diumenge, 31 d’agost del 2008

Dia internacional del blog



Llegisc en Levante que avui se celebra el IV Dia Internacional del Blog i que la consigna transmesa és que cada autor publique una ressenya recomanant altres cinc blogs. D’acord. Aquestes són les meues cinc recomanacions.

La tinta de los escolares. Tot i que l’amic Alfred Manfredi siga una miqueta inconstant, la veritat és que ingeni i audàcia no li manquen, ja siga treient la caspositat en estat pur dels nostres polítics en pla “bizarro” o fent articles d’anàlisi internacional amb rigor; ‘La tinta’ és per a mi un autèntic referent i espere seguir llegint-la durant molt, molt, mooolt de temps.

Diari d’avort. No conec personalment a Joan Vecord, però ens seguim mútuament des de fa un cert temps i tinc la sensació de que tenim prou interessos en comú. De fet, sent que els nostres blogs són prou afins encara que cadascun conserve el seu estil. Sincerament, espere que algun dia ens arribem a conèixer de debò i puga parlar de la bitàcora de Joan com la d’un amic més.

El blog de M. Dels dos blogs que Marc Peris manté a la xarxa, em quede definitivament amb el segon: “l’íntim”, en divertida expressió de Paco. En ell, el valencià resident a Mallorca dóna pas al seu esperit creatiu i ens mostra la seua encisadora personalitat a través d’imatges, descripcions paisatgístiques i sociològiques, ressenyes de llibres o vídeos musicals. Tot un personatge (en el bon sentit).

Sóc el que veus. Un dels blogs que associe més al meu, és precisament el de Paco. Més o menys començaren a avançar al mateix temps, ja fa prou més d’un any, així que estem davant d’un dels “veterans”. L’únic “però” que li posaria seria el ritme de publicacions, però sóc conscient que el Paco sempre va de bòlid i ja fa prou en actualitzar tal i com ho fa. A destacar les seues ressenyes literàries i musicals setenteres: Woodstock i la generació beat són alguns dels seus “fetitxes”, oh yeah!

Diari d’un jove maniàtic. Ha arribat l’hora de repartir els “òscars” de l’univers blocaire i Víctor està present. Però no sigueu malpensats. No es tracta de que ell, fa un temps, citara els meus dos blogs en un article semblant a este, sinó de la seua bitàcora m’agrada de veritat. És fresca, és jove i el seu autor li posa ganes. Tres característiques que fan que el ‘Diari’ siga digne de menció ací i ara.

Felicitats a tots i, per favor, continueu així.

5 comentaris:

Joan Vecord ha dit...

Moltes gràcies, Aurora! Em sembla que no m'ho mereixo, però. Com a mínim aquests dies que no estic escrivint res de res! ;-) I un gran honor també compartir podi amb la resta de blogs que cites, molt interessants. Una abraçada!

Víctor ha dit...

Eis! Gràcies per la part que em toca. M'ha fet gràcia el de "li posa ganes". En fi, de nou gràcies i m'alegre que t'agrade. Jo ja et vaig dir que pensava del teus blogs i segueix pensant-ho!

Una abraçada

PS. Vaig a seguir que Setembre està ahi ja...

aurora ha dit...

De res, xicons, de res. La millor manera d'agrair-ho és seguir publicant. Vinga va!

Felip ha dit...

Ei!!!

No em digues que ja no el tens, el baix! Perquè jo vaig de cap buscant-ne un de segona mà :( Tenia pensat patejar-me València (no sé exactament amb quin objectiu, no crec que me'l trobe penjant d'una farola...).

No sabràs d'algun conegut teu que també estiga interessat en vendre'n un, veritat?

Paco ha dit...

Ei Auroreta meua, perdó pel retard. Gràcies per la referència, sempre és un privilegi que el nomenen a un i més si és la companys i amiga Aurora. Que gran el quartet de Tarongers. Mai l'oblidaré. una forta abraçada i promec que l'any vinent intentaré dinamitzar més.

Una forta abraçada.

PD: el teu és també és un referrent. I el musical una passada, de veritat.