dimecres, 9 de gener de 2008

Dones, l'hi deveu tot!

*Aquest article és el primer d'un seguit de col.laboracions que a partir d'ara faré per a L'Accent.

Dones, l'hi deveu tot!

El nou de gener es compleixen cent anys del naixement de Simone de Beauvoir. Commemorar aquesta data significa, per a nosaltres, recordar a una dona extraordinària. Per una banda, perquè la seua obra filosòfica, literària i periodística va ser enormement prolífica i d’una qualitat grandiosa i, per altra, perquè la seua pròpia vida va ser un magnífic exemple de compromís i de dignitat.

Simone de Beauvoir va nèixer a París, al si d'una família burgesa. Va estudiar filosofia a La Sorbona, on el 1929, va conéixer Jean Paul Sartre, el què seria el seu company.

Va ser professora de filosofia a distintes ciutats fins que l'ocupació alemanya l'allunyà de l'ensenyament. Durant eixe període, va viure a París i va participar al moviment de la Resistència.

Entre els seus assaigs, destaca especialment Le Deuxième Sexe (El segon sexe), publicat el 1949. Una obra que no sols ha nutrit tot el feminisme que s'ha fet a la segona meitat del segle, sinó que és l'assaig més important de tot el segle XX. Tot el què s'ha escrit després en el camp de la teoria feminista ha tingut a veure amb aquesta obra, bé per a continuar-la en els seus plantejaments i seguir desenvolupant-los, bé per a criticar-los oposant-se a ells.
En aquest extens assaig, Beauvoir sosté que la dona s'ha construit socialment, una teoria que resumeix perfectament a la famosa frasse: On ne naît pas femme, on le devient (No es neix dona, s'arriba a ser-ho).

Aquest estudi, en el qual l'autora aborda la identitat de les dones i la diferència sexual des dels punts de vista de la psicologia, la història, l'antropologia, la biologia i la cultura, va aixecar una gran polèmica en ser publicat. Com la mateixa Beauvoir relata a les seues Memòries ( La force des choses, 1963): "Signats o anònims, vaig rebre epigrames, cartes, sàtires, amonestacions, exhortacions que em dirigien, per exemple "membres molt actius del primer sexe". Insatisfeta, frígida, priàpica, nimfòmana, lesbiana, cent vegades avortada, vaig ser de tot, fins a mare clandestina. " Evidentment, va ser prohibit a l'estat espanyol, però també al Vaticà, on el Sant Ofici el va incloure a l'Índex de llibres prohibits. Tanmateix, l'autora va rebre fins a la seua mort, milers de cartes de dones expressant el seu agraïment.

Durant els quinze últims anys de la seua vida, Simone de Beauvoir va formar part activa del moviment feminista, perquè, tal i com va declarar a Le Monde, va trobar en les dones del moviment una radicalitat i una exigència de transparència a la seua mesura. Per eixa raó, el 1971 presideix el Manifest de les 343, signat per dones conegudes a favor de l'avortament, que va ser tot un escàndol, el 1972, participà en les jornades de denúncia dels crims contra dones de Mutu i el 1974 va cofundar la Lliga de Drets de la Dona. A més, junt a l'advocada Gisèle Halimi creà l'associació Elegir, a favor del dret a una maternitat desitjada.

A la seua mort, el 14 d'abril de 1986, la filòsofa Élisabeth Badinter va dir: "Dones, l'hi deveu tot!". I tenia raó.

1 comentari:

Paco ha dit...

Pot ser tens raó. No he sabut explicar ben bé a quin tipus d'autoritat em referia. Pot ser l'Enrique demostra o aplica una autoritat basada en una sèrie de valors com els que si que esmente: l'estima, el respecte, etc...
Gràcies per l'apunt.
besets.