(Entrada publicada originàriament el 24 de juliol de 2007 al bloc cat.bloctum.com/diferenciairepeticio)
El dia després a les eleccions del 27 de maig estava deprimida. Havia mantés l’esperança d’un canvi al País Valencià i totes sabem quins van ser finalment els resultats electorals.
La situació a la que assistim ara és tragicòmica. El compromís fa aigües i tots els tripulants es llancen els plats al cap. A mi també m’agradaria llançar-los una cosa, en concret, una frasse: Una y no más, Santo Tomás.
Vaig pensar que el meu vot podia servir d’alguna cosa, però en la meua ingenuitat no vaig imaginar-me que serviria per a tal despropòsit. I aquesta era l’alternativa? La política d’esquerres? Per favor, si entre els uns i els altres doneu ganes de potar. Estic molt cabrejada, sou uns putos memos, uns inútils i uns catetos que no sabeu fer ni la O amb un canut. Sols voleu la pasta i el poder com tota la resta, sou uns desgraciats. Però no patiu, molts com jo no us tornaran a donar una altra oportunitat: es mereixeu l’ostracisme institucional perquè és evident que no esteu a l’altura. Transfuguisme, lluita pel poder, fraccionalitat interessada… què heu mostrat de positiu a banda de tota aquesta merda? RES.
El País Valencià necessita un canvi, però vosaltres no ho sou: sou una desvergonya i una banda de paràsits.
Definitivament, el meu cabreig té un nom propi: es diu Compromís.
El dia després a les eleccions del 27 de maig estava deprimida. Havia mantés l’esperança d’un canvi al País Valencià i totes sabem quins van ser finalment els resultats electorals.
La situació a la que assistim ara és tragicòmica. El compromís fa aigües i tots els tripulants es llancen els plats al cap. A mi també m’agradaria llançar-los una cosa, en concret, una frasse: Una y no más, Santo Tomás.
Vaig pensar que el meu vot podia servir d’alguna cosa, però en la meua ingenuitat no vaig imaginar-me que serviria per a tal despropòsit. I aquesta era l’alternativa? La política d’esquerres? Per favor, si entre els uns i els altres doneu ganes de potar. Estic molt cabrejada, sou uns putos memos, uns inútils i uns catetos que no sabeu fer ni la O amb un canut. Sols voleu la pasta i el poder com tota la resta, sou uns desgraciats. Però no patiu, molts com jo no us tornaran a donar una altra oportunitat: es mereixeu l’ostracisme institucional perquè és evident que no esteu a l’altura. Transfuguisme, lluita pel poder, fraccionalitat interessada… què heu mostrat de positiu a banda de tota aquesta merda? RES.
El País Valencià necessita un canvi, però vosaltres no ho sou: sou una desvergonya i una banda de paràsits.
Definitivament, el meu cabreig té un nom propi: es diu Compromís.
1 comentari:
Auroreta tens tota la raó, però a mi la rabia se m’ha convertit en indiferència.
No val la pena, i desgraciadament a mi no em sorpren més bé m’ho esperava.
Paco
Publica un comentari a l'entrada