Ressenya publicada al núm. 141 de l'Accent."Dels drets a les llibertats. Una història política de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006)" és el resultat d'una succesió de mirades entorn al neixement i la trajectòria del Front d´Alliberament Gai de Catalunya. Eugeni Rodríguez i Joan Pujol, els seus coordinadors, han optat per reunir, en aquest llibre, una suma d´històries, de narratives divergents, contradictòries i múltiples, que poden servir com un referent per a lluites presents i futures.
El 1986, un grup d'activistes provinents de l'esquerra extraparlamentària i dels moviments socials alternatius van confluir a la IV Conferència del FAGC, aportant aires nous a l'organització i mantenint un esperit crític i combatiu i una postura transgessora, allunyada de la forma hegemònica de comprensió del moviment gai basada en el consumisme i en el model de família nuclear. Una visió transformadora i no reformista, que entén que encara avui hi ha moltes coses per fer.
No obstant el camí que falta per recórrer, les experiències que es relaten en aquest text polifònic poden servir per continuar avançant i no haver de partir de zero cada vegada. Així, a "Dels drets a les llibertats" podem fer un recorregut per les campanyes clau que han fet passos decissius cap a la llibertat total del col·lectiu gai i el canvi de mentalitats, i no sols cap a la tolerància, com per exemple: "Menors, de què?"; "Estima com vulguis"; la lluita contra l´homofòbia arran de l´assassinat de la transsexual Sònia l´any 1991, un cas molt greu de transfòbia a partir del qual va crear-se l´Oficina Antidiscriminatòria per a gais, lesbianes i transsexuals del FAGC; o la del reconeixement social de les parelles homosexuals. Aquesta última, l´any 1987, en recolzament d´una parella de Vic que volia casar-se, tot i que el FAGC mai ha fet bandera del matrimoni.
"Dels drets a les llibertats" és doncs, un viatge per les diferents experiències i moments d´una part de la història del moviment d´alliberament gai a Catalunya, amb l´accent posat en el compromís militant, considerant, tal i com comenta n´Eduard Sànchez, "que l´opció sexual és, en el fons, una opció política", motiu pel qual, les persones participants en aquesta obra no es defineixen per la seua "orientació", sinó per la voluntat expressa de canviar el sistema heteropatriarcal capitalista imposat. En aquestes pàgines, veiem com la lluita del FAGC s´emmarca des del seu inici dins la superació de discriminacions i la lluita per la plena equiparació dels drets, però anant molt més enllà del discurs imperant i transgredint la norma, la qual cosa el situa en un marc de conquesta de llibertats individuals i col·lectives dintre d´una lluita que supere les actuals estructures socials. És a dir, es tracta d´anar més enllà de la simple integració del col·lectiu gai.
Les tensions i les divergències amb altres sectors del moviment GLT són ací, òbvies. Unes diferències que no sols han estat exposades en el llibre, sinó també en la premsa durant aquests dies arran de les declaracions homòfobes fetes per la reina Sofia, front a les quals el Col·lectiu Gai de Barcelona ha demanat la retirada del llibre de Pilar Urbano, mentre que la FLGTB s´ha conformat amb la rectificació feta per la Casa Reial. Un exemple que li dóna la raó al FAGC: no basta amb reines que respecten l´existència dels gais, cal eradicar la monarquia.
El 1986, un grup d'activistes provinents de l'esquerra extraparlamentària i dels moviments socials alternatius van confluir a la IV Conferència del FAGC, aportant aires nous a l'organització i mantenint un esperit crític i combatiu i una postura transgessora, allunyada de la forma hegemònica de comprensió del moviment gai basada en el consumisme i en el model de família nuclear. Una visió transformadora i no reformista, que entén que encara avui hi ha moltes coses per fer.
No obstant el camí que falta per recórrer, les experiències que es relaten en aquest text polifònic poden servir per continuar avançant i no haver de partir de zero cada vegada. Així, a "Dels drets a les llibertats" podem fer un recorregut per les campanyes clau que han fet passos decissius cap a la llibertat total del col·lectiu gai i el canvi de mentalitats, i no sols cap a la tolerància, com per exemple: "Menors, de què?"; "Estima com vulguis"; la lluita contra l´homofòbia arran de l´assassinat de la transsexual Sònia l´any 1991, un cas molt greu de transfòbia a partir del qual va crear-se l´Oficina Antidiscriminatòria per a gais, lesbianes i transsexuals del FAGC; o la del reconeixement social de les parelles homosexuals. Aquesta última, l´any 1987, en recolzament d´una parella de Vic que volia casar-se, tot i que el FAGC mai ha fet bandera del matrimoni.
"Dels drets a les llibertats" és doncs, un viatge per les diferents experiències i moments d´una part de la història del moviment d´alliberament gai a Catalunya, amb l´accent posat en el compromís militant, considerant, tal i com comenta n´Eduard Sànchez, "que l´opció sexual és, en el fons, una opció política", motiu pel qual, les persones participants en aquesta obra no es defineixen per la seua "orientació", sinó per la voluntat expressa de canviar el sistema heteropatriarcal capitalista imposat. En aquestes pàgines, veiem com la lluita del FAGC s´emmarca des del seu inici dins la superació de discriminacions i la lluita per la plena equiparació dels drets, però anant molt més enllà del discurs imperant i transgredint la norma, la qual cosa el situa en un marc de conquesta de llibertats individuals i col·lectives dintre d´una lluita que supere les actuals estructures socials. És a dir, es tracta d´anar més enllà de la simple integració del col·lectiu gai.
Les tensions i les divergències amb altres sectors del moviment GLT són ací, òbvies. Unes diferències que no sols han estat exposades en el llibre, sinó també en la premsa durant aquests dies arran de les declaracions homòfobes fetes per la reina Sofia, front a les quals el Col·lectiu Gai de Barcelona ha demanat la retirada del llibre de Pilar Urbano, mentre que la FLGTB s´ha conformat amb la rectificació feta per la Casa Reial. Un exemple que li dóna la raó al FAGC: no basta amb reines que respecten l´existència dels gais, cal eradicar la monarquia.
Aurora Mora TORRENT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada