Aquest és el títol del documental que ahir vaig anar a veure a l'Octubre. Dirigit pel periodista Xavier Montanyà, "Memòria negra" se centra en un episodi intencionadament desconegut i oblidat de la història d'Espanya com a potència colonitzadora a l'Àfrica: Guinea Equatorial.Com el mateix director explicà abans del visionat del llarg, es tracta d'un producte finançat amb diners públics (TVE, Canal +, TV3), però que al mateix temps, pateix una seriosa forma de censura, ja que no hi ha canals de distribució públics que facen arribar la cinta al gran públic.
El documental, explica, amb una fantàstica sel·lecció d'imatges d'arxiu, la colonització del país africà en el període franquista, la qual cosa equival a dir (en paraules del propi Montanyà) "franquisme pur i dur". Així doncs, les espectadores vam poder observar com s'exportaren a Guinea Equatorial els bous, el nacional-catolicisme, les processons de setmana santa calcades a les de Sevilla, la rojigualda, la salutació feixista... (veieu aquest clip de vídeo de tres minuts i podreu comprovar-ho vosaltres mateixes)
La cinta inclou entrevistes amb Manuel Fraga, polític franquista que va encapçalar les negociacions per aconseguir la independència del país l’any 1969; amb Antonio García Trevijano, advocat del president Macías, i que a mitja entrevista s’alça i se’n va, ofès per les preguntes; amb el cap de la Guàrdia Civil a Guinea Equatorial; així com a diversos opositors del règim d'Obiang que es troben a l'exili.
"Memòria negra" també mostra la sanguinària dictadura de Francisco Macías i, a continuació, la de Teodoro Obiang, nebot del primer, que arribà al poder mitjançant un colp d'estat. Actualment però, les relacions de La Moncloa amb la dictadura d'Obiang (que ha perpetrat i continua perpetrant nombroses violacions als drets humans) continuen sent excel·lents. La clau: el petroli.
En definitiva, un documental molt interessant i 100% recomanable.
Pd. Ací podreu llegir una entrevista a Xavier Montanyà entorn al documental, realitzada per Vilaweb.
9 comentaris:
Hola,
només comentar que Trevijano es diu Antonio García Trevijano (http://antoniogarciatrevijano.com). Curiosa trajectòria la seua, per cert.
Manfredi.
Tens raó, ha estat un lapsus. Gràcies per l'observació.
Auring, no deixes d'entrar en el seu blog, té un arxiu prou interessant, també coses sobre Guinea.
Xé, mâ que som morboses !
Encara m'han recorde de quan a la meua, ja llunyana adolescència, escoltava (i enregistrava) el Trevijano entrevistat pel "Loco de la Colina" (entre els convidats habituals al seu programa de ràdio estaven Escohotado, Garcia Calvo, Gustavo Bueno, Julen Madariaga...) a altes hores de la matinada...
Potser encara hi haja alguna cinta de cassette a casa dels meus pares (si la recupere us la passe). Eren temps en els que encara es podia llegir "El Mundo", quan Gabriel Albiac, i altres intel·lectuals desafectes, encara no s'habien passat amb "armas y vagajes" a la nova ultra dreta.
El que diu el Manfredi té raó, entreu en el web del Travijano que flipareu una estoneta...
Això si, el documental del Montanyà estigué guapet, a veure quan es curra un sobre "Action Directe" i la seua relació amb el MIL, els GARI i l'autonomia obrera dels 70.
Ei Xavi, te'n recordes quan ens passàvem cintes a l'institut? La de música que ens vam descobrir l'un a l'altre, eh? Doncs ara que has escrit sobre els intelectuals que escoltaves, recorde quan em passares una cinta que començava amb l'Escohotado i es barrejava amb una cançó, no recorde quina, però m'encantava eixa fussió, amb la veu d'Escohotado que és preciosa i que té un ritme que et deixa bocabadada... estic enamorada d'eixa veu, de veritat.
Alfred, bonic, no em digues Auring, cabroncete. Al bloc del Trevi vaig entrar, però per damunt, ja aniré descobrint-lo a poc a poc.
Per cert, Xavi, ja t'has començat "El periodista indeseable"? Quan l'acabes te'l canvie pel del Racionero, val?
Un beset als dos!
Doncs si, si que ho recorde, si... Ara que està tornant el vinil, a veure si torna també el cassette....
La cançò a la que fas referència formava part del disc "Alta Suciedad" d'Andrés Calamaro (com t'has quedao !). No sabia que et molava tant, te la tornaré a gravar, en CD, és clar !
Duc a mitjes al tio Gunter, quan l'acabe te'l passe, clar ! A veure si em dona temps a fer-ho aquesta setmana i podem quedar abans de les vacances, perquè m'en vaig a passar fred a la República Txeca. Està molt guapo per cert !
RECTIFICACIÓ A LA RESPOSTA ANTERIOR:
************************************
Disculpa, però després donant-li voltes al cap (rotllo la xiqueta de Rajoy, vull dir de l'exorcista) he recordat que tal vegada el tall d'Escohotado al que et referies, potser no siga el de la cançò de Calamaro. Potser siga una resposta seua a una entrevista radiofònica de Jesús Quintero mesclada amb alguna cançoneta amb la taula de mescles que tenia en aquella època...
Òstia tia si tens eixa cinta, me molaria tornar a escoltar-la per veure quina música hi havia i que deia l'Escohotado... Com me molava mesclar música (sempre he dut un Ximo Bayo dins meu) en les cintes que em feia per a aquelles últims walkmans dels anys 90, i que algunes tenieu l'honor de gaudir, he, he !
Ei Xavi!
Ja he trobat la cinta! Ja te la passaré... l'Escohotado només diu un parell de frasses, però com sempre, és la hòstia. Per cert, que està barrejat amb una cançó del primer disc de Selektah Kolektiboa.
Besets!
Potser que la frase famosa siga aquella de "la piel para adentro yo soy el único soberano..." o alguna cosa així, no ?
A veure si la podem passar a CD...
Au, cacau !
Publica un comentari a l'entrada