dijous, 16 de setembre de 2010

"Isquen per la tenda de regals"

Va passar per Sundance i la Berlinale, i tant a Salt Lake City com a la capital alemanya van aparèixer peces que indicaven la presència de l'artista rondaire. Les seues últimes obres han aparegut a Los Ángeles, San Francisco i Chicago, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula en Estats Units. Abans d'arribar a les cartelleres britàniques es va exhibir durant una setmana de forma alternativa en una sala de projecció situada en un túnel de Londres. Una catifa roja pintada amb spray sobre el sòl de formigó donava pas al “Lamberth Palace”, un teatre que està situat en el lloc que Banksy, o el col·lectiu d'artistes que actua darrere del tag, va proposar com espai de trobada per a l'expressió artística urbana. Què és Exit Throgh the Gift Shop?, una crítica?, una broma?, un autorretrat caricaturitzat? El documental no presta la mínima atenció als orígens del moviment, els seus manifestos ni mostra de forma explícita les reivindicacions que el seu missatge conté. Amb una forma aparentment simple assenyala i caricaturitza algunes característiques del dement context que ens ha tocat viure. Bromejar és la manera de queixar-se sense caure en el victimisme, i Banksy riu del mercat, de nosaltres i de la seua pròpia situació al mateix temps.

Així comença l'article "Els hams de l'Street Art. A propòsit de "Exit Throught the Gift Shop" de Banksy" signat per Clara Paolini per a la revista de pensament crític A*desk i que recomane fervorosament.



Per a qui controle l'anglès, el podeu descarregar (sense subtítols) ací. Per a la resta de mortals, s'estrena el 8 d'octubre en els cines.

1 comentari:

Marc Peris ha dit...

L'altre dia vaig vore el tràiler i em pareix interessant, perquè arriba a ser delirant. A vore com és el docu. L'article planteja també reflexions interessants. La figura de Bansky i el món de l'Street Art comença a semblar una etiqueta i un intent d'assimilació, que farà que alguns, com en Bansky, s'enriqueisquen. Això passà amb el graffitti, als 80, amb figures com Haring i Basquiat, però el graffitti ha seguit, independentment d'això.