Somiant Palestina

Somiant Palestina és el títol del commovedor i magnífic llibre que he llegit aquesta setmana. Escrit per una jove italiana d’origen egipci, de només 15 anys, la història rebossa emoció pels quatre costats.

Una guerra d’ocupació injusta i cruel, com és la que perpetra Israel contra la població palestina des de fa mig segle, és l’escenari on es desenvolupa una història d’intensa amistat entre Ibrahim, Nedal, Rahim, Gihad, Ahmed, Mohammad, Ramy i Ualid.
Tots els personatges d’aquesta obra es troben marcats per la violència, per la por, per la impotència, per l’odi cap a l’enemic, però alhora són capaços de somriure, d’amar i de resistir.
Un relat on realitat i ficció caminen junts en una proposta de prosa poètica meravellosa, amb una originalitat estilística extraordinària, i alhora, compromesa amb el sentiment que l’autora manifesta al pròleg: els palestins són germans nostres i els seus sofriments s’han d’acabar.

Resistiré sense por. Sí, sense por, jo resistiré.

Sobre la terra del meu país, resistiré.
Que em robin tot el que tinc, resistiré.
Que matin els meus fills, resistiré.
Que facin volar casa meva,
Oh, casa meva estimada!
A l’ombra de les teves parets, resistiré.

Resistiré sense por…

Amb tota la força del meu ànim, resistiré.
Amb el meu bastó, amb el meu ganivet, resistiré.
La bandera a la mà,
I embrutin la bandera,
Amb l’altra mà, resistiré.

Resistiré sense por…

Pam a pam, al meu camp, al meu jardí, resistiré.
Amb la fe i la voluntat, resistiré.
Amb les ungles i amb les dents, resistiré.
I quan tot el meu cos
Serà només una ferida oberta,
Amb la sang de les ferides, resistiré.

Resistiré sense por…

ANÒNIM PALESTÍ