Però
tornant a Gramsci, les idees no viuen sense organització. Els dirigents de
Podemos ho sabien, i van impulsar la creació d’un partit polític de tall
leninista, amb el centralisme democràtic per bandera. Possiblement, l’única
manera de consolidar una organització nascuda de les ments d’uns quants
professors universitaris de Madrid i alguna gent lligada a moviments autònoms
de la capital del reino.
Cinc
anys després, trobem un partit institucionalitzat que ha produït i reproduït les
baralles de l’esquerra institucional de forma ràpida i sobretot multiplicada,
gràcies a les aplicacions de missatgeria i a les xarxes socials, és a dir,
acord als temps que corren. I per descomptat, trobem un partit amb unes prediccions
electorals en caiguda lliure. Això és el que explica, des del meu punt de
vista, l’operació d’Íñigo Errejón, molt semblant a altres que hem vist al llarg
de la història d’IU. Però fixeu-vos que, de totes aquelles operacions que d’una
o d’una altra manera s’assemblen a aquesta i que s’han produït, sols hi ha
hagut una que ha triomfat. No us diré el nom, però sí us donaré una pista: és
l’única que comptava amb una organització... i que no era el PSOE. I és que, com va dir Gramsci, les idees no
viuen sense organització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada