Sobre el debat estudiants-equip rectoral

Aquests dies he seguit de molt a prop la jornada de lluita iniciada pels estudiants de la Universitat de València contra l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Sincerament, m’han fet recordar els vells temps. Aquells anys en els què lluitarem amb totes les nostres forces i el nostre cor contra l’anomenat “Informe Bricall” i la posterior Llei Orgànica d’Universitats (LOU), que, precissament, obrien la veda a la mercantilització de l’ensenyament superior.

Ara, per qüestions de feina, estic fent un seguiment de la posada en marxa dels estudis de grau adaptats a l’EEES a les universitats espanyoles i valencianes, així que aquest matí he tingut l’oportunitat de seguir el debat per internet entre l’equip rectoral i l’assamblea d’estudiants entorn al procès de Bolonya. De 12 a 15 h. Sense interrupcions. Tot un luxe.

Cert és que el debat m’interessava més com a antiga activista estudiantil que per qüestions tècniques, ja que òbviament, no he descobert res nou que em poguera aprofitar, i alguns moments els he viscut amb tendresa. La primera cosa que m’ha agradat en connectar-me ha sigut trobar-me la presència d’Enric Gómez Royo com a moderador, pel seu paper de Síndic de Greuges, però que jo conec per haver sigut professor meu de Dret Romà, un personatge curiós i molt bona persona, la docència del qual, per cert, se’n va a la merda amb Bolonya (aspecte sobre el qual ha fet un comentari irònic prou encertat en un moment del debat). La segona cosa que m’ha plenat d’alegria ha sigut el nombre d’estudiants que hi omplien el saló de graus de la Facultat de Filosofia. Efectivament la lluita està en un punt àlgid si eixe és el ritme de participació entre l’alumnat, un col·lectiu que, normalment, costa mobilitzar. I per últim, pel que fa al debat en sí, m’ha fet gràcia veure com anava in crescendo. Al principi el rector Tomás i els vicerectors Nebot i Ariño estaven prou tranquils, però conforme anava passant el temps, anaven posant-se més nerviosos, veient-se contra l’espasa i la paret, especialment Tomás, que ha quedat en evidència més d’una vegada, per molt que la seua capacitat d’oratòria fos molt superior a la gran majoria dels allà presents. Crec que en línies generals,els estudiants han estat a l’altura de les circumstàncies i han fet unes intervencions brillants, llevat d’algun exaltat punkie i la típica que demana “que es parle en castellà per educació”.

En tot cas, vull felicitar els i les estudiants de la UV per la maduresa amb la què estan enfrontant la lluita contra la convergència europea. Sense dubte, companyes, eixe és el camí!