dimecres, 28 de juliol de 2010

"Vacaciones Santillana"

De quan en quan faig una ullada a les efèmerides. No sé. És quelcom així com llegir les esqueles d'un periòdic. Encara que no sabria dir quin dels dos gestos (efemèrides o esqueles) tenen més seguidors. El núvol de tags de La Vanguardia demostra que l'interés per les segones és molt alt entre la població -almenys entre els lectors de La Vanguardia-, però jo m'incline més per les efemèrides. Manies. No les curen els metges.

El cas és que, en un dia com demà es produeix l'aniversari de fets molt significatius i també d'altres menys, com per exemple el naixement d'Alexis de Tocqueville (1805) o de Benito Mussolini (1883), la mort de Luis Buñuel (1983) o de Herbert Marcuse (1979).

Com que la curiositat sempre implica més curiositat i el simple acaba convertint-se en complicat, el fer una ullada a les efemèrides d'avui i de demà ha esdevingut en un propòsit per a les vacances. Total, que la relació causa-efecte ha estat més o menys així: "Vaja, fa 31 anys va morir Marcuse i encara no he llegit res d'ell... l'Escola de Francfort i tot això... ha de ser interessant... el llegiré en vacances".

Amb la qual cosa, la meua llista de deures per a l'estiu s'amplia amb un nou volum. Ara, a "Más allá de El Capital", de Michael Lebowitz; "La doctrina del xoc", de Naomi Klein; "El progreso decadente" de Luis Racionero i "No pensis en un elefant!", de Georg Lakoff; es suma "L'home unidimensional" d'en Marcuse, que d'enguany no passa.

I com que, a més, estic oberta a les vostres recomanacions (algunes obres de les citades ho són) la llista pot convertir-se en la història interminable. No hi hauria cap problema si estiguera de vacances perpètues, però malhauradament, les meues són finites.

3 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

No, dona, no: de Marcuse cal llegir "Eros y civilización" i "Razón y revolución" (és que els tinc els dos en castellà), encara que aquest últim és una mica "pestiño".
:D

Ignacio Blanco ha dit...

Quina enveja! O, millor dit, nostàlgia dels temps en què jo també podia passar-me hores i hores gaudint de bones lectures. Ara, amb dos criatures que no em deixen ni dos minuts tranquil, apenes puc traure algunes estones de quan en quan.

Veig que has inclòs una de les meues recomanacions, encara que siga indirecta, perquè es tracta d’un llibre que jo també tinc per llegir. I que tota la teua llista està composada per assajos. Com que no sols de política viu la dona, vaig a proposar-te algunes lectures literàries, sense entrar en els grans clàssics que, de segur, ja tens en l’agenda o fins i tot en la prestatgeria.

- Per a pensar, “Història d’un alemany” de Sebastian Haffner. Les vivències d’infantesa d’un liberal burgés que aconsegueix explicar millor que ningú les bases psicològiques col•lectives del nazisme.

- Per a sorprendre’t, una novel•la iconoclasta: “Fabulosas narraciones por historias” d’Antonio Orejudo. Una brutal i divertida desmitificació de la Residència d’Estudiants, Ortega i companyia.

- Per a entretindre’t, la novel•leta d’un amic: “Si no ho dic, rebente” de Xavier Aliaga. Un sainet polític a un poble valencià qualsevol (amb PAI i moció de censura incloses).

- Per a riure’t, “Beques flaques” de Tom Sharpe. Les peripècies en un "seriós" college de Cambridge contades amb el millor humor anglès.

- I per a emocionar-te, “El pianista” de Manuel Vázquez Montalbán, un meravellós tríptic del que ja et vaig parlar l’altre dia.

De res.

Lady Daga ha dit...

Gràcies, Jesús!