dissabte, 27 d’octubre de 2007

Mà esquerra i mà dreta

Segons Pierre Bourdieu, tots els anomenats "treballadors socials": assistents socials, educadors, magistrats de base, així com, cada vegada més, professors i mestres, constitueixen el què ell anomena la mà esquerra de l'Estat. El conjunt d'agents dels ministeris anomenats dispendiossos, que són la petjada, al si de l'Estat, de les lluites socials del passat. S'enfronten a l'Estat de la mà dreta, als enarques del Ministeri d'Hisenda, els bancs públics o privats i els gabinets ministerials. I afegeix que la mà esquerra de l'Estat té la sensació de què la mà dreta ja no sap, o pitjor encara, no vol realment saber el què fa la mà esquerra. En qualsevol cas, ja no vol pagar el seu cost.

Llevat de la referència a l'Estat, que en tot cas podem entendre com a administració en sentit ampli, l'anàlisi que fa Bourdieu ens serveix i molt, per entendre la nostra pròpia realitat. Ja he comentat ací alguna vegada que he començat a fer pràctiques a l'Ajuntament de València, en concret, a la secció d'Estudis i Planificació de l'àrea de Serveis Socials. Doncs bé, és necessari fer entendre a tothom que treballar a Serveis Socials no és el mateix que treballar a Urbanisme, per posar un exemple, tot i que el partit governant siga el PP.

Jo mateixa he de dir que tenia eixe prejudici abans d'arribar, de fet tenia por del què m'anava a trobar. Però ara se m'ha dissipat. He conegut els tècnics de l'Ajuntament, i com a tècnics que són, he descobert que responen a lògiques totalment diferents a la dels polítics, moltes vegades contràries, i no per una qüestió d'interès econòmic, com em feia entendre un professor meu, economista, de Gestió Pública, sinó per una qüestió d'eficàcia i eficiència real dels serveis públics, en els què creuen fermament, front a un ús exclusivament electoralista i una visió de molt curt termini per part dels polítics electes.

Però no sols això. També m'he trobat uns tècnics plenament conscients de pertànyer a la mà esquerra de l'administració, que dia a dia lluiten contra molts obstacles per millorar els serveis socials, per arribar a més gent, per fer una planificació que responga a les vertaderes necessitats dels ciutadans però que, al mateix temps, senten malestar quan analitzen l'impacte real que tenen els seus esforços. I és que malauradament, per molt que es pose bona voluntat, la mà dreta no està disposada a pagar el cost de la mà esquerra, i, per tant, els recursos són més bé escassos.

No sé si el treball que m'he proposat fer durant aquest període de pràctiques servirà d'alguna cosa, però del que sí n'estic segura és què m'ho curraré. Per molts límits que tinga la mà esquerra s'ha de fer tot el possible per obtindre algun resultat, per millorar, per poc que siga, la situació desesperada en què viuen moltes persones a València, moltes més de les què ens pensem, malauradament.