(Entrada publicada originàriament el 3 de juliol de 2007 al bloc cat.bloctum.com/diferenciairepeticio)
A la secció de Cartes al Director de l’edició dominical del diari Levante (1 de juliol de 2007), llegisc textualment:
Por fin una empresa se decide a cambiar su modo de hacer publicidad, abandonando el modelo machista teta-culo-piernas. Corporación Dermoestética ha pasado a anunciarse en la prensa con mujeres guapas que nos cuentan su historia, en vez de hacerlo con ciertos atributos femeninos más propios de revistas pornográficas que del periódico que cada día me llevo a mi casa debajo del brazo. Ojalá otras muchas empresas se decidan a seguir los pasos de Corporación Dermoestética, yendo contracorriente, -en la dirección difícil, como el salmón-, en defensa de la dignidad de la mujer y del hombre. Enhorabuena. (Juan María Martínez)
Enhorabuena a ti, chaval, que te has lucido.
Anem a veure: com es pot felicitar a una empresa com Corporación Dermoestética de no fer publicitat sexista? Ah, bueno, és que el paradigma ha canviat: han deixat d’eixir dones en plan “vecinitas” de Playboy per mujeres guapas que nos cuentan su historia. O siga que tenen els mateixos atributs però amb una diferència: les primeres no diuen res, sols mostren el seu cos i les últimes, mostren el seu cos però reciten un text (o en premsa escrita, la seua imatge va acompanyada d’una frase impresa). Ja s’ha fet justícia! Gràcies als publicistes de Corporación Dermoestética per eixir en defensa de la dignidad de la mujer y del hombre! (perquè, ojo! l’home també té dignitat, encara que ell siga el subjecte i no l’objecte).
La veritat és que Juan María ens ha brindat una perla darrere d’una altra (menys mal que no t’ha donat per parlar del canvi del Mayordomo a l’anunci del Tenn!), però el què millor ens ha mostrat, és com lo progre és summament ximple i superficial. Allò políticament correcte en aquests temps és afirmar (especialment els homes) que u no és masclista i abogar per canvis simbòlics i materials en pro de la dignitat de les dones (i dels homes, s’afegeix contínuament –no vaja a ser que la seua autoestima quede danyada-). Així que homes de la talla de Juan María, són capaços d’escriure a un periòdic, donant l’enhorabona a Corporación Dermoestética per un canvi en la manera de fer publicitat (com ja hem dit: las tías buenas ahora son mujeres guapas que saben hablar), però no se n’adonen, ni per un moment, de què estan fent.
Corporación Dermoestética!?! No has pogut pensar ni per un moment que no sols la seua publicitat, sinó l’activitat en sí d’aquesta gran empresa suposa un atemptat contra la dignitat de les dones? No has pogut pensar que enriquir-se a costa d’intervenir quirúrgicament les dones per a aconseguir la imatge ideal (és a dir, la que marca els paràmetres del mercat) és degradant? No has pogut pensar que quan les xiquetes de tretze o catorze anys demanen com a regal d’aniversari un augment de pits és degut a la enorme pressió que els mitjans de comunicació i la publicitat exerceixen sobre elles? No et sembla greu que les dones patim un bombardeig constant i per tot arreu respecte a la imatge que hem de tenir? D’on creus que naixen tants trastorns alimentaris? D’una moda solidària amb els habitants de Somàlia? Doncs, evidentment, no.
Com diu Kenneth G. Gergen a El yo saturado (Surcos, 2006): “Miles de personas optan año tras año por recurrir a sustituciones de su yo, artificiales o biológicas. Cualquiera que lo necesite o lo desee puede hacerse reemplazar la nariz, los pechos, el cabello, los dientes o cualquiera de sus miembros, incluidos los genitales” (pàg 201).
Si bé és cert que l’autor fa referència a una nova actitud cultural cap al jo individual, també és prou evident que la major part de persones que acudeixen a la cirurgia estètica són dones, i que, per a elles, aquesta possibilitat tècnica les permet donar un pas més per a aconseguir semblar-se als prototips de dona femenina i atractiva amb què són contínuament assetjades per la televisió, les tanques publicitàries, els vídeo jocs, les revistes (femenines i masculines), etc. tenint així la possibilitat de ser més felices i de triomfar en la societat del culte a la imatge en què vivim.
Les dones, fins ara, podíem acostar-se al model de bellesa mitjançant l’ús de maquillatge, perruqueria, moda en tèxtil i en complements, depilació… Ara, també, podem accedir a un quiròfan per llevar-nos la cel·lulitis o radiar-nos el cos per a acabar amb els pèls definitivament. Un gran pas en l’esclavatge de la meitat de la humanitat, sens dubte.
Corporación Dermoestética és una empresa terrorista. I no deixarà de ser-ho perquè canvie la manera de publicitar-se. Així que de donar-los l’enhorabona, res! Estamos locos o què?
A la secció de Cartes al Director de l’edició dominical del diari Levante (1 de juliol de 2007), llegisc textualment:
Por fin una empresa se decide a cambiar su modo de hacer publicidad, abandonando el modelo machista teta-culo-piernas. Corporación Dermoestética ha pasado a anunciarse en la prensa con mujeres guapas que nos cuentan su historia, en vez de hacerlo con ciertos atributos femeninos más propios de revistas pornográficas que del periódico que cada día me llevo a mi casa debajo del brazo. Ojalá otras muchas empresas se decidan a seguir los pasos de Corporación Dermoestética, yendo contracorriente, -en la dirección difícil, como el salmón-, en defensa de la dignidad de la mujer y del hombre. Enhorabuena. (Juan María Martínez)
Enhorabuena a ti, chaval, que te has lucido.
Anem a veure: com es pot felicitar a una empresa com Corporación Dermoestética de no fer publicitat sexista? Ah, bueno, és que el paradigma ha canviat: han deixat d’eixir dones en plan “vecinitas” de Playboy per mujeres guapas que nos cuentan su historia. O siga que tenen els mateixos atributs però amb una diferència: les primeres no diuen res, sols mostren el seu cos i les últimes, mostren el seu cos però reciten un text (o en premsa escrita, la seua imatge va acompanyada d’una frase impresa). Ja s’ha fet justícia! Gràcies als publicistes de Corporación Dermoestética per eixir en defensa de la dignidad de la mujer y del hombre! (perquè, ojo! l’home també té dignitat, encara que ell siga el subjecte i no l’objecte).
La veritat és que Juan María ens ha brindat una perla darrere d’una altra (menys mal que no t’ha donat per parlar del canvi del Mayordomo a l’anunci del Tenn!), però el què millor ens ha mostrat, és com lo progre és summament ximple i superficial. Allò políticament correcte en aquests temps és afirmar (especialment els homes) que u no és masclista i abogar per canvis simbòlics i materials en pro de la dignitat de les dones (i dels homes, s’afegeix contínuament –no vaja a ser que la seua autoestima quede danyada-). Així que homes de la talla de Juan María, són capaços d’escriure a un periòdic, donant l’enhorabona a Corporación Dermoestética per un canvi en la manera de fer publicitat (com ja hem dit: las tías buenas ahora son mujeres guapas que saben hablar), però no se n’adonen, ni per un moment, de què estan fent.
Corporación Dermoestética!?! No has pogut pensar ni per un moment que no sols la seua publicitat, sinó l’activitat en sí d’aquesta gran empresa suposa un atemptat contra la dignitat de les dones? No has pogut pensar que enriquir-se a costa d’intervenir quirúrgicament les dones per a aconseguir la imatge ideal (és a dir, la que marca els paràmetres del mercat) és degradant? No has pogut pensar que quan les xiquetes de tretze o catorze anys demanen com a regal d’aniversari un augment de pits és degut a la enorme pressió que els mitjans de comunicació i la publicitat exerceixen sobre elles? No et sembla greu que les dones patim un bombardeig constant i per tot arreu respecte a la imatge que hem de tenir? D’on creus que naixen tants trastorns alimentaris? D’una moda solidària amb els habitants de Somàlia? Doncs, evidentment, no.
Com diu Kenneth G. Gergen a El yo saturado (Surcos, 2006): “Miles de personas optan año tras año por recurrir a sustituciones de su yo, artificiales o biológicas. Cualquiera que lo necesite o lo desee puede hacerse reemplazar la nariz, los pechos, el cabello, los dientes o cualquiera de sus miembros, incluidos los genitales” (pàg 201).
Si bé és cert que l’autor fa referència a una nova actitud cultural cap al jo individual, també és prou evident que la major part de persones que acudeixen a la cirurgia estètica són dones, i que, per a elles, aquesta possibilitat tècnica les permet donar un pas més per a aconseguir semblar-se als prototips de dona femenina i atractiva amb què són contínuament assetjades per la televisió, les tanques publicitàries, els vídeo jocs, les revistes (femenines i masculines), etc. tenint així la possibilitat de ser més felices i de triomfar en la societat del culte a la imatge en què vivim.
Les dones, fins ara, podíem acostar-se al model de bellesa mitjançant l’ús de maquillatge, perruqueria, moda en tèxtil i en complements, depilació… Ara, també, podem accedir a un quiròfan per llevar-nos la cel·lulitis o radiar-nos el cos per a acabar amb els pèls definitivament. Un gran pas en l’esclavatge de la meitat de la humanitat, sens dubte.
Corporación Dermoestética és una empresa terrorista. I no deixarà de ser-ho perquè canvie la manera de publicitar-se. Així que de donar-los l’enhorabona, res! Estamos locos o què?
2 comentaris:
Totalment d’acord amb tú Aurora, com a home m’avergonyeixo de certs comentaris, conductes, i idees d’alguns del meu grup.
No sé quina lectura ha fet el pallo ni quina tv veu ja que l’empresa d’estètica bombardeja com a mínim amb més de 50-75 anuncis al dia amb la DESTRUCCIÓ de l’Autoestima femenina. Una venta d’un món fals i plastificat.
Aprofito per felicitar-te pel blog i el miraré sovint.
Salut
Ruben
Doncs moltes gràcies, Rubén. Jo aprofite per felicitar-te pel teu (que no t’ho vaig dir quan m’hi vaig passar) i per anunciar-te que el posaré en forma de link (per a un que hi ha interessant...)
Apa, salut i estem en contacte.
Aurora
Publica un comentari a l'entrada