar ben seriosament. Aurora, recorda't de l'episodi de los simpson quan Homer deixa la beguda i al final se sent la cançó eixa que diu "Because, I am free." PER UN MÓN SENSE TABAC, BENVINGUDA A LA LLIBERTAT. Ara "echar un polvo" serà més divertit perquè no pensaràs. "a vore se acabem ràpid i em fume un cigarret" :-)

Aurora Mora ha dit...

Jesús, què animal! En fi, gràcies pels ànims, encara que no sé si agraïr-te la comparació amb Homer!

Ignacio Blanco ha dit...

Es pot!
Jo vaig deixar-ho el 23 de juliol de 2000, en una decisió que vaig prendre conduint en solitari durant més de quatre hores des d'Adra (Almeria) fins a València.
Ànim Aurora!

Laura Sánchez ha dit...

Ànims, estic segur que seràs capaç, si vols fer-ho, i si no, doncs serà que tampoc ho desitjaves realment. Jo per la meua banda, ja no fume tabac sense adobar.I fume molt menys. Però realment, no se si vull deixar-ho del tot.
M'allibera molt la ment i em reporta plaer. M'ajuda a crear. El secret està en fer-ho de tant en tant, crec. Fume molt poc.
A mi m'ha ajudat molt tornar a fer molt d'esport.
Una abraçada. En breu ens veurem.

Marc Peris ha dit...

Bé, aquest darrer comentari és meu. Coses de la parella...

Jesús Párraga ha dit...

És de veres que me n'he passat, Aurora. Disculpa'm. Però vull insistir en la sensació de llibertat que dóna no estar esperant que acabe la pel.li, o el dinar, o la cerimònia, o el que siga... per a fumar.

joanfer ha dit...

Et desitjo tota la sort del món. Jo fa un temps que començo a plantejar-m'ho, però encara no m'he atrevit a fer el pas...
Salut (mai millor dit) i ànims! ;)

Xavier Martínez ha dit...

Enhorabona ! El tabac és una de les drogues que enganxa més al personal i poder decidir entre fumar o no fumar mola més que necessitar fumar, caiga qui caiga.

Una idea, compra't una vidrioleta i llança la pasta que invertiries en tabac i voràs quin viatge et pots pegar en un any !

Un bes ! Ens veiem en Falles, no ?

Aurora Mora ha dit...

Doncs gràcies a tots pels ànims!

Ignacio, tinc un bon espill en qui mirar-me.

Laura, dic, Marc, espere que no m'incites massa amb l'adob quan ens veiem... Per cert, l'esport és fonamental, ho sé. De fet, ahir quan me'n aní a córrer, ho vaig notar molt.

Jesús, tota la raó del món. Encara que la sensació de llibertat vindrà amb el temps. Ara la sensació és una mica anguniosa.

Joanfer, jo ho he fet així de colp, sense pensar-ho. Açò, com tot en la vida, o ho fas o no ho fas. Ànim!

Xavi, el ben cert és que ja tinc vidriola. No et recordes de la marieta que tinc al menjador? El que passa és que l'estalvi s'acaba anant a altres coses... Ens veiem al concert!

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

Ànims Aurora, si ho tens clar et serà més fàcil.
Vaig estar 6 anys sense fumar, i vaig tornar amb el tabac de liar...i encara estic.
Una forta abraçada
Ruben