Bombolles en l'aire

No hi ha partit més hipòcrita que el PSOE. La gent d’esquerres sempre critiquem al PP, però almenys tenim l’avantatge de saber de quin peu coixegen. Amb el PSOE no. Davant la seua política social no hi ha més que màrqueting electoralista i bombolles en l’aire. La llista d’exemples és aclaparadora: la llei integral contra la violència de gènere, l'anunciada llei de terminis de l’avortament i ara, l’esborrany sobre la tracta de dones que ha presentat la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído. Un pla contra l’explotació sexual que continua reproduint la hipocresia i el doble raser que es gasta l’estat espanyol amb la prostitució. I és que la situació no deixa de ser paradoxal i vergonyosa: l’activitat no està penada per la llei, tot i que això no impedeix que alguns ajuntaments lluiten contra ella a colp de multa quan es dóna en el centre, com és el cas de Barcelona. Un exemple, per cert, que està detalladament analitzat en un estudi que ja vaig ressenyar en el seu moment (i que podeu llegir aquí).

Òbviament, els col·lectius afectats ja han mostrat la seua decepció front a aquest anunci a bombo y platillo del ministeri, que no planteja un debat realista i en profunditat ni aborda una solució global al problema: “un ofici que no sols lucra a proxenetes”, com ha manifestat avui a Público Luz Sanchis, que ha donat el seu punt de vista amb aquestes contundents paraules:

La aspiración de abolir la prostitución no es realista. Como se suele decir, lo que no puede ser no puede ser y, además, es imposible. Ningún gobierno ha cogido el toro por los cuernos. Solo parches. En algunas ciudades se multa a las que ejercen en la calle. Una forma de ilustrar la expresión “encima de jodida, apaleada”.
Mientras las putas callejeras tienen que pagar multas, el Ejecutivo limpia la vía pública y hace caja. También se lucra gracias a las que trabajan en clubes de alterne. El apaño beneficia a muchos, fundamentalmente, a los empresarios de estos locales con licencia de discoteca u hotel.
Los alcaldes dicen que luchan contra la explotación pero solo les importa la del centro, donde hay turistas. Asegurar que todas las prostitutas lo son porque se las obliga denota suficiencia moral. La de negar la voz a las únicas que pueden saber por qué una mujer se acuesta con alguien por dinero.

I és que, efectivament, si escoltem les dones realment afectades, és a dir, les treballadores del sexe, a les que ningú vol tenir en consideració, ens adonarem que potser les alternatives que tenen són menys lucratives i no molt més dignes que la prostitució, clar que així, és possible que ens qüestionem la globalitat del sistema capitalista i patriarcal i això sembla que no interessa massa.