Des del passat 6 de novembre, estan duguent-se a terme a la Facultat de Dret les jornades "Ni putas ni sumisas", organitzades pel col.lectiu estudiantil A contracorrent-Joves d'Esquerra Unida. Es tracta d'unes jornades feministes en les què es tracten quatre temàtiques: teoria feminista; economia i mercat de treball; prostitució i participació política.
Tanmateix, no pretenia fer publicitat de dites jornades, sinó denunciar un fet que em sembla molt greu. Dilluns, en arribar al campus de Tarongers i caminar pel passadís de la tercera planta, vaig observar que algun energúmen s'hava dedicat a arrancar el primer "ni" de la frasse i la lletra "n" de la segona preposició del lema, de manera que podia llegir-se: "putas i sumisas". Es tracta d'un acte que, evidentment, quedarà sense càstic ni culpable, però no oblidem que la conducta d'aquest(s) individu(s) s'enmarca dins el camp de la violència simbòlica, analitzada per Pierre Bourdieu a "La dominación masculina".
La violència simbòlica és aquella que s'exerceix de forma gradual, insensible i invisible per a les víctimes, que utilitza els camins simbòlics de la comunicació, del coneixement, del reconeixement i dels sentiments per al seu assentament. Quan aquest tipus de violència s'exercex de forma eficaç fa innecessari la violència física. A més de convertir-se en el fonament que legitima la dominació masculina, ens diu Magdalena López a "Nosaltres les dones" (edicions CEPC, 2005). Aquesta autora planteja la teoria dels tres cercles concèntrics de la violència: un cercle intern, més clar, més vissible; un segon cercle, que és la pròpia història de la relació de parella i, finalment, el tercer cercle, ampli, estructural, que correspon a la dimensió social: el cercle social de la violència. Aquest cercle engloba possibilita l'existència dels dos primers i, al mateix temps, actua com a mecanisme de tancament del sistema de domini i violència.
Doncs bé, la mutil.lació del cartell d'A contracorrent i la conseqüent transformació del lema, és un exemple clar i vistós de la crua realitat que patim les dones a aquesta societat. Per molt que l'autor o autors només pretengueren fer una "gracieta", allò ben cert és que la violència simbòlica es manté i es perpetua amb aquest tipus d'actes. Per això, les dones hem de ser conscients de la gravetat d'aquests atacs i denunciar-los allà on puguem. Cap agressió sense resposta.
Si voleu aprofundir sobre la qüestió de la violència simbòlica, descarregueu "La dominación masculina" de Pierre Bourdieu ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada