dimecres, 27 de febrer de 2008

La Rússia de Putin

El proper diumenge 2 de març hi haurà eleccions presidencials a Rússia. Tothom sap ja qui les guanyarà: Dmitri Medvédev, el dofí de l’actual president.

Per a entendre el context d’aquestes eleccions, i sobretot, per a entendre el perfil de l’home que se’n va, Vladimir Putin, la 2 de TVE va oferir anit, al programa Documentos TV, un magnífic documental titulat “La toma de poder de Vladimir Putin”.

Aquest documental fa un recorregut exhaustiu per la complicada trama d’intrigues que va fer possible la meteòrica escalada al cim del Kremlin d’un gris subcomandant de la KGB, que era un complet desconegut mesos abans de la seua elecció com a president de la Federació Russa.

Hi ha paral·lelismes entre la història de l’ascens al poder del candidat Medvédev i del propi Putin, ja que també aquell ha sorgit de l’anonimat total de cara a l’opinió pública i, en ser convertit en el candidat del Kremlin, ha arribat a ser omnipresent, tant que les enquestes el donen com a clar favorit. De fet, la imatge de Medvédev ha estat fabricada entorn a la idea de “modernitzador”. Diu Georgy Bovt (EU-Russia Centre): “Algunes persones properes a Medvédev estan treballant especialment en la seua “imatge general”. La imatge de Putin era la “d’estabilitzador de Rússia”. La de Medvédev podria arribar a ser la de “modernitzador de Rússia”. Fins ara, Medvédev ha sigut relacionat amb els “projectes nacionals” àmpliament publicitats, que començaren a tractar assumptes relacionats a l’habitatge, la demografia, l’agricultura i la medicina. En allò personal, aquests projectes nacionals van garantir a Medvédev una impressionant popularitat com a “candidat presidencial orientat cap a allò social (...). A més, els alts preus de l’energia (la principal font de creixement econòmic de Rússia durant l’administració de Putin) permeten a les autoritats russes, quasi sense cap risc, fer promeses que van des de l’augment salarial i de les pensions fins a aconseguir altres beneficis socials.”

Però tornem a Putin. “La toma de poder de Vladimir Putin” s’inicia amb un cas de corrupció que implicava a la família de Yelt’sin i que li procurà a Putin el caldo de cultiu idoni per a la seua aparició en escena. Però això és sols la punta del iceberg d’una complicada estratègia de màrketing presidencial que va contar, a més, amb additius tals com el xantatge a alts nivells amb vídeos compromesos, la utilització de la televisió estatal com a llançadera, la creació llampec d’un partit polític i la manipulació del conflicte amb Txetxènia per a afavorir els interessos del candidat dels Yelt’sin (al documental referits com “la família”). Per a desvelar alguna de les incògnites sobre aquests fets i per a posar sobre la taula els foscos entramats entre Yelt’sin i Putin, el documental utilitza imatges reveladores d’aquell període i testimonis de primera mà de persones que van prendre part al complot; així va ser possible escoltar a Boris Berezovski, oligarca a l’exili, perseguit avui dia per aquells a qui va ajudar a posar en el poder, o Sergei Dorento, estrella televisiva, contant sense cap problema com va posar el seu talent al servei de la causa de “la família”.

El problema, i açò, malauradament, ja és el final del documental, és que Putin es mostrà dòcil i lleial als Yelt’sin fins que va prendre el poder. Una vegada al Kremlin, però, va mostrar la seua vertadera personalitat i va aconseguir apartar a tots aquells que el posaren com a titella. Com ho va fer és tema d’un altre documental i d’un altre post, perquè és igual de sorprenent, o més, que els seus inicis.