Mujeres frente al espejo

(Ressenya publicada a L'Accent)

Teatre El Musical (El Cabanyal). Del 16 de gener al 3 de febrer.
Autor: Eduardo Galán.
Director: Joaquim Candeias.
Actrius: Amparo Ferrer-Báguena i Ruth Lezcano.
Disseny d’Escenografia: Domènech i Herrero.
Disseny de vestuari: Maribel Monleón i Maribel Peydro.

Raquel és una novel·lista d’èxit que viu un moment de crisi per l’abandó de la seua parella i que alhora se sent pressionada per la seua agent literària. Alícia és una jove actriu a l’atur però amb gran ambició per aconseguir l’èxit.

Fruit d’un equívoc, l’actriu es presenta en casa de la novel·lista, creient que està en presència de la directora de càsting que la sotmetrà a una prova. L’actriu vesteix d’home perquè ha acceptat el repte del seu representant: busquen un actor que puga fer-se passar per dona, que siga capaç tant de representar un home com una dona, i com que la recerca no ha tingut massa èxit, és el moment de que Alícia intente aconseguir el paper, primer presentant-se com a home i descobrint-se després com a dona. La novel·lista la deixa passar perquè esperava un gigolo, amb el que vol experimentar per poder escriure la seua novel·la. Tot i que es sorprèn per l’aparença “delicada” del jove, assumeix el repte de “jugar” i experimentar amb un gigolo tan diferent al tòpic esperat.

De l’estranya situació sorgeixen tota classe de conflictes. El joc de la veritat, els canvis de rol, les relacions dominant-dominada, la vessant masculina de les dones, així com la vessant femenina dels homes, estan presents en aquesta obra, on l’humor i l’acció més esquinçada es fonen amb la recerca de la veritat de l’essència de les dues dones. I és que la multiplicació d’irrealitats acaba deixant a l’aire l’autèntica i vertadera condició dels personatges: dues dones que es miren l’una a l’altra com en un espill.

Un astut encaix de situacions on els personatges despleguen les seues ambicions, frustracions, somnis i desigs, els seus enganys i les seues mentides. Mujeres frente al espejo és una obra carregada de simbolisme i de dualitat entre la imatge i el ser, perfectament reflectida en el vestuari i l’escenografia. En aquesta, l’horitzontalitat representa la cruesa de la batalla dialèctica, quasi com en un llit rodó de peep show a dintre d’un dohyo de sumo. Mentre que el fons treballa sobre la idea contrària, una pantalla descentrada i en format forçadament descompensat, que funciona com un badall gegant per a l’espectadora, que és una incitació al voyeurisme, a la parcialitat de la visió que s’accentua i enriqueix amb la utilització dramàtica de l’audiovisual per part de la direcció escènica.

Com a complement de luxe de vestuari, escenografia, i com no, de la brillant interpretació per part d’aquestes dues actrius valencianes, hem de citar la música utilitzada, en l’ona de Massive Attack i el trip hop. Una selecció musical que suposa l’agulla de pit d’or a aquesta comèdia psicològica que manté la intriga i l’atenció de les espectadores de principi a final, o el què és el mateix, durant 60 minuts. Molt recomanable.

Aurora Mora, Torrent