dissabte, 22 de setembre de 2007

Una fundamentalista menys al P(so)E

(Entrada publicada originàriament el 31 d'agost de 2007 al bloc cat.bloctum.com/diferenciairepeticio)

Rosa Díez s’ha baixat del barco, així que el P(so)E ha aconseguit alliberar-se d’una fundamentalista i conta amb una càrrega menys. Encara que també és veritat que el partit de Zapatero s’havia curat en salut i la ‘fundi’ es trobava exiliada a Brusel.les, on no podia fer molt de soroll.

Segons el diari El País, l’eurodiputada deixa el PSOE, però segueix sent socialista. La pregunta que jo em faig és: i què cony és ser socialista? perquè si, com ella mateixa ha reconegut, la política antiterrorista i el model d’Estat han sigut els principals punts de fricció amb la direcció del partit, ser socialista equival a ser integrista-espanyolista?

Jo crec que el fet de deixar el PSOE amb l’argument de ser socialista s’haguera ajustat més en l’època felipista, on l’estratègia del seu govern va suposar tota una retallada de drets laborals i socials, un maremàgnum de privatitzacions, la introducció de la flexibilitat, la precarietat, les ETT’s, els contractes fem, la liberalització del sòl i l’augment del preu de l’habitatge, i un llarg etcètera en la major ofensiva neoliberal que un govern espanyol ha llançat contra les classes populars. No haguera sigut més digne abandonar el partit en eixos moments amb l’argument de que s’és socialista? No se li caurà la cara de vergonya en dir que conservarà el seu carnet de militant amb unes paraules de Pablo Iglesias “que van motivar i descriuen la seua decisió”? Venga ya! Si Pablo Iglesias alçara el cap i veiera com una militant del partit que va fundar li fa el joc a la dreta més rància, es faria l’harakiri o entraria a militar a Batasuna.

Però el més divertit d’aquesta dimissió és, sens dubte, el futur immediat d’aquesta dona: la fantasmal i savateriana Plataforma Pro, el braç polític de Basta Ya, que es presentarà com a partit en setembre a Madrid. Com era de suposar, les línies mestres d’aquesta “cosa” són: 1. Àmbit nazional español inequívoc (per si algun despistat es creu que no viu a España); 2. Impulsar la reforma constitucional (en especial el model territorial); 3. Reformar la llei electoral per evitar el pes dels nacionalismes perifèrics (què demanaran, la circumscripció única?); 4. L’alternativa als dos grans partits (ojo! no perquè siga un sistema poc proporcional i molt injust, sinó per a què no pacten amb els ‘separatistes’); 4. Mesures de regeneració democràtica, com per exemple llistes obertes (algun politòleg els podria explicar que açò és una xorrada a un sistema electoral i de partits com l’espanyol?) i per suposat; 6. Promoure una política d’Estat per a lluitar contra ETA (és per això que fitxen socialistes de la vella guàrdia? Clar, el GAL era una bona estratègia i no la del zapatitos).

Si voleu comprovar que no us enganye, consulteu la seua plana web.

Algun listillo de l’esquerra institucional, com per exemple, el diputat d’IULV-CA Antonio Romero ha augurat un “gran fracàs” al nou partit, i especialment a Díez, ja que “pretenen ocupar l’espai polític natural que ocupa el PP i com què es posiciona igual que els populars davant qüestions clau, no aconseguirà que els votants del PP es decanten per ells”, informava el Diario Vasco. No s’ha de ser un lumbreras per a arribar a aquesta conclusió però jo sincerament, m’alegre de l’existència d’aquesta mena de Ciudadanos a l’espanyola (però a l’espanyola de veritat, no com eixos espanyolitos d’àmbit autonòmic) per dues coses: primera, per l’hòstia que es pegaran (es faran pupita) i segona, perquè amb l’hòstia se’n aniran a la merda exactament igual que ha passat amb Ciutadans. Xe, quina llàstima!

1 comentari:

Aurora Mora ha dit...

M’agradat la reflexió, que els donen pel…
estic fart d’espanyols. Progres o fatxes, com siguen.

salut

Paco