Avui vull compartir amb vosaltres una cosa que no compartisc mai amb ningú: un somni. I és que tinc una son tan profunda que sempre he tingut la sensació que no somniava i quan he sigut conscient de que he somniat, mai ho he recordat després. Però l’altre dia, en despertar-me, vaig decidir gravar-me amb el mòbil el relat del somni que havia tingut.
La veritat és que ja no recordava la gravació, però ahir toquejant l’aparell la vaig trobar. El que més em va impressionar va ser la veu d’ultratomba que tenia, però com que això no puc reproduir-ho, us deixe amb el que vaig dir, que no té ni peus ni cap, però no deixa de ser curiós.
“Doncs he somniat aquesta nit, bo, ara fa un rato, que anava pel pont del Makro, el que agafe per anar a València camí de Torrent. I just en el pont, on els cotxes van molt de pressa, comence a vore algunes xiques que estan intentant creuar. Estan liant una que flipes perquè és molt perillós anar per ahí, i creuar, i a més és que estan anant un poc com els rota. De sobte em done compte que, quan esquive a esta penya i la resta de cotxes fan el mateix, en baixar el pont, hi ha un fum de gent. Ja no són dos, tres ni quatre xiques que van per separat, sinó mogolló de gent que va per enmig de l’autovia, i clar, al final em toca baixar del cotxe, o siga... em toca baixar molt la velocitat i després baixar del cotxe. I llavors clar, jo no sé per què, i vaig caminant, baixe el pont. A tot açò, comence a preguntar a la gent i ningú em diu res, tothom va un poc al seu rotllo, no? I llavors li pregunte a un home i em diu que... res, és que realment tampoc recorde si em diu... no, l’home no em diu res, crec jo, no ho sé. Bo, el cas és que estaven tallant el carrer d’una manera un poc estranya. Llavors arribe a baixar del tot i ja em ratlle, perquè en compte d’arribar a Torrent, que és on aniria, arribe un poc a València, perquè deu ser alguna cosa així com la plaça de la Verge i és com algo estrany, no ho conec. O siga, em sona així, no? Dins hi ha mogolló de gent, és com una plaça, estan així tots asseguts i hi ha un edifici que és com si fóra un Corte Inglés. De sobte passe per ahí, i hi ha unes cadiretes d’estes que posa l’Ajuntament i comence a vore molta gent, als integristes aquests de la família, no? I veig que la Manuela esta de Canal 9, la fonamentalista esta, està arrencant uns cartells de no sé què, d’independència d’Andalusia o no sé què, que hi ha pel Corte Inglés. Doncs la tia va un poc com si trepara per la paret, llevant els cartells i posant-ne de la família i no res, ací ve un poc la part intensa del somni, no? Perquè jo comence a enfadar-me, així com sóc jo, i a dir “me cague en l’hòstia!”, no sé què, “lleva!”, espentant la penya per a passar, així de molt mala folla, no? I llavors em pilla un pavo jovenet i comencem a discutir i bo, jo li dic de tot, que són uns integristes, que els donen pel cul (rises) i jo què sé, un poc de tot. I llavors a la discussió esta s’afegeixen uns quants i hi ha molta tensió.” Em desperte i... colorín, colorado, este sueño se ha acabado.
Què! No em direu que no és increïble el subconscient!!
La veritat és que ja no recordava la gravació, però ahir toquejant l’aparell la vaig trobar. El que més em va impressionar va ser la veu d’ultratomba que tenia, però com que això no puc reproduir-ho, us deixe amb el que vaig dir, que no té ni peus ni cap, però no deixa de ser curiós.
“Doncs he somniat aquesta nit, bo, ara fa un rato, que anava pel pont del Makro, el que agafe per anar a València camí de Torrent. I just en el pont, on els cotxes van molt de pressa, comence a vore algunes xiques que estan intentant creuar. Estan liant una que flipes perquè és molt perillós anar per ahí, i creuar, i a més és que estan anant un poc com els rota. De sobte em done compte que, quan esquive a esta penya i la resta de cotxes fan el mateix, en baixar el pont, hi ha un fum de gent. Ja no són dos, tres ni quatre xiques que van per separat, sinó mogolló de gent que va per enmig de l’autovia, i clar, al final em toca baixar del cotxe, o siga... em toca baixar molt la velocitat i després baixar del cotxe. I llavors clar, jo no sé per què, i vaig caminant, baixe el pont. A tot açò, comence a preguntar a la gent i ningú em diu res, tothom va un poc al seu rotllo, no? I llavors li pregunte a un home i em diu que... res, és que realment tampoc recorde si em diu... no, l’home no em diu res, crec jo, no ho sé. Bo, el cas és que estaven tallant el carrer d’una manera un poc estranya. Llavors arribe a baixar del tot i ja em ratlle, perquè en compte d’arribar a Torrent, que és on aniria, arribe un poc a València, perquè deu ser alguna cosa així com la plaça de la Verge i és com algo estrany, no ho conec. O siga, em sona així, no? Dins hi ha mogolló de gent, és com una plaça, estan així tots asseguts i hi ha un edifici que és com si fóra un Corte Inglés. De sobte passe per ahí, i hi ha unes cadiretes d’estes que posa l’Ajuntament i comence a vore molta gent, als integristes aquests de la família, no? I veig que la Manuela esta de Canal 9, la fonamentalista esta, està arrencant uns cartells de no sé què, d’independència d’Andalusia o no sé què, que hi ha pel Corte Inglés. Doncs la tia va un poc com si trepara per la paret, llevant els cartells i posant-ne de la família i no res, ací ve un poc la part intensa del somni, no? Perquè jo comence a enfadar-me, així com sóc jo, i a dir “me cague en l’hòstia!”, no sé què, “lleva!”, espentant la penya per a passar, així de molt mala folla, no? I llavors em pilla un pavo jovenet i comencem a discutir i bo, jo li dic de tot, que són uns integristes, que els donen pel cul (rises) i jo què sé, un poc de tot. I llavors a la discussió esta s’afegeixen uns quants i hi ha molta tensió.” Em desperte i... colorín, colorado, este sueño se ha acabado.
Què! No em direu que no és increïble el subconscient!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada