dijous, 29 de novembre de 2007

Terrorisme blaver

Segons el diccionari enciclopèdic Durvan, el mot "terrorisme" té dues acepcions: 1. Dominació pel terror. 2. Successió d'actes de violència executats per a infondre terror.

Com podem observar, res es diu a aquesta definició sobre la naturalesa dels actors que provoquen aquests actes, és a dir, no es fa cap distinció sobre la base ideològica o política que poden tenir els atemptats terroristes. Tampoc es fa cap distinció de grau, tenint en compte l'escala o la intensitat dels actes violents, o segons els mitjans amb els què puguen comptar els actors. És evident, per tant, que la definició és generalitzadora i que té quelcom de vaguetat, doncs no són equiparables o no haurien de ser-ho els diferents actes de terrorisme, és a dir, no tots els atemptats terroristes tenen la mateixa naturalesa.

Per tant, si partim d'aquesta definició abstracta, no és possible determinar la naturalesa específica de l'atemptat que, aquest matí, sobre les 7:40 hores, ha alterat la vida dels veïns dels voltants del carrer Erudit Orellana, on es troba la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià, que era l'objectiu dels terroristes, tal i com ha informat el diari Levante (http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3736_19_376600__COMUNITAT-VALENCIANA-Explota-artefacto-casero-sede-Esquerra-Republicana-Valencia).

Des del meu punt de vista, s'ha de incidir en què aquest tipus de terrorisme, de signe blaver, és una especificitat valenciana i, no només això: aquests actes terroristes estan específicament dirigits cap a certs sectors de la població valenciana i no cap a la població en general, la qual cosa no implica que tinga menys importància o què siga menys greu, sinó que hi ha un sector de la població valenciana que està sent objecte d'una intimidació terrorista amb la finalitat de què no puguen exercir els seus drets civils i polítics, concretament, els sectors de l'esquerra progressista i catalanista del nostre país.

Els sectors esquerrans del País Valencià, tant els progressistes com els transformadors, han estat colpejats pel terrorisme de signe blaver des de temps de la Transició: no podem oblidar la mort de Miquel Grau o les bombes que patiren intel.lectuals de la talla de Joan Fuster.

No obstant, la violència blavera organitzada va estar desactivada durant alguns anys. Sembla, però, que la pau ha estat feble i que el fantasma del terrorisme mai ha deixat d'existir realment a aquest país esquizofrènic. Des de fa alguns anys cap ací, la violència blavera ha tornat als carrers i s'han succeït una sèrie d'actes lamentables (atacs a Casals Jaume I -especialment el de Russafa-, a la seu del Bloc, a la seu d'Endavant, a la llibreria 3i4, a la Universitat, al centre social Terra, a Ca Revolta, innumerables pallisses a joves independentistes o catalanistes cada 25 d'abril, amenaces constants a certs activistes i ara, l'artefacte explosiu a la seu d'ERPV) respecte als quals el Consell Valencià no ha efectuat cap condemna pública.

No deixa de ser curiosa la seua actitud: davant la crema de fotos de la família reial el passat nou d'octubre, pergueren el cul per a identificar els culpables i informar a la Fiscalia de tots i cadascun dels perfils de les joves antimonàrquiques; però davant actes com els esmentats ací, no hi cap tipus de reacció oficial ni d'nvestigació seriosa que determine els culpables i possibilite la imposició d'una sanció penal a aquests individus acord amb la gravetat dels fets.

La impunitat amb la què actúen aquests grups al País Valencià és total i el menyspreu que el partit governant mostra cap a la vida, la integritat i els drets civils i polítics d'un gran nombre de ciutadanes és impressionant. Fins a quan haurem de patir la violència d'aquests energúmens? Fins a quan haurem de suportar la hipocresia del govern valencià? Serà possible, algun dia, la democràcia a aquest país?

1 comentari:

Marc Peris ha dit...

Molt interessants, els últims articles, com de costum. Però cada vegada açò es pareix més a un partit de tennis. On estan els comentaris de la gent que coneixem, dels amics suposadament crítics i intel·lectualment actius? És possible que estigam asoles, allà fora? La gent passa d'internet en general, com a mitjà d'expressió i intercanvi d'idees? Quina miopia. La xarxa destil·la oportunitats en tots els sentits, i està per explotar... Una abraçada des de l'illa.