dissabte, 22 de setembre de 2007

Llibertat catalanes detingudes a Oaxaca!

(Entrada publicada originàriament el 13 d'agost de 2007 al bloc cat.bloctum.com/diferenciairepeticio)

Avui m’ha arribat aquest comunicat via e-mail:

Prou impunitat i detencions a Oaxaca !!!
Llibertat catalanes detingudes a Oaxaca !!!
Signeu la carta de protesta :
http://www.pangea.org/ellokal/chiapas/home/mexp.htm

Comunicat.

Som quatre persones que el passat 5 d’agost del 2007 passàvem pel centre de la ciutat de Oaxaca, pel carrer Independència; passades les 21:30, de cop i volta ens vam veure envoltades per elements parapolicials, alguns d’ells amb armes de llarg calibre, amb uniforme blau fosc i elements de protecció antibalística, dos d’ells, els que donaven les ordres, anaven vestits de civil; aquests anaven acompanyats d’unes pick-up blanques marca Nissan. En aquest instant, a nosaltres quatre i a un noi mexicà , ens van obligar a posar-nos de cara a la paret i amb les mans al cap tot i la presència de persones que estaven al carrer en aquell moment. Sense demanar-nos identificacions ni cap explicació, ens van obligar a pujar violentament a una de les pick-up.

Durant el trajecte els vam demanar el motiu d’aquella actuació, però ens van contestar amb cops i insults. Va ser llavors quan un de nosaltres els va mostrar la seva credencial de premsa. Seguidament, ens van obligar a estirar-nos i ens van tapar amb una lona impedint-nos el contacte visual entre nosaltres i ells i amb els vianants.

Després d’un trajecte d’uns deu minuts aproximadament, vam arribar a un espai que semblava una caserna, on hi havia persones uniformades de verd i blau. Quan ens van fer baixar de les camionetes ens van encaputxar i ens van arrossegar a una paret on ens van obligar a agenollar-nos i ens van prendre les motxilles, les bosses, la documentació i els diners.

Progressivament, se’ns van endur una per una a una cambra fosca i buida. Una vegada dins, ens van començar a fer fotos de cara i de perfil.

A les tres noies ens van obligar a romandre dempeus de cara a la paret i amb les mans al cap. I als nois de genolls i també de cara a la paret.

Durant aquest període de tancament alguns de nosaltres vam rebe cops, humiliacions, insults i amenaces, una de les noies va ésser agredida sexualment i van obligar al noi mexicà a realitzar flexions mentre un grup d’agents es reien d’ell i l’amenaçaven amb “aplicar-li el punyal”. Així mateix, el clímax de terror psicològic es va accentuar quan vam escoltar la cà rrega i descàrrega d’armes, també per tenir-nos a les fosques en tot moment, fer-nos fotografies aleatòriament enfocant-nos amb unes llanternes a la cara, donar-nos empentes, etc.

Posteriorment (al cap d’una hora aproximadament), ens van fer sortir amb els caps ajupits i van separar nois de noies. Ens van pujar de nou a les pick-up i ens vans obligar a ajupir els caps un altra vegada.

En cap moment ens van dir on estàvem i on ens duien. D’aquí ens van conduir a un altre lloc que semblava una comissaria, ens van ficar d’una en una en una dependència on ens van prendre les nostres dades personals i ens van preguntar pel nostre estat de salut.

Paral·lelament, dos senyors de civil amb una llibreta ens van fer moltes preguntes sobre la nostra estada al país.

Després vam ser conduïts a una sala amb la jutge qualificadora, durant aquest temps vam sentir que se’ns acusava d’escàndol públic, però en cap moment ens van comunicar el motiu de la nostra detenció, de què se’ns acusava, i no se’ns va permetre trucar, ni comunicar-nos amb el consulat espanyol.

La jutge ens va dir que estàvem indocumentats i que per això ens traslladarien a unes estàncies d’immigració, nosaltres vam replicar que la policia ens havia robat la nostra documentació, els diners i les pertinences, però ella es va desentendre d’aquest fet.

Posteriorment, a dos quarts de dues, ens van traslladar de la comissaria a l’estació migratòria del INM (Institut Nacional de Migració d'Oaxaca).

Un cop a l’estació, els informem del robatori i els exigim que ens comuniquin amb el Consulat Espanyol. El dilluns 6 d’agost prestem declaració dels fets, el dimarts 7 d’agost ens traslladen obligatòriament amb un vehicle oficial custodiat per la PFP (Policia Federal Preventiva) a l’estació Migratòria del INM de la Ciutat de Mèxic, on estem actualment.

El dimecres 8 d’agost ens dirigim custodiats al Consulat Espanyol i ens expedeixen un nou passaport que encara no ens han lliurat. Així és que, des del dimecres 8 d’agost a les quatre de la tarda som estrangers documentats il·legals. Tot i això, romanem privats de la nostra llibertat i a dia d’avui l’autoritat competent no ens ha informat de la nostra situació.

Des del centre d’Internament INM de Ciutat i Mèxic (Iztapalapa)

Afirmem l’absoluta il·legalitat de la nostra privació de llibertat, denunciem la vulneració dels nostres drets fonamentals per part de les autoritats mexicanes, exigim la nostra immediata posada en llibertat i la devolució de les nostres pertinences, així com que es depurin les pertinents responsabilitats.

Signen:
Laia S. (advocada)
Ramón S. (professor)
Ariadna N. (periodista)
Nuria M. (antropòloga)
-
Denúncia:

Violència Física:
A tots: empentes, agafades del braç clavant els dits, llançats a la pick-up impactant amb el metall del vehicle.
A diversos de nosaltres: cops al clatell i al cap, estirades de cabell, pressió per ajupir el cap que provocaven dolor al coll.

Violència Sexual:
A dues de les companyes els van aixecar la samarreta, una d’elles es va quedar amb els pits descoberts, a l’altra li van tocar per sobre de la roba el cul, el pubis, i el pit dret en diverses ocasions.

Violència Psíquica:
A la noia que li van tocar les zones sexuals, un agent li va dir que si cooperava tot aniria bé. No responien quan els preguntàvem on anàvem amb la pick-up. Ens van tapar la boca i ens van posar caputxes per a no veure on estàvem. Estaven tots armats, i a la cambra fosca ens il·luminaven el rostre per no veure el de l’agent. Feien soroll com si tallessin cartutx d’armes. Ens impedien el contacte visual entre nosaltres per poder-nos atemorir amb l’amenaça de fer mal als nostres companys sobretot en els trasllats, ens feien incessants fotos i flashos. Al noi mexicà el van obligar a fer flexions amb l’amenaça de ser punxat amb una navalla, i ens murmuraven insults i amenaces a cau d’orella. Hi havia riures i burles constants per part dels agents. Vam estar molt temps a les fosques, els nois estaven agenollats i les noies dempeus amb les mans al cap.

A l’estació de Migració.
Desinformació absoluta del procés, no tenir accès a cap còpia de l’expedient, prolongació innecessària d’hores de detenció, insinuació de la nostra il·legalitat. Falta d’assessorament legal.