dilluns, 13 d’abril de 2020

Sobre posar en risc els teus votants en plena pandèmia de la Covid-19

Fa uns quants anys em preguntava si hi havia un vot de classe al País Valencià. És una de les tantes preguntes que es fa la ciència política, i en línies generals, pot dir-se que la variable classe social continua explicant una part del vot, encara que no exclusivament. 

Tant és així que, si agafem la post electoral del CIS de les eleccions generals del 28 d’abril de 2019, podem comprovar que el PSOE és el partit que majoritàriament va votar la classe obrera, entesa com a la suma del percentatge d’obrers qualificats i obrers no qualificats, molt per damunt, fins i tot, d’Unidas Podemos. 


I si això és així, hauríem de preguntar-nos per què el govern de coalició, liderat pel PSOE, ha decidit enviar a la classe treballadora, és a dir, al seu gros de votants, a treballar de nou en sectors no essencials; quan l’epidèmia encara no està controlada, sense realitzar tests massivament ni saber quin és el nivell real de contagis. 

Sabem que la socialdemocràcia està en crisi fa molts anys a Europa, i sabem que és degut a que ha abandonat al seu feu de votants tradicionals. A Espanya, l’existència d’un govern de coalició que apostara clarament per posar els interessos de les classes populars per davant dels de l’oligarquia suposava un fre a eixa pèrdua progressiva de credibilitat entre la classe treballadora i una esperança de futur. 

Però la pulsió socioliberal que ha suposat el soterrament de la socialdemocràcia a Europa també impregna el PSOE de Pedro Sánchez, amb Nadia Calviño i Maria Jesús Montero com a elements visibles d’eixa opció ideològica que vol cooptar el “centre” polític afeblint el flanc esquerre. Una decisió francament miop, tenint en compte que el “centre” s’ha desplaçat a la dreta i que quan fa polítiques d’esquerres i una bona gestió, al PSOE li senta bé governar. Mireu si no al PSPV de Ximo Puig. 


Pel que fa a UP respecte a aquesta situació, la posició és francament més difícil. Si romanen al govern, potser aconseguisquen algunes mesures per a la majoria social que ni tant sols podran atribuir-se, però si no estigueren, els seus votants no li ho perdonarien mai. Un dilema sense solució a curt termini.  

Cap comentari: