dissabte, 19 de gener de 2019

Les idees no viuen sense organització

Ja que Gramsci està de moda, em perdonareu que el cite. Gramsci, el teòric comunista a qui tothom reverencia mentre es menysprea a la resta de comunistes i al comunisme, tan “passats de moda”. El naixement de Podemos es va produir, en part, contra aquells. O millor, contra els qui no estaven llegint bé el moment polític. Cosa que, per altra banda, era certa. Jo, afiliada de base d’Esquerra Unida en aquells moments, era molt crítica amb la dirigència d’IU, i especialment amb la sobèrbia amb què es va tractar aquell moviment en els seus inicis, postura que resultà ser errònia i letal. Podemos se’ns va menjar la tostada.  

Però tornant a Gramsci, les idees no viuen sense organització. Els dirigents de Podemos ho sabien, i van impulsar la creació d’un partit polític de tall leninista, amb el centralisme democràtic per bandera. Possiblement, l’única manera de consolidar una organització nascuda de les ments d’uns quants professors universitaris de Madrid i alguna gent lligada a moviments autònoms de la capital del reino.

Cinc anys després, trobem un partit institucionalitzat que ha produït i reproduït les baralles de l’esquerra institucional de forma ràpida i sobretot multiplicada, gràcies a les aplicacions de missatgeria i a les xarxes socials, és a dir, acord als temps que corren. I per descomptat, trobem un partit amb unes prediccions electorals en caiguda lliure. Això és el que explica, des del meu punt de vista, l’operació d’Íñigo Errejón, molt semblant a altres que hem vist al llarg de la història d’IU. Però fixeu-vos que, de totes aquelles operacions que d’una o d’una altra manera s’assemblen a aquesta i que s’han produït, sols hi ha hagut una que ha triomfat. No us diré el nom, però sí us donaré una pista: és l’única que comptava amb una organització... i que no era el PSOE.  I és que, com va dir Gramsci, les idees no viuen sense organització.