dimarts, 13 de novembre de 2007

En memòria de Carlos, company antifeixista

Els terroristes han tornat a actuar. I ho han fet, com sempre, amb l'autorització de la Delegació del Govern a Madrid. És la mateixa història de sempre. A l'Estat Espanyol només es considera terrorista la organització armada ETA, però no els partits que, com Democracia Nacional, tenen una única intenció: aterrar la població amb el seu discurs d'odi, amb la seua presència als carrers, amb les pallises a immigrants... amb l'assassinat. La seua última víctima mortal ha estat Carlos, un xiquet de 16 anys que va rebre una ganivetada al cor per part d'un militant de DN, "casualment" de professió soldat.

Cal remarcar que CARLOS HA SIGUT ASSASSINAT. De vegades, la premsa encara que diga ser d'esquerres, té un efecte pervers. El titular de Público d'ahir dilluns, 12 de novembre, deia: Una pelea de antifascistas y ultras se cobra un muerto en Madrid i el subtítol: La refriega se produjo en el metro, donde falleció un menor y siete personas resultaron heridas. Com es pot ser tan cínic? Per què es vol amagar el fet? De veritat es tractà d'una baralla? En eixe cas, com és possible que les úniques víctimes siguen joves antifeixistes? Per què els nazis sempre són botxins i mai víctimes? Com és possible que mai, hi haja cap procés als violents? Quan obtindrem justícia? I per què un diari progressista no s'atreveix a denunciar els fets com el que són, és a dir, com un assassinat polític?

Que Democracia Nacional siga un partit legal és un clar exemple del baix nivell de democràcia existent a Espanya. Vivim a un Estat amb una llei de partits que suposa la il.legalització d'un partit polític basc, però aquesta mateixa llei no s'aplica als partits de l'extrema dreta que compleixen amb els requisits per a la seua il.legalització. O siga, que la llei de partits no és més que la llei contra el partit (abertzale).

Amb aquest argument, podria semblar que hi estic d'acord amb la Llei de Partits. Més lluny de la realitat, impossible. Estic radicalment en contra d'una llei que nega els drets polítics a tot un sector de la població basca, però si existeix, perquè no s'aplica a tots? El principi d'igualtat ha d'informar el dret positiu, així que no veig raó ni argumentació possible per a defensar que un feixista té el dret de votar al seu partit-banda mafiosa-estructura paramilitar, i en canvi, un ciutadà de Lizartza no pot votar Batasuna.

Al País Valencià, les joves partisanes sabem perfectament què vol dir la paraula impunitat. Al respecte podeu llegir un article que Xavi Sarrià va escriure al seu bloc, el passat 10 d'octubre. Però també sabem què vol dir solidaritat, per això et recorde, Carlos. No t'oblidarem.