dijous, 3 de gener del 2008

"Gent de bé"

Últimament s'ha posat molt de moda al meu poble, Torrent (desconec si el fenomen es produeix a altres pobles de la comarca), estendre llençols religiosos als balcons. No sé qui o d'on ha sorgit aquesta idea (encara que sospite que l'esglèsia de l'Assumpció té alguna cosa a veure), però el cas és que des de fa un o dos anys, per Setmana Santa, començaren a proliferar els llençols estesos als balcons i la iniciativa, que sembla haver prosperat, s'estén ara a nombroses dates durant l'any: a més de Setmana Santa, Nadal, les processons diverses de la Mare de Déu i el Corpus i, com no, la visita del Papa a la ciutat de València. Respecte a aquest fenomen, cal fer una sèrie de consideracions.
En primer lloc, no es pot amagar el fet de què es tracta d'un "negociete", doncs la qüestió no és que les veïnes pengen un llençol que tinguen per casa, sinó que cada època de les què es commemoren inclou el seu propi disseny i a tots els balcons pengen les mateixes imatges. Repetisc que no sé qui els distribueix, però és evident que la història és rentable (i qui sap? potser porten el material de la Xina!); en tot cas no és açò el més important.
La pregunta clau que jo em realitze és: és necessària aquesta ofensiva de draps? No hi ha suficient amb què cada dos per tres tallen els carrers del poble -sense ni tan sols avisar el veïnat- per a qualsevol processó, rosari o manifestació religiosa que els catòlics tinguen per bé realitzar? Per què s'ha de cridar als quatre vents que professes la religió catòlica, apostòlica i romana? És que es troba en perill aquesta confessió? No, clar que no, és evident que es tracta d'una ofensiva eclesiàstica que no respon a la realitat i jo, sincerament, n'estic farta. Farta de veure tant de drap sagrat cada vegada que mire cap al cel.
Però el què més em reventa no és l'actitud de l'Esglèsia, al cap i a la fi, és d'esperar. El què més em fa fàstic és la moralitat pueblerina dels qui pengen els llençols de cara al carrer. Sé perfectament per què ho fan i us assegure que no es tracta d'una qüestió de fe, sinó d'aparentar. Quan les meues veïnes estenen al Niño Jesús al seu balcó és per a dir als demés que són "gent de bé". Són tant pobres d'esperit que pensen que eixe acte els atorga respectabilitat i cert estatus social davant els seus iguals. I quan més devots, més hipòcrites, perquè la seua devoció no prové d'unes creences, sinó del què diran.
Les persones més mesquines que he conegut eren gent d'esglèsia, així que compte amb la meua pròpia experiència per parlar del tema. No puc amb la moral pueblerina, amb la hipocresia i la ignorància d'aquests energúmens que s'autoproclamen persones decents i que per a demostrar-ho el què fan és anar a comulgar, però només poden et claven una ganivetada a l'esquena. I creieu-me quan us dic que sé de què parle.

2 comentaris:

Paco ha dit...

Eixos tenen un altre drap sagrat, i que supose han penjat junt al drap sagrat, la rojigualda. I et peguen totes les ganivetades que volen perquè després poden ser perdonats pels seus pecats. Veus que guai és ser catòlic?... NO COMENT.

besets Auroreta, feliç blog 2008

Anna ha dit...

Que fort...

Ara, per mi la cosa és clara: la solució passa per l'educació dels joves, el futur.

La pubilla del Ter
http://cat.bloctum.com/pubilla